Jahnsita-(NaMnMn)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralJahnsita-(NaMnMn)
Fórmula químicaNaMn2+(Mn2+Fe3+)Σ2Fe3+₂(PO₄)₄(OH)₂·8H₂O
Localitat tipusPedrera de Wiperaminga Hill West, Reserva de Boolcoomatta, Província d'Olary, Austràlia Meridional, Austràlia
Classificació
Categoriafosfats
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 15,136(1) Å; b = 7,2035(3) Å; c = 9,9876(6) Å; β = 110,361(5)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp2/b
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2019-051 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació28 desembre 2023 Modifica el valor a Wikidata
Publicat aThe Canadian Journal of Mineralogy and Petrology
SímbolJah-NaMnMn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La jahnsita-(NaMnMn) és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al subgrup de la jahnsita.

Característiques[modifica]

La jahnsita-(NaMnMn) és un fosfat de fórmula química NaMn2+(Mn2+Fe3+)Σ2Fe3+₂(PO₄)₄(OH)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, i publicada a les darreries de 2023.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Austràlia Meridional, a Adelaida, Austràlia, amb el número de registre: g34799.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la pedrera de Wiperaminga Hill West, situada a la reserva de Boolcoomatta, dins la província d'Olary (Austràlia Meridional, Austràlia). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Jahnsite-(NaMnMn)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 març 2022].
  2. Elliott, Peter; Kampf, Anthony R. «Jahnsite-(NaMnMn), a New Jahnsite-Group Mineral from the Wiperaminga Hill West Quarry, Boolcoomatta Reserve, South Australia, Australia». The Canadian Journal of Mineralogy and Petrology, 61, 6, 01-11-2023, pàg. 1163–1173. DOI: https://doi.org/10.3749/2300007 [Consulta: 14 març 2024].