Jaume Duch i Guillot
 (2022)  | |
| Nom original | (es) Jaume Duch Guillot |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 febrer 1962 (62 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | portaveu, professor d'universitat, advocat, periodista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Parlament Europeu |
| Partit | Unió de Centre Democràtic |
 | |
Jaume Duch i Guillot (Barcelona 4 de febrer de 1962) és el portaveu i Director General de Comunicació del Parlament Europeu,[1][2] càrrec del que va prendre possessió el febrer de 2017.[3] Ha ocupat el càrrec de Director General de Comunicació del Parlament durant més d'una dècada.
El 19 de març del 2018 va ser guardonat amb l'Orde d'Isabel la Catòlica i durant l'acte el president del Parlament Europeu Antonio Tajani va declarar que era "un català espanyol sense por de reconèixer-ho i sempre ha estat lleial a Catalunya i Espanya".[4]
Trajectòria[modifica]
Va ser un dels líders de la Joventut Centrista de Catalunya (CC-UCD) entre 1980 i 1982 i va presentar-se amb aquest partit a les eleccions autonòmiques de 1980.[5] És Llicenciat en Dret i va exercir com a professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona (1986-1990). És funcionari de la Unió Europea des de 1990,[3] quan va començar a treballar com a assistent de Concepció Ferrer, eurodiputada d'UDC. Amb anterioritat al càrrec que exerceix actualment, Duch va ser cap de premsa (1999-2006) i conseller de premsa de l'Oficina del llavors President del Parlament Europeu, José María Gil-Robles (1997-1999).[6]
És autor de publicacions, articles i comunicacions sobre qüestions relatives a les institucions de la Unió Europea, al dret comunitari i a la comunicació europea. A més, exerceix com a ponent en diverses jornades d'estudis, conferències i seminaris. Des de juny de 2014 és membre del Consell consultiu de la Fondation Jean Monnet, amb seu a Lausanne (Suïssa).[7]
Com a portaveu de l'Eurocambra, Duch Guillot respon davant els mitjans de comunicació acreditats a Brussel·les sobre matèries referents al Parlament Europeu com a institució. Normalment dirigeix les rodes de premsa sobre les activitats que realitza l'Eurocambra, és l'encarregat de gestionar possibles crisis de comunicació i donar suport al president del Parlament Europeu quant a les seves relacions amb els mitjans de comunicació.[8] L'octubre de 2014, el Col·legi de Periodistes de Catalunya li atorgà el premi al Millor Portaveu (2013) per la seva tasca al Parlament Europeu.[9]
El desembre de 2016 la Mesa del Parlament Europeu va aprovar, per unanimitat, la proposta del Secretari General de la Institució de nomenar Jaume Duch i Guillot Director General de Comunicació del Parlament. L'òrgan de direcció del Parlament va decidir així mateix que seguís desenvolupant les funcions de portaveu de la institució.[3]
Polèmica[modifica]
En alguns casos s'ha considerat que l'actual portaveu del Parlament Europeu actuava com "un peó al servei d'Espanya contra l'independentisme" arran de diversos incidents com ara la transcripció i traducció interessada feta pel servei de traducció a l'espanyol de l'eurocambra[10] o anteriorment amb l'amenaça d'expulsar Catalunya de la Unió Europea si es feia independent.[11]
Durant una trobada amb la premsa al CIDOB el 6 de juny del 2019, contràriament als testimonis del periodista francès Jean Quatremer, d'Aleix Sarri, o la carta de Jordi Cañas, Jaume Duch va negar que no s'hagués deixat entrar Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu al·legant que simplement se’ls havia rebutjat l'acreditació.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Parlamento Europeo - Contactos para los medios» (en castellà). [Consulta: 14 octubre 2014].
- ↑ «El choque institucional en la UE no conviene a nadie». El Periódico, 14-06-2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Jaume Duch nomenat nou Director General de Comunicació del Parlament Europeu». www.europarlbarcelona.eu. [Consulta: 13 desembre 2016].
- ↑ «"Jaume Duch recibe la Encomienda de la Orden de Isabel la Católica"». Euro EFE, 07-06-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-07. [Consulta: 20 març 2018].
- ↑ «Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador». Vilaweb, 17-09-2013. [Consulta: 11 maig 2014].
- ↑ Reventós, Laia. «Jaume Duch, el 'webmaster' de Europa». El País, 29-09-2005. [Consulta: 10 maig 2014].
- ↑ «Fondation Jean Monnet».
- ↑ «Els Matins - Jaume Duch: "El Parlament Europeu s'ha tornat molt poderós i el vot serà decisiu"».
- ↑ «El Col·legi de Periodistes de Catalunya atorga el Premi al Millor Portaveu a Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu». Parlament Europeu. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2014. [Consulta: 7 octubre 2014].
- ↑ «"El silenci inquietant de Jaume Duch"». Vilaweb, 28-04-2018. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «"Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador"». Vilaweb, 17-09-2013. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «"El silenci inquietant de Jaume Duch"». Vilaweb, 07-06-2019. [Consulta: 7 juny 2019].