János Apáczai Csere
 Bust al porxo de l'Institut que porat el seu nom a Budapest.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hu) Csere János p. 10 juny 1625 Apața (Principat de Transsilvània) |
| Mort | 31 desembre 1659 (34 anys) Cluj-Napoca (Regne d'Hongria) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | Cementiri Central de Cluj-Napoca 46° 45′ 52″ N, 23° 35′ 35″ E / 46.7644519°N,23.5931719°E |
| Religió | Calvinisme |
| Formació | Universitat de Harderwijk (–1651) Universitat d'Utrecht (1649–) Universitat de Leiden (1648–) Universitat de Franeker (1647–) |
| Tesi acadèmica | De primi hominis apostasia (1651 ) |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog, filòsof, teòleg |
| Activitat | 1650 - |
| Professors | Johann Heinrich Bisterfeld, Johann Heinrich Alsted i András Porcsalmi |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Aletta van der Maet |
| Germans | Tamás Apáczai |
 | |
János Apáczai Csere (hongarès: Csere János) (Apața, p. 10 de juny de 1625 - Cluj-Napoca, 31 de desembre de 1659) va ser un erudit i pedagog hongarès.
Vida i obra
[modifica]Nascut a Apața, província de Braşov (actualment Romania, però en aquell temps Principat de Transsilvània), fill d'una família benestant, malgrat que va quedar orfe de petit, va ser escolaritzat a la seva vila natal i a Kolozsvár (actual Cluj-Napoca).[1] A continuació va estudiar al Collegium Academicum de Gyulafehérvár (actual Alba Iulia) on va tenir de professors Johann Heinrich Alsted i Johan Heinrich Bisterfeld,[2] que el van impressionar molt favorablement.[3] La intervenció d'aquest darrer va fer que obtingués una beca del bisbe István Katona per estudiar als Països Baixos a partir de 1647. Després de pasar per les universitats de Leiden, de Franeker i d'Utrecht, finalment va obtenir el doctorat el 1651 a la universitat de Harderwijk.
Es va casar a Holanda i va tenir un fill i el 1653 va tornar amb ells als seu país natal, amb totes les idees cartesianes i puritanes adoptades en els seus estudis.[4] En retornar, va ser professor del Collegium Academicum, aleshores dirigit per Bisterfeld, i va acabar d'escriure la seva obra principal, la Magyar encyclopaedia (Enciclopèdia Hongaresa), que ja havia començat mentre era a Holanda[5] i que va ser publicada el 1655 a Utrecht.[6] Durant aquest temps a Alba Iulia va publicar una altra de les seves obres importants: la Magyar logicatska (Petita lògica hongaresa) (1654), a més del seu discurs inaugural De Studio Sapientiae.[7]
El 1655 va ser un any difícil en la seva vida: en morir Bisterfeld no va ser nomenat per ocupar el seu càrrec i va enfrontar-se amb el seu successor, un britànic de nom Basirius, en una disputa que li va fer perdre el lloc de treball.[5] Aleshores va ser nomenat professor al col·legi de Kolozsvár (germen de la actual universitat Babeș-Bolyai de Cluj-Napoca). La seva conferència inaugural, titulada Oratio de summa scholarum necessitate earumque inter Hungaros barbarici causis, va ser un impetuós discurs a favor de l'ensenyament modern i progressista.[8]
El 1659 va publicar Philosophia Naturalis en la qual explicava i desenvolupava la física cartesiana.[9] Malauradament la seva tasca de divulgador, ensenyant i administrador acadèmic[10] es va veure aturada aquest mateix any per la seva mort precoç als trenta-quatre anys.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Kéri, 2002, p. 346.
- ↑ Molnár, 2016, p. 94-95.
- ↑ Szénássy, 1992, p. 53.
- ↑ Bellágh, 2010, p. 195 i ss.
- ↑ 5,0 5,1 Kéri, 2002, p. 348.
- ↑ Szénássy, 1992, p. 302.
- ↑ Szábo, 2023, p. 90.
- ↑ Szábo, 2023, p. 64.
- ↑ Arnăutu, 2016, p. 23 i ss.
- ↑ Radosav, 2009, p. 24 i 28.
- ↑ Bellágh, 2010, p. 205.
Bibliografia
[modifica]- Arnăutu, Robert «Life, Mind, and Soul in the Philosophia Naturalis of János Apáczai Csere» (en anglès). Transylvanian Review, Vol. 25, Num. 3, 2016, pàg. 23-42. ISSN: 1221-1249.
- Bellágh, Rózsa «Apáczai Csere János (1625–1659)» (en hongarès). Református Szemle, Vol. 103, Num. 2, 2010, pàg. 193-206. ISSN: 0254-4458.
- Kéri, Katalin. «János Apáczai Csere». A: Jean Houssaye (ed.). Premiers pédagogues: de l'Antiquité à la Renaissance (en francès). ESF Editeur, 2002, p. 346-365. ISBN 2-7101-1546-8.
- Molnár, János «Unterricht in der hebräischen Sprache in Siebenbürgen im 17. Jahrhundert: Das Collegium Academicum und János Apáczai Csere» (en alemany). Studia Universitatis Babeș-Bolyai Theologia Reformata Transylvanica, Vol. 61, Num. 1, 2016, pàg. 90-116. ISSN: 1582-5418.
- Radosav, Doru «Landmarks in Higher Education in 17th Century Cluj» (en anglès). Transylvanian Review, Vol. 18, Num. 4, 2009, pàg. 21-31. ISSN: 1221-1249.
- Szábo, András «A református tanári hivatás Apáczai Csere János kolozsvári beköszöntő beszédében» (en hongarès). Hagyomány, Identitás, 2023, pàg. 57-64. DOI: 10.61376/hit.2022.szaboa.04.
- Szénássy, Barna. History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Akadémiai Kiadó, 1992. ISBN 9789630558846.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «János Apáczai Csere» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.