Vés al contingut

Jaciment arqueològic romà de Calella

Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic romà de Calella
Imatge
Axonometria del jaciment.
a. Termes
b. Aqüeducte
c. Dipòsits d'aigua
d. Arrancada de voltes i obertures d'arc romà
e. Obra de murs de pedra seca i amb argamassa
f. Construccions i desaigües
g. Pilastres de pedra tallada
h. Restes d'àmfores i peces de terracota
Localització
Entitat territorial administrativaCalella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 36′ 53″ N, 2° 39′ 19″ E / 41.614661°N,2.655358°E / 41.614661; 2.655358
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

El jaciment arqueològic romà de Calella, situat al costat de l'actual Hospital de Calella, hi havia una vil·la romana, datada del segle i, dedicada a la fabricació d'àmfores de vi del tipus tarraconense, però també de gerres i altres peces de ceràmica,[1] algunes de les peces estan dipositades o exposades en el Museu Arxiu Municipal de Calella.[2]

Localització[modifica]

Aquest jaciment se situa entre la riera de Calella i el desaparegut turó del Mujal on hi havia hagut fins al segle xix la capella del Roser, fet pel qual es coneix principalment amb aquests dos noms (jaciment del Mujal o jaciment del Roser o vil·la del Roser). Ocupa una important extensió de terreny que estava en l'època romana a prop de la platja, on ja hi havia hagut un assentament ibèric des del segle iv aC.[3]

Història[modifica]

Les primeres dades sobre restes arqueològiques són del 1947, quan durant els treballs de modificació del traçat de la carretera N-II, es varen malmetre estructures de l'època romana. El 1957, varen aparèixer àmfores de producció local més a ponent, en una zona llavors ocupada per habitatges i equipaments d'ús turístic coneguda amb el nom de “Toyca”, les quals foren donades a conèixer uns anys després per Ricard Pascual en successius treballs.[4]

El 2021 entra en polèmica pel projecte de construcció d'un supermercat Aldi a sobre del jaciment,[5] tot i que quedaria el jaciment protegit, més ben dit, encapsulat entre columnes en el subsol de la construcció i sota gestió pública.[6]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Martin Menéndez, Albert «La producció del centre terrissaire del Mujal o El Roser (Calella)». Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura [Barcelona], 2020, pàg. 221-236.
  2. «Museu-Arxiu Municipal de Calella: Arqueologia». Visitmuseum. Generalitat de Catalunya, 22-06-2021.
  3. Lopez Mullor, Alberto; Fierro Macia, Javier «Excavaciones en la Villa romada del Roser de Calella (El Maresme, Barcelona). Campañas de 1981 y 1982». Empúries [Barcelona], 47, 1985, pàg. 162-209. ISSN: 0213-9278.
  4. Pascual Guasch, Ramon «The stamps on amphoras from the kiln at El Mujal». International Journal of Nautical Archaeology [Londres], 17:2, 1988, pàg. 181. DOI: 10.1111/j.1095-9270.1988.tb00642.x.
  5. «L’Ajuntament aprovarà la protecció del jaciment del Roser». Associació d’Informadors del Maresme, 02-06-2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  6. acn. «Aldi cedeix a Calella el jaciment arqueològic del Roser». ElPuntAvui, 18-06-2021. [Consulta: 22 juny 2021].

Enllaços externs[modifica]