Jan Saenredam
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1565 (Gregorià) Zaandam |
| Mort | 6 abril 1607 (41/42 anys) Assendelft |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Neerlandesa |
| Religió | Calvinisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Assendelft (1592–1607) Amsterdam (1589–1592) |
| Ocupació | diaca (1595–1597), oficinista (1587–1589), gravador, cartògraf, dibuixant, gravador, gravador de coure, pintor |
| Activitat | (Floruit: 1600 ) |
| Professors | Hendrick Goltzius i Jacques de, II Gheyn |
| Alumnes | Willem van Swanenburg |
| Família | |
| Fills | Pieter Jansz Saenredam |
Jan Pieterszoon Saenredam (Zaandam, 1565 - Assendelft, 6 d'abril de 1607) fou un pintor, gravador i cartògraf neerlandès d'època manierista. Es va fer cèlebre per les seves imatges al·legòriques, mitològiques i bíbliques. No ha de confondre's amb el seu fill, també pintor, Pieter Jansz Saenredam.
Biografia[modifica]
Jan va quedar aviat orfe i es va criar amb el seu oncle, Pieter de Jongh, que exercia un càrrec municipal a Assendelft. Va començar l'aprenentatge de la cistelleria, però els seus mestres van quedar sorpresos de les complexes decoracions que realitzava, també als llibres i quaderns que usava per aprendre a llegir i escriure.[1] S'en conserva un d'ells a la residència del senyor d'Assendelft, amb la còpia dels deu manaments.[1] Descartades les opcions de dedicar-se a altres activitats, se'l va col·locar d'aprenent de cartògraf. El seu primer mapa està datat el 1589, i és la «província d'Holanda» del llibre denominat Guiccardijn (sobre l'obra de Lodovico Guicciardini Descripció dels Països Baixos, 1593).[1] Un advocat anomenat Spoorwater tot Assendelft va convèncer el seu mestre de la conveniència de deixar que el jove desenvolupi el seu talent natural, i se'l va enviar a aprendre dibuix amb Hendrick Goltzius a Haarlem, on va arribar al grau de mestre amb 24 anys (1589).[1]
Després de treballar algun temps amb Goltzius, van sorgir entre ells gelosia professional i rivalitat, fet que va determinar la seva partida per a Amsterdam, on va treballar dos anys.[1] Va tornar el 1595 des d'Amsterdam a Assendelft, on va establir el seu propi taller i es va casar amb Anna Pauwelsdochter. Va morir de tifus, deixant a la seva vídua una considerable riquesa, com a resultat de les seves inversions en la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.[2] Va ser enterrat al cor de l'església de Sant Adolf d'Assendelft. A la seva làpida es pot llegir l'epitafi: Ioannis Saenredam Sculptoris celeberrimi (llatí per: [tomba] del famosíssim pintor Joan Saenredam).[3]
Obra[modifica]
El seu primer gravat va ser sobre el tema dels dotze apòstols, inspirat d'un dibuix de Karel van Mander.[3] En va realitzar d'altres a partir d'obres de Goltzius, Abraham Bloemaert, Cornelis van Haarlem, Polidoro da Caravaggio i de la seva pròpia invenció.[3] Entre les prop de cent setanta planxes que va realitzar hi ha una història de Diana i Calixt de Paulus Moreelse, datada el 1606.[3] Va deixar inacabades dues planxes sobre dibuixos de Bartholomeus Spranger i Willem Thibaut, que van ser acabades per Jacob Matham.[3]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bie, Cornelis de. Het Gulden Cabinet vande Edel Vry Schilder-const Part III, 1662.
Enllaços externs[modifica]
- Spaightwood Galleries
- Obras digitalizadas de Jan Saenredam a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional de España