Japan Record Awards

Plantilla:Infotaula esdevenimentJapan Record Awards
Map
 35° 40′ 36″ N, 139° 45′ 39″ E / 35.676527777778°N,139.76075°E / 35.676527777778; 139.76075
Nom en la llengua original(ja) 日本レコード大賞 Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup de premis
cerimònia anual de premis musicals
premi musical Modifica el valor a Wikidata
Vigència1959 Modifica el valor a Wikidata - 
Localització1969 - 1984: Teatre Imperial (Japó)
1985 - 1993: Nippon Budokan (Japó)
1994 - Nou Teatre Nacional de Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAssociació Japonesa de Compositors Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webjacompa.or.jp Modifica el valor a Wikidata
Instagram: tbs_ongaku Modifica el valor a Wikidata

El Nippon Record Taishō (en català: Gran Premi del disc del Japó) i sovint ocidentalitzat com a Japan Record Awards o abreujat com a Recotai (レコ大) és un certàmen musical que se celebra anualment al Japó des del 1959 de manera continuada organitzat per l'Associació Japonesa de Compositors. Fins a l'any 2005 la seua data era sempre la vespra d'any nou, és a dir, la nit de cap d'any, però des d'aquell any la data passà a ser el 30 de desembre per a no competir en audiència amb els programes de cap d'any. Des dels seus inicis ha estat retrasmés per la cadena de televisió Tokyo Broadcasting System. La votació es feta per un jurat de periodistes nacionals, inclosos els dels diaris esportius. La boyband EXILE té el record de victòries, amb quatre edicions.[1]

Història[modifica]

Teatre Imperial, seu del concurs de 1969 a 1984
El Nippon Budôkan allotjà el concurs de 1984 a 1993
De 1994 al 2003 el concurs se celebrà a la seu central de TBS
Nou Teatre Nacional, actual seu del concurs des de 2004

El concurs va ser idea i va ser promogut per l'Associació Japonesa de Compositors. La primera edició del concurs es va celebrar l'any 1959. En aquell moment l'organització va decidir fer la gala al Saló Públic de la ciutat de Bunkyō, tot i que al següent any la seu es traslladà a l'Auditori Comunal de Kanda, al districte de Chiyoda.

El concurs va viure el seu pic d'audiència màxim fins ara a l'edició de l'any 1977 amb poc més del 50% de seguiment.

L'any 2005 i degut a la competència en els programes de cap d'any, l'audiència va baixar a mínims històrics amb un 10% de seguiment, la qual cosa va fer que els organitzadors cambiaren des de llavors la data de la gala del dia 31 de desembre a la nit del 30 de desembre.

Seus i presentadors[modifica]

Any Ciutat Lloc Presentadors
1959 Bunkyō Saló públic de Bunkyō Masao Tsuruta
1960 Chiyoda Auditori comunal de Kanda Takayuki Akutagawa
1961 Chiyoda Auditori comunal de Kanda Takayuki Akutagawa
1962 Chiyoda Saló públic d'Hibiya Takayuki Akutagawa
1963 Chiyoda Saló públic d'Hibiya Takayuki Akutagawa
1964 Chiyoda Saló públic d'Hibiya Takayuki Akutagawa
1965 Chiyoda Auditori comunal de Kanda Ayurō Miki
1966 Chiyoda Saló públic d'Hibiya Ayurō Miki
1967 Shibuya Saló públic de Shibuya Ayurō Miki
1968 Shibuya Saló públic de Shibuya Ayurō Miki
1969 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Ruriko Asaoka
1970 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Naomi Sagara, Masaaki Sakai i Cha Katō
1971 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Yōko Yamamoto, Masami Sawada
1972 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Mitsuko Mori, Masami Sawada
1973 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Mitsuko Mori, Hiroshi Tamaoki
1974 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Mitsuko Mori, Tetsuya Ogawa
1975 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Mitsuko Mori, Tetsuya Ogawa
1976 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Mitsuko Mori
1977 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Hiroshi Kume, Tetsuko Kuroyanagi, Ikkei Kojima
1978 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Hiroshi Kume, Tetsuko Kuroyanagi
1979 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Fumi Dan
1980 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Kentarō Watanabe, Yoshiko Nakada
1981 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Kentarō Watanabe, Keiko Takeshita
1982 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Kiyoshi Kodama, Keiko Takeshita, Kazuhiko Matsumiya
1983 Chiyoda Teatre Imperial Keizō Takahashi, Keiko Takeshita i Kazuhiko Matsumiya
1984 Chiyoda Teatre Imperial Takerō Morimoto, Keiko Takeshita
1985 Chiyoda Nippon Budōkan Takerō Morimoto, Mitsuko Baishō
1986 Chiyoda Nippon Budōkan Takerō Morimoto, Keiko Takeshita
1987 Chiyoda Nippon Budōkan Hiroshi Sekiguchi, Takae Mikumo
1988 Chiyoda Nippon Budōkan Hiroshi Sekiguchi, Takae Mikumo
1989 Chiyoda Nippon Budōkan Eiji Bandō, Eriko Kusuta
1990 Chiyoda Nippon Budōkan Eiji Bandō, Akiko Wada
1991 Chiyoda Nippon Budōkan Akira Fuse, Junichi Ishida, Tetsuko Kuroyanagi, Fumio Yamamoto
1992 Chiyoda Nippon Budōkan Masaki Kanda, Tetsuko Kuroyanagi, Fumio Yamamoto
1993 Chiyoda Nippon Budōkan Amon Miyamoto, Riho Makise, Fumio Yamamoto
1994 Minato Centre d'emissions de TBS Amon Miyamoto, Riho Makise, Fumio Yamamoto
1995 Minato Centre d'emissions de TBS Toshiyuki Nishida, Hideyuki Nakayama i Mari Watanabe
1996 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Naoko Iijima i Tōko Amemiya
1997 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Mitsuyo Kusano i Tōko Amemiya
1998 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Makiko Esumi i Tōko Amemiya
1999 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Hitomi Kuroki i Masako Shindō
2000 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Hitomi Kuroki i Masako Shindō
2001 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Ryōko Yonekura, Shinichirō Azumi i Hiroko Ogura
2002 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Rei Kikukawa, Shinichirō Azumi i Hiroko Ogura
2003 Minato Centre d'emissions de TBS Masaaki Sakai, Shinichirō Azumi i Hiroko Ogura
2004 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Misaki Itō, Shinichirō Azumi i Maya Kobayashi
2005 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Haruka Ayase, Shinichirō Azumi i Maya Kobayashi
2006 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Yuri Ebihara, Moe Oshikiri, Shinichirō Azumi i Maya Kobayashi
2007 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Yuri Ebihara, Moe Oshikiri, Shinichirō Azumi i Maya Kobayashi
2008 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Aya Ueto, Nao Matsushita, Shinichirō Azumi i Maya Kobayashi
2009 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Noriko Fujiwara, Shinichirō Azumi, Sylwia Katō i Erina Masuda
2010 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Noriko Fujiwara, Shinichirō Azumi, Sylwia Katō i Erina Masuda
2011 Shibuya Nou Teatre Nacional Masaaki Sakai, Noriko Fujiwara, Shinichirō Azumi, Sylwia Katō i Erina Masuda
2012 Shibuya Nou Teatre Nacional Shinichirō Azumi, Yui Aragaki, Erina Masuda i Akiyo Yoshida
2013 Shibuya Nou Teatre Nacional Shinichirō Azumi, Aya Ueto, Erina Masuda i Akiyo Yoshida
2014 Shibuya Nou Teatre Nacional Shinichirō Azumi, Yukie Nakama, Erina Masuda i Akiyo Yoshida
2015 Shibuya Nou Teatre Nacional Shinichirō Azumi, Yukie Nakama, Ai Etō i Akiyo Yoshida
2016 Shibuya Nou Teatre Nacional Shinichirō Azumi, Yuki Amami, Ai Etō i Risa Unai
2017 Shibuya Nou Teatre Nacional Shinichirō Azumi, Yuki Amami, Ai Etō i Yuumi Furuya
2018 Shibuya Nou Teatre Nacional Shinichirō Azumi, Tao Tsuchiya, Ai Etō i Yuumi Furuya
2019 Japó Japó Per determinar Per determinar

Premis i categories[modifica]

El Japan Record Awards inclou, però sense limitar-se a aquests, quatre premis sense restriccions de genere musical. Tots els premis són publicitats amb antelació, excepte el Premi a l'Artista Novell i el Grand Prix del Japan Record Awards els quals s'anuncien a la cerimònia.

Principals categories[modifica]

  • Premi Artista Novell: Tots els anys són elegits quatre artistes novells, un dels qual optarà a aquest premi. El Premia a Artista Novell és el més important de la gala després del Grand Prix.
  • Premi al Millor Artista Novell:
  • Millor Obra de l'Any: Tots els anys són elegits deu artistes, dels quals un d'ells optarà al Grand Prix.
  • Grand Prix del Japan Record Awards: És el premi més important de la gala. Es premia al cantant i equip d'organització de la millor cançó de l'any.

Altres categories[modifica]

  • Premi al Millor Vocalista: Es premia al millor cantant.
  • Premi al Millor Album: Es premia al cantant i a l'equip de producció d'un album.
  • Premi al Album d'Excelència
  • Premi al Millor Compositor
  • Premi al Millor Arranjador
  • Premi al Millor Lletrista
  • Premi a la Planificació
  • Premi als Assoliments
  • Premi Especial
  • Premi als Assoliments en la Trajectòria
  • Premi de l'Associació Japonesa de Compositors

Guanyadors[modifica]

Any Discogràfica Intèrpret Cançó
1959 Tokyo Shibaura Denki Hiroshi Mizuhara Kuroi Hanabira
1960 Nippon Victor Kazuko Matsuo & Hiroshi Wada & His Mahina Stars Dare yori mo kimi wo aisu
1961 Nippon Victor Frank Nagai Kimi Koishi
1962 Nippon Victor Yukio Hashi i Sayuri Yoshinaga Itsudemo Yume wo
1963 King Records Michiyo Azusa Konnichiwa Aka-chan
1964 Nippon Columbia Kazuko Aoyama Ai to Shi wo Mistsumete
1965 Nippon Columbia Hibari Misora Yawara
1966 Nippon Victor Yukio Hashi Muhyō
1967 Nippon Columbia Jackey Yoshikawa & His Blue Comets Blue Chateau
1968 Indústries Musicals Toshiba Jun Mayuzumi Tenshi no Yûwaku
1969 Nippon Victor Naomi Sagara Ii ja nai no shiawase naraba
1970 Nippon Gramophon Yōichi Sugawara Kyō de owakare
1971 Nippon Phonograph Kiyohiko Ozaki Mata au Hi made
1972 Nippon Columbia Naomi Chiaki Kassai
1973 Tokuma Records Hiroshi Itsuki Yozora
1974 Victor Shinichi Mori Erimomisaki
1975 King Records Akira Fuse Ciclamen no Kaori
1976 Nippon Columbia Harumi Miyako Kita no Yado kara
1977 Polydor Kenji Sawada Katte ni Shiyagare
1978 Victor Pink Lady UFO
1979 CBS Sony Judy Ong Miserarete
1980 Teichiku Records Aki Yashiro Ame no Bojō
1981 Toshiba-EMI Akira Terao Ruby no Yubiwa
1982 Nippon Columbia Takashi Hosokawa Kita Sakaba
1983 Nippon Columbia Takashi Hosokawa Yagari no Watashi
1984 Tokuma Japan Hiroshi Itsuki Nagaragawa Enka
1985 Warner-Pioneer Akina Nakamori Meu amor e...
1986 Warner-Pioneer Akina Nakamori DESIRE -Moetsuki-
1987 CBS Sony Masahiko Kondō Orokamono
1988 Pony Canyon Hikaru Genji Paradise Ginga
1989 Polystar Wink Samishii Nettaigyo
1990[2] Polystar i BMG Takao Horiuchi (E) i B.B. Queens (P) Koiuta tsuzuri (E) i Odoru Ponpokorin (P)
1991 Nippon Crown i Polydor Saburō Kitajima (E) i KAN (P) Kita no Daichi (E) i Ai wa Katsu (P)
1992 King Records i SMEJ Miyako Otsuki (E) i Kome Kome Club (P) Shiroi Kaikyō (E) i Kimi ga iru dakede (P)
1993 Polydor Kaori Kōzai Mugonzaka
1994 Toy's Factory Mr. Children Innocent world
1995 Avex trf Overnight Sensation -Jidai wa anata ni yudaneteru
1996 Avex Namie Amuro Don't wanna cry
1997 Avex Namie Amuro Can You Celebrate?
1998 Avex Globe wanna Be A Dreammaker
1999 EMI GLAY Winter, again
2000 Victor Southern All Stars TSUNAMI
2001 Avex Ayumi Hamasaki Dearest
2002 Avex Ayumi Hamasaki Voyage
2003 Avex Ayumi Hamasaki No Way to Stay
2004 Toy's Factory Mr. Children Sign
2005 Avex Kumi Koda Butterfly
2006 Nippon Columbia Kiyoshi Hikawa Ikken
2007 Warner Music Japan Kobukuro Tsubomi
2008 Avex EXILE Ti Amo
2009 Avex EXILE Someday
2010 Avex EXILE I Wish for you
2011 King Records AKB48 Flying Get
2012 King Records AKB48 Manatsu no Sounds Good!
2013 Avex EXILE EXILE PRIDE -Konna Sekai wo aisuru tame-
2014 Avex J SOUL BROTHERS R.Y.U.S.E.I.
2015 Avex J SOUL BROTHERS Unfair World
2016 SMEJ Kana Nishino Anata no sukina tokoro
2017 SMEJ Nogizaka 46 Influencer
2018 SMEJ Nogizaka 46 Synchronicity
2019 SMEJ Foorin Paprika

Record de victòries[modifica]

Més victòries al Grand Prix[modifica]

Victòries Cantants Edicions
4 EXILE 2008, 2009, 2010, 2013
3 Ayumi Hamasaki 2001, 2002, 2003
2 Yukio Hashi 1962, 1966
Takashi Hosokawa 1982, 1983
Akina Nakamori 1985, 1986
Mr. Children 1994, 2004
Namie Amuro 1996, 1997
AKB48 2011, 2012
Sandaime 2014, 2015
Nogizaka 46 2017, 2018

Més victòries en general[modifica]

Premis[3] Cantants
19 Kiyoshi Hikawa
13 EXILE
13 AKB48
11 K. Takahashi
Aki Yashiro
10 w-inds.
9 Seiko Matsuda
Yū Aku
Kana Nishino
8 Namie Amuro

Referències[modifica]

  1. EXILE Takes Home Top Honors at The 55th Japan Record Awards. Arxivat 2023-04-28 a Wayback Machine. Nihongogo, Jeffrey To
  2. Des de 1990 i fins 1992 el premi es va dividir en dos, un per a les cançons de genere Pop i l'altre per les d'Enka
  3. S'inclouen tots els premis