Jænberht

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaenbert de Canterbury
Biografia
NaixementJænberht
segle VIII Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 792 Modifica el valor a Wikidata
Canterbury Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Augustin (Canterbury): edifici i restes desaparegudes 
Arquebisbe de Canterbury
766 – 11 agost 790
← Bregowine (en) TradueixÆthelhard (en) Tradueix →
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióEadbert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Canterbury
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeCanterbury
Festivitat12 d'agost

Jænberht[1] (?-12 d'agost del 792) fou un monjo i posteriorment abat de l'Abadia de Sant Agustí de Canterbury i finalment arquebisbe del bisbat de Canterbury.[2]

Eixia d'una família notable de Kent que tenia relacions amb els assessors del rei Etelbert II d'Ànglia Oriental.[3] Fou consagrat arquebisbe el 2 de febrer del 765 a les corts del rei Offa de Mercia. L'any 766 va rebre autoritat papal per ésser arquebisbe de manera oficial. Entre els anys 780 i 781 va assistir a concilis a l'Església de Brentford administrats per Offa de Mercia. Va morir al 12 d'agost de 792 i va ser enterrat a Canterbury. El seu dies natalis (festa) se celebra el 12 d'agost.[4]

Referències[modifica]

  1. L'ortografia del nom varia: Jænbert, Jaenberht, Jaenbert, Jaenberht, Jaenbeorht, Janibert, Janbriht, Jambert, Lambert, Lanbriht o Genegberht vegeu entre d'altres: Searle, William George. Onomasticon anglo)saxonicum (facsímil en línea) (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1897, p. 313. 
  2. Searle, 1895, p. 313.
  3. Yorke, Barbara. Kings and kingdoms of early Anglo-Saxon England (en anglès). Londres: Routledge, 1997, p. 43. ISBN 0-203-27104-1. 
  4. Farmer, David Hugh. The Oxford dictionary of saints (en anglès). 5a edició. Oxford: Oxford University Press, 2003, p. 268. ISBN 0-19-860949-3.