Vés al contingut

Jaume Magre i Tolrà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaume Magre i Tolrà
Biografia
Naixementfinals del s. XVI
Cervera (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1640 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Coberta del manuscrit 'Decendentia de la Casa de Queralt", escrit per Jaume Magre el 1639
Coberta del manuscrit 'Decendentia de la Casa de Queralt", escrit per Jaume Magre el 1639

Jaume Magre i Tolrà (Cervera, finals de segle XVI. – Madrid, 7 de desembre de 1640) va ser un capellà català.

Després de doctorar-se en ambdós drets, el 1618 va ser nomenat capellà d’honor de la Capella Reial de Felip III de Castella, càrrec que també desenvoluparà, fins a la seva mort, durant el magnat de Felip IV de Castella (1621-1640).

En aquests darrers vint anys, ocupa responsabilitats destacades i participa d’afers importants. El 1624 és nomenat degà de la catedral de Vic; dos anys més tard, en la visita de Felip IV a Cervera (22-23 març de 1626), durant la qual el rei confirma les immunitats a l'església local i els privilegis a la ciutat, oficia una missa davant el monarca.[1]

El 1632, Felip IV el proposa com a mestrescola de la Universitat de Lleida, sol·licitud que el papa Urbà VII no va confirmar fins a març de 1635 i que va esdevenir efectiu el 28 de juliol de 1636. No obstant això, Magre no es va desplaçar a Lleida fins al novembre d'aquell any.[2] Durant la seva mestrescolia demana que els jesuïtes tornin a organitzar els estudis de gramàtica (1637).[3]

En l'exercici del càrrec, es va enfrontar a un ambient cada vegada més conflictiu i marcat pels suborns en la concessió de les càtedres.[4] La denúncia que en fa Magre provoca que Pau Duran, bisbe d'Urgell i visitador de l'Estudi, aprovi nous Estats per la Universitat. Aquestes modificacions, que provoquen noves tensions al centre, compten amb el suport de Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma, i des de febrer de 1638 virrei de Catalunya.[5]

De fet, des de l'estiu de 1637 es registren trenta-cinc cartes enviades per Magre al comte de Santa Coloma.[6] Entre el juliol de 1639 i el gener de 1640, el capellà s’allotja al palau-castell dels Queralt, on instrueix a Lluís de Queralt i d’Alagó[7] i escriu l’obra Descendèntia de la Casa dels Queralt (sobre les gestes del llinatge). Durant aquests mesos envia cartes xifrades amb el virrei Dalmau, fet que inclina a pensar que tractaven assumptes polítics confidencials. El març de 1640, també s’està cartejant amb el marquès de Leganés.

A causa del Corpus de Sang, Magre es va exiliar a Madrid, on va morir el 7 de desembre de 1640.[8]

Referències

[modifica]
  1. Llobet i Portella, Josep Maria «Els drets històrics a Cervera (1348-2006)». Ius fugit: Revista interdisciplinar de estudios histórico-jurídicos, 2007-2008, pàg. 220.
  2. Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l 'Estudi General de Lleida (1597-1717). Lleida: Universitat de Lleida, 2007, p. 84 i 85. 
  3. Ramis Barceló, Rafael. Estudios sobre la Universidad de Lérida (en castellà). Madrid: Universiad Carlos III de Madrid, 2018, p. 85 i 86. 
  4. Ramis, 2008, p. 132.
  5. Ramis, 2008, p. 133 i 134.
  6. «ACA, Generalitat, Correspondència comte de Santa Coloma» (en català i castellà), 1637-1640. [Consulta: 28 gener 2022].
  7. ACA, Generalitat, correspondència del virrei comte de Santa Coloma, n. 7815 i 8614
  8. Esteve i Perendreu, 2007, p. 86.