Jaciments de Fumanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaciment de Fumanya Sud

El conjunt paleontològic de Fumanya és a l'alt Berguedà i inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud, Mina Esquirol (Fígols), Fumanya Nord, Mina Tumí (Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes). Començant des de Fumanya Sud i en direcció cap a l'est del jaciment, hi són l'un darrere l'altre; Pedra Ronyosa (petita continuació de Fumanya Sud), Mina Esquirol, Fumanya Nord i Mina Tumí. Aquest conjunt de jaciments es distribueix a l'est i al nord de la serra d'Ensija, amb una extensió de més de 38.000 m². S'hi han comptabilitzat més de 3.500 petjades de diferents dinosaures i s'han identificat restes de fòssils, ous i ossos de dinosaures, troncs d'arbres i fulles de diferents tipus. Per aquest motiu, se'l considera un dels jaciments més importants d'Europa, amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci superior (aproximadament 65 MA enrere).[1]

Situació en el cretaci[modifica | modifica el codi]

Actualment, Fumanya està situada a uns 1.500 metres d'altitud, però aproximadament uns 71 milions d'anys enrere estava al nivell del mar, que li feia de frontera en aquell moment.

La Terra estava, com ara, en constant moviment. A la meitat del Cretaci superior, dues grans masses de terra, la placa europea i la placa africana, s'anaven apropant i, a la llarga, es van produir uns grans xocs terrestres dels quals van emergir terres i muntanyes. Alguns mars van baixar de nivell, i es van originar immenses serralades, entre elles els Pirineus i amb aquests Fumanya. Aquests xocs es reflecteixen en la geologia del Berguedà, ja que algunes unitats geològiques de la comarca es van formar en zones totalment terrestres i, en canvi, d'altres en zones d'aigua o properes a aquesta. Per tant, al Berguedà entrava un mar de poca fondària. El mar provenia de la part septentrional, de manera que, si ens ho imaginéssim ara, el mar Cantàbric (golf de Biscaia) passaria per sobre les comunitats autònomes d'Euskadi, Navarra, Aragó i una part de Catalunya, fins a arribar a Fumanya, que era una zona costanera. Fumanya es trobava en una zona intertropical i hi dominava un clima molt més càlid que l'actual.

En els últims moments del període, concretament al maastrichtià, les zones del Berguedà ocupades per mars es van anar retirant a poc a poc, cedint pas a l'ambient terrestre. Aquestes modificacions eren degudes a la gran força de compressió que creaven els xocs de les grans plaques. En aixecar-se grans cadenes de muntanyes, el mar disminuïa de nivell. En un període geològic relativament, els terrenys abans submergits per les aigües van quedar ocupats per ambients lacustres, fangosos i pantanosos, on es van acumular un gran nombre de restes vegetals, que posteriorment formarien dipòsits de lignit explotats com a recurs energètic durant el segle XX a la comarca.

Per tant, el lloc on es van produir aquestes petjades era una zona fluvial i amb llacunes, de clima tropical amb molta fauna i vegetació. En definitiva, un lloc ideal perquè aquells grans dinosaures hi visquessin.

Un cop d'ull a la geologia[modifica | modifica el codi]

És en els grups de les fàcies garumnianes (roques sedimentàries dels jaciments de Fumanya) on es van quedar petrificades un seguit de petjades. Aquestes van quedar per sobre les fàcies marines i sota uns estrats de carbó. Les fàcies garumnianes contenen, de la part inferior a la superior: margues grises, margues grises amb capes de carbó, margues roges, microconglomerats grocs quarsosos, calcàries clar de lluna (o de Vallcebre), margues arenoses, calcàries superiors, i margues roges amb guix.

Les que ens interessen són les margues grises. A banda de les petjades, també contenen un gran nombre de restes vegetals. En alguns dels seus nivells, s'hi observen fenòmens erosius fossilitzats (no el fenomen, sinó el resultat), el que significa que van sedimentar a poca profunditat. En un altre nivell, hi trobem closques de mol·luscs, prova clara que en algun moment estaven en contacte, o submergides, en aigua salada. Les margues grises amb capes de carbó contenen un gran nombre d'invertebrats fossilitzats, restes vegetals i també fragments d'ossos de dinosaure. En les margues roges, Lluís Viladrich hi trobarà uns fragments d'ossos de dinosaure. Aquestes margues contenen quantitats elevades d'algues.

Els microconglomerats quarsosos groguencs contenen molts dels ossos de dinosaure que es trobaran, sembla que procedents d'antics canals fluvials.

Les calcàries "Clar de Lluna" no tenen gran nombre de fòssils. És amb aquestes quan s'acaba el garumnià inferior i comença ja l'era terciària. Les margues arenoses, calcàries superiors i margues roges amb guix ja pertanyen al garumnià superior (era terciària) i no contenen cap més rastre o fragment de dinosaure,perquè en l'època en què es van dipositar aquests sediments els dinosaures ja s'havien extingit.

Història[modifica | modifica el codi]

Troballa[modifica | modifica el codi]

Detall d'icnites fotografiades a Fumanya Sud

El 31 de març del 1985, en Lluís Viladrich i la seva esposa (membres del col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, actualment dissolt) van fer una excursió per la zona del coll de Fumanya.[2] Casualment, en el celobert de carbó de Fumanya Sud, es van fixar en uns clots en aquella paret actualment inclinada. Aquell seguit de forats arrodonits presentaven una certa ordenació i situació en diverses pistes. Seguidament, van suposar que es podria tractar de petjades d'animals. Certament, hi havia molts aspectes que semblaven jugar a favor d'aquella possible teoria:

  1. La roca que contenia les icnites (petjades) era del Cretaci superior, l'últim període abans no s'extingissin els dinosaures.
  2. Les margues grises, que eren les roques que contenien les petjades, tenien el seu origen en una regió pantanosa propera a la costa, per tant un lloc adequat per a la vida d'aquests grans rèptils.
  3. Les dimensions i les separacions de les icnites eren prou grans perquè els seus creadors fossin també de mides enormes.
  4. Per la situació de Fumanya en el Cretaci Superior, se sap que va ser un lloc costaner i era també un lloc de pas per a les espècies de dinosaure que es movien seguint la costa.
  5. En llocs propers a la troballa, ja s'hi havien localitzat anteriorment fragments d'ossos de dinosaure.
  6. En altres zones de Catalunya semblants a les de Fumanya, per exemple la conca de Tremp, ja s'hi havien trobat petjades de rèptils.

Immediatament, van creure que la troballa podria ser interessant i es van posar en contacte amb els professionals de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. Els paleontòlegs de l'institut no van poder acudir a veure les petjades al setembre del mateix any, tal com s'havia planejat. Encara que els paleontòlegs no hi poguessin anar, en Lluís Viladrich sí que ho va fer, mentrestant va seguir estudiant personalment el jaciment, amb observacions que després serien de gran ajuda als estudiosos. L'1 de juliol i el 3 d'agost va identificar més grups de petjades, i també va trobar unes restes d'ossos i fragments d'ous de possibles dinosaures. El 3 d'octubre, membres de l'institut es varen presentar a Fumanya i van confirmar les sospites de la troballa: es tractava de petjades de dinosaure.

Evolució dels jaciments[modifica | modifica el codi]

Des de l'inici de la troballa, va semblar que els jaciments de Fumanya eren de gran interès comarcal i nacional, ja que pocs els jaciments a l'estat espanyol tenen un nombre tan elevat d'icnites. Malgrat aquest valor i l'interès que es va semblar demostrar en un principi, els jaciments van caure en oblit durant uns 18 anys, temps més que suficient perquè el clima i la meteorització n'esborressin rastres i fessin mal al valor paleontològic del jaciment. Tant és el mal que un possible rastre a Fumanya Sud, identificat per en Lluís Viladrich, del que podia haver estat una tortuga marina, està actualment esborrat de la paret, no en queda cap mena de marca. Tot i els desgraciats efectes del temps, els jaciments de Fumanya han anat sent objecte d'estudis, cartografies i proves al llarg dels anys.

Candidatura a Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

Al desembre de 2002, es proposà que les petjades dels jaciments de Fumanya optessin a la candidatura de la UNESCO per ser declarades Patrimoni de la Humanitat. La proposta per a la candidatura es presentà a la UNESCO conjuntament amb els governs d'Astúries, la Rioja, Aragó i Castella la Manxa. Durant els mesos següents, un nombre important de paleontòlegs de les diferents comunitats van visitar Fumanya, Fígols i Vallcebre. Fumanya va ser escollida per la Generalitat, ja que presenta unes condicions molt favorables per a passar a formar part del Patrimoni de la Humanitat. Els arguments principals són els següents:

  1. Es tracta del jaciment amb petjades de dinosaure més important de Catalunya.
  2. S'hi troben els rastres de petjades més extensos d'Europa.
  3. S'hi troben més de 3.500 icnites de diferents dinosaures.
  4. S'hi localitza una pista (rastre) de 80 metres corresponent a un sauròpode.
  5. Les petjades dels sauròpodes titanosaures són molt escasses a Europa.
  6. És el segon jaciment més important del món en petjades d'aquesta espècie de dinosaure.
  7. És el segon jaciment més important del món del Cretaci superior.
  8. És el tercer jaciment més important del món en la relació de petjades per superfície, després de Lark Quarry (Austràlia) i Chaoyang (Xina).
  9. Es troba classificat a nivell global entre els 5 jaciments més importants del món.
  10. És un dels pocs llocs d'Europa on s'han trobat petjades, ous i ossos dels sauròpodes en un mateix jaciment.

Actualment, la proposta encara està sent estudiada i es troba a la llista de possibles candidatures pendents d'aprovar.[3]

Dinosaures[modifica | modifica el codi]

Mitjançant l'observació i l'estudi dels rastres dels diferents jaciments de Fumanya i amb l'ajuda d'altres rastres similars dispersats pels Pirineus, Europa o la resta del món, s'han conegut els diferents dinosaures que habitaven Fumanya ara fa uns 65 milions d'anys i que van deixar-hi les seves icnites. De més a menys quantitat d'informació obtinguda, són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marimon, Sílvia «Els últims dinosaures». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, agost 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
  2. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 24-26. ISBN 9788415695042. 
  3. Llista de les possibles candidatures Apartat web de la UNESCO on es mostra la proposta de Fumanya per ser patrimoni de la Humanitat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 10′ 48.9″ N, 1° 47′ 44.7″ E / 42.180250°N,1.795750°E / 42.180250; 1.795750