Aldi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAldi
ALDI Nord Logo 2015.png
Dades
Tipuscadena de supermercats, Botiga de descompte, marca comercial i conglomerat Modifica el valor a Wikidata
Indústriaminorista Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1961 Modifica el valor a Wikidata
FundadorKarl Albrecht i Theo Albrecht Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Filial
Hofer KG (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
ALDI Nord (en) Tradueix
ALDI Süd (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webaldi.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ALDI.USA Twitter: AldiUSA Instagram: aldiusa Pinterest: aldiusa Modifica els identificadors a Wikidata

Aldi és una cadena de supermercats de descompte d'origen alemany. La primera botiga va ser oberta a Essen pels germans Karl i Theo Albrecht l'any 1946, partint d'un antic negoci familiar, i des de 1962 funciona sota la marca actual (acrònim de Albrecht-Diskont). En l'actualitat opera més de 10.000 botigues en 18 països, que converteix el grup en capdavanter del sector minorista d'Alemanya i en un dels més importants a nivell global.[1] L'empresa està dividida des de 1966 en dues filials, Aldi Nord i Aldi Süd, que es reparteixen el mercat alemany i internacional.[2]

Història[modifica]

Primera botiga Aldi aEssen.

Els orígens de l'actual empresa són del 1913, quan Anna Siepmann va obrir una petita botiga d'ultramarins a Essen, Alemanya.[2] Anys més tard els seus fills Karl (1920-2014) i Theo Albrecht (1922-2010) van treballar amb ella. En acabar la Segona Guerra Mundial van prendre les regnes del negoci, reconvertit en «Albrecht Lebensmittel».[3]

Després de la guerra, els germans Albrecht es van expandir per tota la regió del Ruhr amb un model que va establir les bases de les actuals botigues de descompte. Mentre els negocis d'alimentació de l'època (majoritàriament cooperatives) fixaven preus normals i després aplicaven descomptes a través de cupons o promocions especials, les botigues d'Albrecht feien rebaixes directes en el preu de tots els articles, amb menor oferta de marques i més rotació de producte.[3][4] A més van retallar en despeses publicitàries, en venda de productes frescos i en costos de manteniment en llogar recintes petits.[5] Aquest model de preus baixos va tenir èxit: l'any 1950 comptaven amb 13 locals i una dècada després havien superat els 300 establiments en tota l'Alemanya Occidental.

L'any 1962 es va establir la marca «Aldi» (acrònim de Albrecht-Diskont) i la companyia va ser dividida en dues filials que es van repartir el mercat: Theo es va quedar amb «Aldi Nord», amb seu a Essen i operativa al nord d'Alemanya, mentre que Karl va mantenir «Aldi Süd», amb seu a Mülheim del Ruhr i operativa al sud del país.[2] Es desconeixen les raons de la separació, encara que la versió més estesa és que els germans Albrecht no es posaven d'acord sobre la venda de cigarretes.[3] Malgrat aquesta divisió, legalment establertal'any 1966, Aldi Nord i Aldi Süd funcionen de facto com la mateixa empresa i amb prou feines existeixen diferències, excepte en les ofertes que apliquen.[5]

La separació legal també s'ha donat en l'expansió internacional. L'any 1967 Aldi Süd va adquirir una franquícia de tendes a Àustria, mentre que Aldi Nord va esperar fins al 1973 per obrir el seu primer local forà als Països Baixos. A Espanya, la franquícia Aldi pertany legalment a Aldi Nord.[4]

A partir de 1973 el grup Aldi va quedar sota control d'una fundació privada, Siepmann-Stiftung, creada per Karl Albrecht per salvaguardar els interessos familiars. Gràcies a la reunificació alemanya, Aldi es va convertir en l'empresa capdavantera de venda minorista a Alemanya amb més de 4.000 locals, la majoria de Aldi Nord. Tanmateix, els germans Karl i Theo es van jubilar el 1993 havent esdevingut els homés més rics del país.[2][2]

Política comercial[modifica]

ALDI a Tomaszów Mazowiecki, a Polònia

Aldi és un supermercat de descompte que ven productes d'alimentació, drogueria, perfumeria i complements. La majoria dels articles són de marca blanca i moltes vegades només es poden adquirir aquestes referències, a un preu més reduït que en un supermercat tradicional i amb major rotació del producte.[4] A més existeixen ofertes de durada limitada, generalment tres dies, en altres segments com a electrodomèstics, eines, roba i oci. Un dels seus principis és tenir un assortiment limitat de 900 productes bàsics de qualitat a un preu el més sota possible.[6] L'empresa va ser la primera a Alemanya que va introduir la rebaixa directa en el preu de tots els articles.

Tal com que succeeix en altres establiments hard discount com Lidl o Dia, es redueix la despesa en decoració i manteniment. Els articles peribles solen vendre's envasats i sense línies de personal per a carnisseria o peixateria, com succeeix en un hipermercat tradicional. De la mateixa manera, els treballadors exerceixen diverses funcions per a rebaixar els costos de personal.[4]

La política publicitària d'Aldi varia segons el país i la reputació que tinguin les marques blanques. A Alemanya cap de les dues filials fa campanyes publicitàries, més enllà d'anunciar ofertes en la premsa o a través de catàlegs propis, i tampoc compta amb un departament de relacions públiques.[7] No obstant això, en altres països com Espanya, Regne Unit i Estats Units sí que és freqüent que Aldi s'anunciï per televisió.[4] A Austràlia fa fins i tot publicitat comparativa amb l'eslògan Like brands, only cheaper (en català, «Com les marques, però més barat»).[8]

Establiments[modifica]

Mapa amb la divisió administrativa d'Aldi a Alemanya.

Encara que tots els establiments d'Alemanya tenen la marca d'Aldi, la companyia està dividida administrativament en dues filials que es reparteixen el mercat. «Aldi Nord» gestiona 35 divisions regionals amb més de 2.500 establiments al nord, mentre que «Aldi Süd» dirigeix 31 divisions amb 1.700 botigues al sud.[9] La frontera que delimita ambdues zones és coneguda com Aldi-Äquator (en català, «l'equador d'Aldi») i segueix el llit del riu Rin.[10] Cada filial té els seus propis directors regionals que se situen a les seus d'Essen (Aldi Nord) i Mülheim (Aldi Sud), ciutats que limiten entre elles.[11]

Tot el territori de l'antiga República Democràtica Alemanya pertany a Aldi Nord, excepte una botiga a Sonneberg (Turíngia) que és administrada per la divisió d'Aldi Süd a Baviera.[12]

De la mateixa manera, l'expansió internacional segueix el mateix patró. Aldi Nord s'ha quedat amb la majoria de mercats a Europa Occidental i Polònia, mentre que Aldi Sud té els països de parla alemanya (Àustria i Suïssa), Europa de l'Est, Regne Unit i Austràlia.[9] En total s'estima que hi ha 8.000 botigues del grup Aldi fora d'Alemanya.

Als Estats Units, les dues filials comparteixen mercat amb marques diferents. Aldi Süd hi opera des de 1976 i disposa de més de 1.000 botigues amb el seu nom, en la seva majoria repartides per la Costa Est. En canvi, Aldi Nord hi va arribar l'any 1979 a través de la compra de Trader Joe's, implantada a nivell nacional, i ha mantingut la marca original.[11]

Als Països Catalans, Aldi inici la seva presència l'any 2002. Té la seva seu per a tota la península a Masquefa, l'Anoia. Actualment, Aldi té més de 260 botigues arreu de l'estat espanyol i quatre plataformes logístiques: Masquefa (l'Anoia), Sant Isidre (el Baix Segura), Pinto (Madrid) i Dos Hermanas (Andalusia).[13]

Estats amb Aldi Nord

 

Estats amb Aldi Süd

Controvèrsia[modifica]

L'any 2013, els supermercats Aldi de Regne Unit es van veure embolicats en el frau de la carn de cavall que va afectar nombroses multinacionals a Europa.[14] En concret, el grup va reconèixer el 8 de febrer que alguns paquets de lassanya congelada i d'espaguetis a la bolonyesa subministrats per la processadora francesa Comigel contenien entre un 30% i un 100% de carn de cavall en comptes de la carn de vedella anunciada, per la qual cosa van cancel·lar la seva relació comercial.

D'altra banda, a Espanya algunes organitzacions agràries com ASAJA i Unió de Pagesos han protestat davant d'Aldi i Lidl pel preu que paguen als productors per la fruita en origen, que el consideren insuficient.[15][16]

Referències[modifica]

  1. Loeb, Walter. «Aldi Vs. Walmart: Little Can Compete With Big» (en anglès). Forbes, 03-06-2013. [Consulta: 26 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Karl Albrecht: Businessman who with his brother Theo established Aldi» (en anglès). The Independent, 24-07-2014. [Consulta: 24 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Aldi: a history of the low-cost supermarket» (en anglès). The Daily Telegraph, 30-09-2013. [Consulta: 24 gener 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Aldi se centra en Madrid tras años de hegemonía en Cataluña». Libre Mercado, 07-11-2014. [Consulta: 24 gener 2016].
  5. 5,0 5,1 Revue, Ruhr. «Die Brüder Albrecht» (en alemany). WAZ, 12-09-2009. [Consulta: 24 gener 2016].
  6. Sachon, Marc «Aldi: A German Retailing Icon». Artículo [Consulta: 3 novembre 2016].
  7. «Aldi: Hinter den Kulissen des Discounters - Geld» (en alemany). Stern, 16-12-2002. [Consulta: 25 gener 2016].
  8. «Like Brands. Only Cheaper» (en anglès). BMF. Arxivat de l'original el 30 de gener de 2016. [Consulta: 25 gener 2016].
  9. 9,0 9,1 «Aldi Nord und Süd: Wie die Aldi-Reiche geführt und kontrolliert werden» (en alemany). Manager Magazin, 15-04-2012. [Consulta: 25 gener 2016].
  10. «Autoren bei Aldi - Vier Männer auf Discounter-Tour» (en anglès). T-online, 16-01-2013. Arxivat de l'original el 3 de febrer de 2016. [Consulta: 25 gener 2016].
  11. 11,0 11,1 «Aldi's Trader Joe's is a Winner» (en anglès). Forbes, 17-05-2012. [Consulta: 25 gener 2016].
  12. Adamek, Sascha. «Aldi nahmen sie mit in den Osten» (en alemany). Berliner Zeitung, 03-09-1996. [Consulta: 25 gener 2016].
  13. «Aldi abre su primer supermercado en la ciudad de Barcelona». El Economista.es. [Consulta: 3 novembre 2016].
  14. «Aldi confirms up to 100% horsemeat in beef products» (en anglès). , 09-02-2013 [Consulta: 25 gener 2016].
  15. «Las organizaciones agrarias se concentran mañana ante Aldi y Lidl para protestar por la crisis citrícola». www.asaja.com. [Consulta: 25 gener 2016].
  16. «Unos 300 agricultores protestan en Lleida contra los bajos precios de la fruta». El Periódico de Catalunya, 07-08-2015. [Consulta: 25 gener 2016].

Vegeu també[modifica]