Jacqueline Berenstein-Wavre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacqueline Berenstein-Wavre
Biografia
Naixement26 desembre 1921 modifica (98 anys)
Baix Rin (França) modifica
Activitat
Camp de treballFeminisme modifica
OcupacióPolítica modifica
PartitPartit Socialdemòcrata de Suïssa modifica

Jacqueline Berenstein-Wavre (26 de desembre del 1921, Pechelbronn, Alsàcia, França) és una política socialista que ha fet tota la seva carrera política a Ginebra (Suïssa), que lluita pels drets de les dones, la revaloració de les tasques domèstiques i per a la memòria obrera.[1] El 2012, Jacqueline Berenstein-Wavre rebé un premi d'honor, el Premi «Femme exilée, femme engagée» de la ciutat de Ginebra, pel seu «recorregut de militant exemplar, marcat per la lluita contra les injustícies i les discriminacions ».[2]

Biografia[modifica]

Jacqueline Wavre és la menor de les quatre filles de Robert Wavre, enginyer, i d'Esther, amb cognom de soltera Montmollin, infermera; ambdós pares eren procedents de Neuchâtel (Suïssa). Després d'una infantesa a Alsàcia i una adolescència viscuda en el context de la Segona Guerra Mundial, entre Neuchâtel (Suïssa) i Le Chambon-sur-Lignon (França), fa els seus estudis a Ginebra (obté un diploma en l'Institut d'Estudis Socials, després una llicenciatura en ciències socials a la Universitat). Treballa com a formadora de les aprenents venedores del Grand Passage, després com a treballadora no especialitzada (en 1945) a la fàbrica Tavaro que fabricava les màquines a cosir de marca Elna.[3] Més endavant ensenya a diverses escoles, on es preocupen en particular de la informació professional.[1]

Jacqueline Berenstein-Wavre ha dedicat tota la seva vida a fer evolucionar la causa de les dones. Al 1950 s'adhereix al Partit Socialista i milita des de llavors per al sufragi femení, sofrint diversos fracassos fins que al 1960 les ginebrines accedeixen al dret al vot (aquest dret està adquirit a efectes suïssos al 1971). En aquesta època afirma : "Se'ns anomenava les sufragistes. Jo desfilava els diumenges davant del despatx de vot del Servette (barri de Ginebra) amb un esparadrap a la boca.».[3]

Forma part de les primeres dones que són escollides a nivell legislatiu a la Ciutat de Ginebra, a l'abril del 1963. És la primera dona a presidir el Consell de la Ciutat de Ginebra al 1968-1969, i es queda fins a 1973, data en què és escollida pel Gran Consell del Cantó de Ginebra.[1][4][5] Forma part del poder legislatiu cantonal durant quatre legislatures (1973-1989), presidint-lo al 1989.[6]

AL 1970, es casa amb el socialista Alexandre Berenstein, professor de dret del treball i de les assegurances socials a la Universitat de Ginebra i jutge al Tribunal Federal (Lausana). Junts, llancen la iniciativa federal que demana la inscripció de la igualtat dels drets entre homes i dones a la Constitució suïssa, què és acceptada pel poble al juny de 1981 (sota la forma d'un contra-projecte directe).[7]

A nivell suís, Jacqueline Berenstein-Wavre presideix l'Aliança de Societat Femenina Suïssa (ASF) del 1975 al 1980 i forma part de la Comissió federal per a les qüestions femenines.[8][9] Un altre dels seus combats polítics va ser la revaloració del treball familiar, sobretot amb la creació del Sindicat de les Persones Actives en la Llar (SPAF) i d'un Certificat Federal de Capacitat (CFC) de gestores en economia familiar.[10]

Des del 1957 fins al novembre de 2012, participa en tots els canvis d'el diari feminista suís creat per Émilie Gourd en 1912 sota el títol El Moviment feminista (transformat en Dones suïsses, i després en la émiliE). AL 1977, decideix crear una agenda bilingüe francesa - alemanya, especialment destinada a les dones suïsses, l'Agenda de les dones - der Frauen. [11] Al 1984, crea i presideix la Fundació Émilie Gourd, que té com a objectiu animar i desenvolupar la informació sobre les qüestions femenines i feministes en la Suïssa francòfona.[12]

Jacqueline Berenstein-Wavre és encara membre actiu d'associacions per a la pau (Femmes pour la paix, a Ginebra), presidenta del comitè d'honor del Geneva International Peace Research Institute (GIPRI), i presidenta de la Fondation du Collège du travail (1984-1998).[13][1][14]

Publicacions[modifica]

  • Ménagère aujourd'hui, éd. Femmes suisses, 1974. Enquête réalisée auprès de 1300 ménagères romandes sur leur budget temps-ménage
  • avec Fabienne Bouvier et Martine Ouaknine-Berset, La maison des compétences pour la gestion de l'entreprise familiale, éd. Syndicat des personnes actives au foyer (SPAF), 2004 ISBN 2832102190
  • La Maison des compétences : ce qu'on apprend en gérant une maison familiale, Slatkine, 2005, réédition du précédent (édition suisse alémanique 2005)
  • Le Bâton dans la fourmilière : une vie pour plus d'égalité, entretiens avec Fabienne Bouvier, éd. Metropolis, 2005 ISBN 2883401578 Plantilla:Lire en ligne
  • Martine Chaponnière, Silvia Ricci Lempen, Tu vois le genre ? Débats féministes contemporains, préface Jacqueline Berenstein-Wavre, Éditions d'En Bas, 2012, 204 p. ISBN 9782829004391

Bibliografia i filmografia[modifica]

  • « Rencontre avec Jacqueline Berenstein-Wavre : tout feu, tout femme », Eric Budry, La Tribune de Genève, 11 de gener 2012
Entrevistes gravades

  • Raphaël Farquet : « Jacqueline Berenstein-Wavre », emès en Photos de famille, RTS, 1 de març de 2006, 49 minuts [
  • Jacqueline Berenstein-Wavre et la causi donis femmes, pel·lícula, entrevistadora Sylvia Ricci Lempen, Plans-Fixes, 1993

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacqueline Berenstein-Wavre en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.
  2. « Trois lauréates reçoivent le Prix «Femme exilée, femme engagée» 2012 », site officiel de la Ville de Genève
  3. 3,0 3,1 Christiane Pasteur : « Jacqueline Berenstein-Wavre », article de La Tribune de Genève, 8 mars 2008
  4. Archives en ligne des séances du Conseil Municipal de la Ville de Genève TOME I contenant les numéros 1 à 10 Pages 1 à 1250 13 mai 1969 au 25 novembre 1969 http://www.ville-ge.ch/archivesenligne/assets/archives/mcm/19690513_19691125/pdf/mcm_19690513_19691125.pdf
  5. Articles dans le Journal de Genève : du 16.12.1970 au 16.5.1973
  6. Articles dans le Journal de Genève : du 16.2.1980 au 2.12.1988
  7. « Initiative populaire fédérale 'Egalité des droits entre hommes et femmes' », Confédération
  8. Articles dans le Journal de Genève : 4.1.1978, 16.1.1980, 14.6.1986
  9. « Est-ce la fin de la solidarité entre femmes ? », entretien avec Jacqueline Berenstein et Bernadette von der Weid, à la suite de la décision des Femmes socialistes de Suisse de quitter l'ASF
  10. Françoise Buffat : « L'émancipation des femmes : une bombe à retardement ?», Journal de Genève, 12.3.1997
  11. « L'équipe », site de l'Agenda des femmes, dont elle est présidente-éditrice en 2009
  12. « Présentation de la Fondation », site de la Fondation Émilie Gourd
  13. « Présentation générale du GIPRI », site du GIPRI
  14. « Présentation », Collège du travail

Enllaços externs[modifica]