Jaume Ramon Vila
 Jaume Ramon Vila | |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
c. 1569 (<1570) Barcelona |
| Mort | 1638 (68/69 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador, heraldista i sacerdot |
 | |
Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista i prevere natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès.
Va escriure quatre volums en foli l'obra «Heráldica o de las armas y distintivos de las familias, nobles de Cataluña». Serra i Postius en el seu llibre «Finezas de los ángeles» diu, que en els dos toms primers incloïen 2.300 escuts d'armes. Aquests manuscrits i tota la seva voluminosa llibreria que havia ajuntat la va deixar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra al qual va deixar en herència tots els seus béns. Aquesta obra d'heràldica, afirma Torres i Amat que «és molt sovint consultada no només pels catalans, sinó també per moltes famílies d'altres regnes, és molt admirable la meravella i bellesa, i l'exactitud del dibuix: la qual cosa fa que sigui potser la millor obra d'aquest gènere que hi ha a Espanya».
A la Biblioteca Reial es conservava en temps de Torres i Amat un còdex manuscrit titulat «Genealogía de los condes de Barcelona, y anales de Ripoll en catalán». Va deixar també 4 volums de diferents monuments antics, que havia recollit per formar la història dels reis d'Espanya. Manuscrit molt útil, diu el Pare Caresmar, però que s'ha de llegir amb crítica.
Va deixar també manuscrita la vida del venerable Pere Font, canonge de la catedral de Barcelona a la qual va posar el títol següent: «Vida del ilustre y molt reverent senyor Pere Font, sacerdot doctor en sagrada teología y canonge de la Sta. iglesia catedral de Barcelona composta, y escrita per Jaume Ramón Vila sacerdot. Dirigida al mol Iltre. capitol dels canonges de la mateixa catedral iglesia de Barcelona. En Barcelona en lo any de la nativitat del senyor de 1614», llibre dividit en quatre capítols, que Torras i Amat afirma haver trobat l'Arxiu Capitular de Barcelona.
Una de les activitats més importants d'aquest historiador va ser la còpia d'obres que, habitualment, recollien esdeveniments històrics o altres tractats heràldics, com les Cròniques de Desclot, la Crònica de Jaume I o l'obra heràldica de Francesc Tarafa, la Crònica de cavallers catalans. Com a historiador, Vila també va dur a terme la redacció d’un Dietari que recollia notícies sobre el Principat de Catalunya entre els anys 1596-1601 (AHCB, ms. B-100). La temàtica de les notícies és ben diversa: la canonització de sant Ramon de Penyafort (1596), el relat d’unes obres a la Diputació (1597), la disputa per la fundació d’un hospital a mans dels germans de Joan de Déu (1598), la visita de Felip II a Barcelona (1599), l’entrada del bisbe Alfonso Coloma (1599), el canvi de la moneda (1600), etc. La seua activitat com a compilador, unida a una llarga nòmina d'obres de caràcter original, com el Tractat, l'obra sobre Font, i d'altres, donaren com a resultat una de les biblioteques més copioses del seu temps.
Mort a Barcelona fou enterrat, segons la seva voluntat, a l'església del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra on havia donat els seus treballs. La seva llibreria fou destruïda en els turbulents anys de 1804 a 1823. Sobre la làpida del sepulcre Torres i Amat esmenta el següent epitafi inscrit en llatí:
Bibliografia[modifica]
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 655-659 [Consulta: 9 novembre 2013].
- Pich i Mitjana, Josep; Saumell Soler, Antoni «Jaume Ramon Vila i la defensa de la historia de Catalunya i del català a principis del segle XVII». Recerques: història, economia, cultura, Núm.: 32, 1995, p. 71-77 [Consulta: 9 novembre 2013].
- Llàcer i Martorell, Arantxa «Aproximació a les fonts de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100)», Mirabilia / MedTrans 1, 2015, 159-175.
- Llàcer i Martorell, Arantxa. «El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada», Scripta, 8, 2016, 105-115.
- Llàcer i Martorell, Arantxa. «Traducir noticias en el siglo xvii. Notas sobre fuentes y lenguas de escritura memorialística», Mirabilia/Medtrans 2, 2016, p. 42,62.
