Jan Saenredam

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJan Saenredam
Jan Saenredam14.jpg
Venus i Cupido per Jan Saenredam
Dades biogràfiques
Naixement 1565 (Gregorià)
Zaandam
Mort 6 d'abril de 1607 (41/42 anys)
Assendelft
Nacionalitat Neerlandesa
Activitat professional
Ocupació Pintor
Dades familiars
Fills Pieter Jansz Saenredam
Modifica dades a Wikidata

Jan Pieterszoon Saenredam (Zaandam, 1565 - Assendelft, 6 d'abril de 1607) fou un pintor, gravador i cartògraf neerlandès d'època manierista. Es va fer cèlebre per les seves imatges al·legòriques, mitològiques i bíbliques. No ha de confondre's amb el seu fill, també pintor, Pieter Jansz Saenredam.

Biografia[modifica]

Jan va quedar aviat orfe i es va criar amb el seu oncle, Pieter de Jongh, que exercia un càrrec municipal a Assendelft. Va començar l'aprenentatge de la cistelleria, però els seus mestres van quedar sorpresos de les complexes decoracions que realitzava, també als llibres i quaderns que usava per aprendre a llegir i escriure.[1] S'en conserva un d'ells a la residència del senyor d'Assendelft, amb la còpia dels deu manaments.[1] Descartades les opcions de dedicar-se a altres activitats, se'l va col·locar d'aprenent de cartògraf. El seu primer mapa està datat el 1589, i és la «província d'Holanda» del llibre denominat Guiccardijn (sobre l'obra de Lodovico Guicciardini Descripció dels Països Baixos, 1593).[1] Un advocat anomenat Spoorwater tot Assendelft va convèncer al seu mestre de la conveniència de deixar al jove desenvolupar el seu talent natural, i se'l va enviar a aprendre dibuix amb Hendrick Goltzius a Haarlem, on va arribar al grau de mestre amb 24 anys (1589).[1]

Després de treballar algun temps amb Goltzius, van sorgir entre ells gelosia professional i rivalitat, la qual cosa va determinar la seva partida per a Amsterdam, on va treballar dos anys.[1] Va tornar el 1595 des d'Amsterdam a Assendelft, on va establir el seu propi taller i es va casar amb Anna Pauwelsdochter. Va morir de tifus, deixant a la seva vídua una considerable riquesa, com a resultat de les seves inversions en la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.[2] Va ser enterrat en el cor de l'església de Sant Adolf d'Assendelft, gravant-se aquesta inscripció en la seva làpida: Ioannis Saenredam Sculptoris celeberrimi.[3]

Obra[modifica]

Les verges nècies

El seu primer gravat va ser sobre el tema dels dotze apòstols, sobre un dibuix de Karel van Mander.[3] En va realitzar d'altres a partir d'obres de Goltzius, Abraham Bloemaert, Cornelis van Haarlem, Polidoro da Caravaggio, i de la seva pròpia invenció.[3] Entre les prop de 170 planxes que va realitzar hi ha una història de Diana i Calixt de Paulus Moreelse, datada el 1606.[3] Va deixar inacabades dues planxes sobre dibuixos de Bartholomeus Spranger i Willem Thibaut, que van ser acabades per Jacob Matham.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bie, 1662, p. 498.
  2. «Jan Saenradam». Rijksmuseum. [Consulta: 26 abril 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bie, 1662, p. 499.

Bibliografia[modifica]

  • Bie, Cornelis de. Het Gulden Cabinet vande Edel Vry Schilder-const Part III, 1662. 

Enllaços externs[modifica]