Jan Baptist Verlooy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1746 Houtvenne |
| Mort | 4 maig 1797 (50 anys) Brussel·les |
| Burgmestre de Brussel·les | |
| 20 abril 1795 – 29 maig 1795 | |
| Dades personals | |
| Formació | Antiga Universitat de Lovaina |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, jurista |
| Obra | |
Obres destacables | |
Jan Baptist Verlooy (1746-1797) era un jurista i polític dels Països Baixos austríacs.[1] Va ser burgmestre de la ciutat de Brussel·les. La seva vida ha estat marcada per la lluita per l'emancipació en diversos àmbits: dret, cultura, política.[2] És conegut per un assaig sobre la negligència de la llengua materna als Països Baixos del Sud del 1781. Hi evoca, entre altres, la unitat de la literatura i l'ortografia neerlandeses i la resistència contra el francès.[3]
Va néixer al municipi d'Houtvenne, avui part d'Hulshout, on va ser batejat el 22 de desembre 1746.[4] Verlooy era fill d'una nissaga benestant en un poble rural. Son avi, Jan (±1657-1723) era notari reial. Tenien un patrimoni immobiliari important. El 1789 es va casar amb Anne-Marie Torfs.[5]
Carrera[modifica]
No se sap on va tenir la seva formació secundària. El 1765 es va inscriure a la Universitat de Lovaina on van llicenciar-se amb vint-i-set anys en ambdós drets el 1774.[2] El 1775 va prestar jurament com a advocat al Consell de Brabant davant Joseph de Crumpipen i va treballar al bufet de Phillippe G. Malfait, un famós advocat liberal i adepte de les idees de la il·lustració.[6] El 1781 va publicar en llatí el Codex Brabanticus, un inventari alfabètic del dret i de les lleis dels ducats de Brabant i de Limburg des de 1260.[7]
Des del 1788 es va unir amb la resistència d'Hendrik Van der Noot, contra les reformes de l'emperador Josep II el que va acabar amb la revolució brabançona de 1789-1790.[8] Va escriure uns quants pamflets per a la resistència dels demòcrates contre l'absolutisme austríac. Actuava contra el govern pels Estats Generals que li pareixia massa dominat per la noblesa i no corresponia al seu concepte democràtic. Durant l'efímera república dels Estats Units Bèlgics (1790-1790) va haver de fugir cap a França, com que el Van der Noot, el líder del moviment, no va respondre a les aspiracions democràtiques. A França va crear la societat secreta de demòcrates exiliats Pro Patria. El setembre de 1890 els austríacs van reprendre el poder després de la batalla de Falmagne.[9]
Dos anys més tard va arribar la invasió francesa de 1792, que els austríacs van poder repel·lir. El 1793 va presidir una trobada a la catedral de Brussel·les a la qual va defensar l'annexió per França. Quan els francesos van tornar el 1794 van nomenar Verlooy com burgmestre. Era entusiasta de les idees revolucionàries de llibertat de consciència i igualtat. En un primer temps, l'ocupant semblava voler respectar les peculiaritats dels Països Baixos del sud.[10] Quan l'ocupant francès va abandonar l'actitud tolerant dels primers dies i va començar a centralitzar l'administració i imposar el francès com a única llengua oficial a tota la república francesa, Verlooy ja va ser menys engrescat. Es va trobar en el dilema de la seva admiració per la cultura francesa i el seu amor del neerlandès i la cultura del seu propi país.[8]
Va demettre el maig de 1795 per raons de salut. Dels dos últims anys de sa vida després de la demissió no se sap gaire. Va morir a Brussel·les el 4 de maig de 1797.[11]
Obres destacades[modifica]
- Codex Brabanticus (facsímil en línia), 1781.
- Verhandeling op d'onacht der moederlyke tael in de Nederlanden, 1788
- Projet raisonné d'union des Provinces Belgiques, 1790
Referències[modifica]
- ↑ de Ridder, 2001.
- ↑ 2,0 2,1 Sneyers i Van den Broeck, 1979, p. 10.
- ↑ Verlooy, Jan Baptist. Verhandeling op d'onacht der moederlyke tael in de Nederlanden [Assaig sobre la negligència de la llengua materna als Països Baixos] (en neerlandès), 1788.
- ↑ Sneyers i Van den Broeck, 1979, p. 9.
- ↑ Sneyers i Van den Broeck, 1979, p. 15.
- ↑ Sneyers i Van den Broeck, 1979, p. 11.
- ↑ Van den Broeck, Jan «J.B.C. Verlooy, Codex Brabanticus (1781)» (en neerlandès). Tijdschrift voor Rechtsgeschiedenis / Revue d'histoire du droit / The Legal History Review, 46, 4, 01-01-1978, pàg. 297–325. DOI: 10.1163/157181978X00184. ISSN: 0040-7585.
- ↑ 8,0 8,1 Polasky, Janet «Van den Broeck (Jan). J. B. C. Verlooy, Vooruitstrevend jurist en politicus uit de 18de eeuw 1746/1797». Revue belge de Philologie et d'Histoire, 61, 2, 1983, pàg. 414–418.
- ↑ Kossmann, E. H.. The Low Countries, 1780–1940 (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1978, p. 62. ISBN 978-0-19-822108-1.
- ↑ Sneyers i Van den Broeck, 1979, p. 22.
- ↑ Sneyers i Van den Broeck, 1979, p. 16.
Bibliografia[modifica]
- de Ridder, Paul de. Nieuw licht op J.B.C. Verlooy (1746-1797), vader van de Nederlandse Beweging (en neerlandès). Stichting Mens en Kultuur, 2001, p. 126 (Archief- en bibliotheekwezen in België núm. 65). ISBN 978-90-72931-88-7.
- Smeyers, Jos; Van den Broeck, Jan. «Inleiding [prefaci]». A: Jan Baptist Chrysostomus Verlooy, Verhandeling op d'onacht der moederlyke tael in de Nederlanden (pdf). edició crítica i anotada. L'Haia: Martinus Nijhoff / Tjeenk Willink-Noorduijn, 1979.
- Van den Broeck, Jan. J.B.C. Verlooy, Vooruitstrevend jurist en politicus uit de 18de eeuw 1746/1797 [J.B.C. Verlooy, un jurista i polític progressista del segle xviii]. Antwerpen: Standaard Wetenschappelijke Uitgeverij, 1979.