Jaume Ramon Vila
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1570 Barcelona |
| Mort | 1638 Barcelona |
| Sepultura | Sant Jeroni de la Murtra |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, prevere de la Catedral de Barcelona, historiador |
| Família | |
| Pares | Jaume Vila i Joana d'Hortís |
| Germans | Jeroni Vila i Violant Vila  |
Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista, sacerdot, i prevere de la catedral de Barcelona. Natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès.
En J.R. Vila va tindre al seu abast una enorme biblioteca personal,[1] que mercès a la fortuna familiar no deixà d'engrandir, també amb còpies manuscrites de volums pertanyents a biblioteques particulars.[2] La seva obra va tenir una notable influència en historiadors, heraldistes i polítics posteriors, especialment en el context de la defensa de la història i la cultura catalanes en un moment d'integració a la monarquia hispànica.
Morí a Barcelona i fou enterrat, segons la seva voluntat, a l'església del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra on havia fet donació dels seus treballs. Sobre la làpida del sepulcre Torres i Amat esmenta el següent epitafi inscrit en llatí: Hic requiescit corpus Jacobi Raymundi Vila presbyteri: qui obiit die VI mensis januarii M DCXXXVIII, Cujus anima requiescat in pace. [3][1]
.jpg)
Els manuscrits van romandre allà durant el segle XVII i van ser consultats per diversos erudits, com ara Pere de Marca i Jaume Caresmar. L'any 1835, el monestir va patir un incendi durant els avalots anticlericals, però el pare Casamada va aconseguir salvar uns seixanta volums, entre ells els quatre llibres del Tractat d'armoria. Posteriorment, aquests manuscrits van passar per diverses mans, fins a arribar la seva majoria als arxius on es conserven actualment, com ara l"Armoria", que es conserva a la BNC.[4]
Biografia
[modifica]Jaume Ramon Vila i Hortís (Barcelona, 1570-1638) era fill de Jaume Vila (ciutadà honrat de Barcelona) i Joana d'Hortis (noble). Esdevenint hereu universal després de la mort del seu germà Geroni i els seus successors, vivia de les rendes de diverses propietats al Born i al carrer Ample de Barcelona.
L'escut familiar estava quarterat amb elements dels Vila de l'Empordà (una vila emmurallada d'argent) i dels Ortiz (tres faixes d'atzur). El disseny de l'escut seguia un estil germànic, fet abans de l'estandardització de les normes heràldiques.[5]
Ordenat sacerdot el 1596 o 1597, entre el 1597-1600 en Vila fou administrador eclesiastic de l'Hospital de la Misericòrdia de Barcelona.[6]
Relació amb el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
[modifica].jpg)
Jaume Ramon Vila va començar a visitar el monestir gràcies a la seva amistat amb el pare Andreu Comes. Es sap que hi feia estades regulars de deu dies, dues o tres vegades l'any. Durant aquestes visites, es comportava com un religiós més, tenia un patge al seu servei i pagava puntualment totes les despeses.[4]
Contribucions al monestir
[modifica]En Vila realitzà importants contribucions al monestir:[4]
- arquitectòniques, com ara la construcció del que es coneix com "l'obra nova".
- artístiques i litúrgiques, atès que donà estàtues, encarregà peces d'ornamentació, deixà quadres i altres elements decoratius per a l'església, reliquiaris, i ornaments, i vestidures de dir missa.
- Biblioteca personal. En J.R. Vila va bastir una de les biblioteques més importants del seu temps, que va llegar íntegrament al monestir amb la condició de romandre unitària i no sortir del monestir sota cap circumstància.
Testimoni en la beatificació de Francesc de Borja
[modifica]Jaume Ramon Vila va participar com un dels quinze testimonis en el procés de beatificació de Francesc de Borja, que va tenir lloc l'1 de març de 1611 al palau episcopal de Barcelona davant del bisbe electe Joan de Cardona.[6]
El seu testimoniatge es va centrar en dues aportacions principals: la gestió de Borja a la Universitat, destacant el seu paper en l'establiment de l'Estudi general, i la seva intervenció pacificadora en els conflictes nobiliaris, específicament en el cas del vescomtat de Cabrera i de Bas.[6]
La singularitat del testimoniatge de J.R. Vila rau en diverses dimensions. En primer lloc, Vila va ser l'únic testimoni que va esmentar la mediació de Borja en els conflictes nobiliaris, reflectint el seu especial interès i coneixement en aquesta matèria. En segon lloc, va basar el seu testimoni en una àmplia gamma de fonts bibliogràfiques, incloent-hi històries papals, escrits del propi Borja i obres d'autors com Francisco Ribera i Diego de Yepes, i perquè emprà bibliografia general que tractava principalment la seva etapa com a jesuïta. Això és rellevant perquè amplia la perspectiva del testimoniatge més enllà del context local.[6]
La contribució més significativa de Vila va ser la seva participació en la transformació de la imatge de Borja, reinterpretant-lo d'un cortesà renaixentista a un sant barroc. Aquest canvi va implicar la reconfiguració de les virtuts cortesanes de Borja en virtuts cristianes, adaptant-les a la sensibilitat religiosa de l'època barroca. Per exemple, la seva renúncia al ducat de Gandia es va reinterpretar com a menyspreu pels béns terrenals, i la seva dedicació a l'estudi es va presentar com a devoció espiritual.[6]
Aquesta interpretació barroca de Borja, caracteritzada per una pietat rigorosa i una mística vinculada al dolor i la mort, ha perdurat fins a l'actualitat, demostrant l'efectivitat d'aquesta reconfiguració històrica.[6]
Mort i llegat
[modifica]Va morir el 6 de gener del 1638, segons consta a la làpida sepulcral de la capella de la Concepció, on demanà ser sebollit. Llegà el seu patrimoni i biblioteca al monestir.[5]
Posteriorment a la seva mort, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra s'escrigueren manuscrits sobre Vila per honrar la seva figura com a benefactor, i per documentar tot allò relacionat amb la seva herència, ja que hi va haver un llarg plet amb part de la família d'en J.R. Vila.[4] En un manuscrit del monestir diu d’ell que «era molt patrício y fill de sa pàtria, enemich mortal de castellans y de sa supèrbia y arrogància. Era molt llegit en matèria d’humanitat. No eixia llibre de història que ell no l’agués, costàs que costàs, y tots los llegia, y notava lo dia y any que·l començava y acabava de llegir-los».[6]
És important esmentar que part de la seva producció escrita, específicament els esborranys de les seves obres, no s'han conservat i es consideren perduts. I la mateixa sort patí molt del patrimoni artístic que va llegar al monestir, atès que es va perdre durant el saqueig de 1835.[4]
Context polític
[modifica]
En el context dels protonacionalismes europeus del segle XVII, que portarien als futurs estats nació, i la competència entre narratives històriques, Jaume Ramon Vila va ser membre destacat d'un cercle erudit barceloní (1620-1630) dedicat a protegir la història catalana. Aquest grup, que incloïa figures com Rafael Cervera, Francesc de Montcada, Dídac de Rocabertí, Fabrici Ponç de Castellví, Felip Vinyes, Dídac de Montfar o Jeroni Pujades,[7] i potser el comte de Guimerà, o l'Esteve de Corbera,[8] va ser actiu abans de la Guerra dels Segadors.
Dins aquest context de fixació de narratives històriques, es pot esmentar que el 1564 les Corts catalanes convocaren la creació d'una plaça de cronista oficial per a confeccionar una Història general de Catalunya. Aquesta plaça fou paral·lela a l’atorgada per la Cort del regne d’Aragó a Jerónimo Zurita. Però a Catalunya no arribà a concedir-se, provocant un greuge comparatiu amb els cronistes oficials d’Aragó (Zurita i continuadors), i els cronistes reials castellans (Florian d’Ocampo, Ambrosio de Morales, Juan de Mariana).[9] Tot i això, alguns dels aspirants a la plaça de cronista oficial, Francesc Calça, Onofre Manescal, Antoni Viladamor, Pere Gil i Jeroni Pujades, acabaren fent Cròniques per compte propi, com és el cas de la Crònica Universal del Principat de Catalunya, d'en Pujades.[10]
En Jeroni Vila va criticar obertament les "falcedats" d'historiadors castellans, específicament Garibay, per la seva "malícia" en tractar la història catalana,[11] o en Zurita,[11] atès que diversos historiadors castellans tendien a minimitzar el paper de la Corona catalanoaragonesa en la història d'Espanya, assimilant-la amb la història de Castella.[12] Les anotacions marginals d'en Vila mostren un patriotisme català i sentiment anticastellà, així com suport al comte Jaume d’Urgell al compromís de Casp.[6] Aquest context coincideix amb un període de creixent tensió entre la Corona Castellana i la Corona d'Aragó, i l'acció política del Comte-duc d'Olivares, considerat iniciador de la catalanofòbia moderna.[13][14][15]
Tot i ser un intel·lectual rigorós,[2] l'època va veure publicacions poc acurades d'ambdós bàndols. Sovint es considera a en Vila precedent de la historia que posteriorment desenvoluparen els «historiadors romàntics» catalans del segle xix,[11] i els seus treballs han sigut progressivament arraconats pels historiadors espanyols.
Mètode de treball
[modifica]Prenent com a exemple el seu Dietari, es pot veure la manera que Jaume Ramon Vila confeccionava els seus escrits.
Perspectiva general i enfocament acadèmic
[modifica]El Dietari de Jaume Ramon Vila representa un mètode de documentació complex i estratificat, propi dels erudits del seu temps. El text revela un enfocament meticulós de l'escriptura que implica diverses etapes de presa de notes, redacció i revisió acurada,[16] característic de les millors obres historiogràfiques i heràldiques de l'època: Recerca metòdica, documentació acurada, revisió contínua, i intenció de crear un registre historiogràfic complet.[16]
Metodologia de la redacció
[modifica]Documentació
[modifica]El procés de redacció de Vila començava amb l'acumulació de materials,[16] com ara documents oficials i consulta d'arxius (Arxius Reials de Barcelona, etc.). Jaume Ramon Vila era deliberat en la selecció de materials, prenent decisions segons la significança dels materials. Per això, llegia i copiava documents però escollia no incloure'ls al text final, i feia referència a fonts consultades sense transcriure-les completament.[16]
Per un altre costat, la correspondència era una eina fonamental per als erudits per compartir informació i debatre sobre temes històrics. Cal tindre en compte la dificultat per obtindre informació en aquella època.[17] Mitjançant d'una carta datada el 31 de març de 1622, es pot veure J.R. Vila com mantenia correspondència amb el Comte de Guimerà, Gaspar Galceran de Pinós i Castro, i es pot veure el funcionament de les xarxes intel·lectuals a la Catalunya del segle XVII. En J.R. Vila estava treballant en el seu "Tractat d'armoria", l'obra monumental sobre heràldica catalana, que inicialment centrada en les armes dels cavallers catalans, es va ampliar per incloure les dels Nou barons de la Fama i Otger Cataló, el braç eclesiàstic i reial, i finalment les de l'Església romana i els reis de Catalunya.[17]
Aquesta correspondència també demostra la interconnexió entre els erudits catalans: Vila estava al corrent del treball d'Esteve de Corbera sobre "Cataluña ilustrada" i mantenia una postura crítica sobre els "Diálogos" d'Antoni Agustí. La resposta del comte de Guimerà, expressant el seu desig d'aprendre de Vila, confirma el prestigi de l'autor com a expert en heràldica.[17]
Compilació d'esborranys
[modifica]Els esborranys no estaven inicialment organitzats sistemàticament. Servien com a repositori de notes sense ordre, recull de materials externs que donaven suport a la narrativa principal, i documents de treball que posteriorment es transformarien en textos més estructurats.[16] Un aspecte únic de la redacció de Vila eren les seves referencies anticipades, atès que prenia notes sobre esdeveniments futurs, creava referencies creuades entre seccions del text, i emprava frases com "com veurem" per connectar parts de la narrativa.[16]
Revisió, organització sistemàtica i flexibilitat narrativa
[modifica]En transformar esborranys per al text final, Vila ordenava notes cronològicament, numerava llibres i capítols, creava un sistema de referència per evitar repeticions, i integrava notes originals amb documents externs.[16]
Obres
[modifica]A causa del saqueig i incendi del monestir del 1835, [4] molts treballs del Jaume Ramon Vila es perderen, així com la major part de la seva biblioteca. Tot i això, disperses en altres biblioteques han arribat alguns treballs originals, o traduccions.
No hi ha informació sobre la seva producció durant els primers trenta anys de vida, tot i que podria haver escrit obres sense deixar constància de la seva autoria. La seva activitat escrita documentada comença cap a l'any 1600, sis anys després d'ordenar-se sacerdot.
Es pot dividir la seva obra en treball privat -el seu dietari-, còpies d'obres, i treballs de compilació històrica.
Còpies
[modifica]Possiblement la seva activitat al monestir començà fent còpies d'obres que, habitualment, recollien esdeveniments històrics, com la fundació de Tarragona,[18] o altres tractats heràldics, com les Cròniques de Desclot, el Llibre dels fets, la Crònica de cavallers de Catalunya, de Francesc Tarafa, [19] de la qual s'ha perdut l'original, [3] el Tractat d'armeria d'Antoni Agustí, [20] o La Fi del Comte d'Urgell.[21]
Dietari
[modifica]
Jaume Ramon Vila va escriure un Dietari que cobreix els anys 1596-1601, conservat actualment a l'AHCB (ms. B-100).[22][23] Aquest document, fragmentat i inèdit, registra esdeveniments significatius de Barcelona i el Principat, incloent la canonització de sant Ramon de Penyafort (1596), obres a la Diputació (1597), la fundació d'un hospital pels germans de Joan de Déu (1598), la visita de Felip II (1599), l'arribada del bisbe Ildefons Coloma (1599) i el canvi de moneda (1600).
Els investigadors situen la redacció del dietari cap al 1601, basant-se en referències temporals internes i en el patró d'ús de fonts documentals, que són més abundants en els primers anys descrits que en els darrers.[24] El Dietari destaca per la seva metodologia historiogràfica rigorosa, amb Vila mostrant una preocupació constant per la veracitat i documentació dels fets, anticipant així pràctiques historiogràfiques modernes.[24]
L'anàlisi suggereix que el manuscrit que ha arribat als nostres dies és probablement una còpia parcial del dietari original.[24]
Fonts, i característiques
[modifica]Com ja s'ha dit, l'estudi del Dietari revela que es va emprar una àmplia varietat de documents i fonts.[24]
Per un altre costat, el Dietari es caracteritza per una organització sistemàtica, bé en capítols numerats, bé dividint les notícies per anys i agrupant-les en llibres.[24] I es pot destacar tres característiques interessants:
- L'autor es dirigeix directament al lector en diverses ocasions, especialment per explicar errors o aclarir informació sobre la documentació que copia. Per exemple, en un moment reconeix haver comès un error en l'ordre dels capítols i ho comunica explícitament al hipotètic lector.[24]
- Multilingüisme del dietari. Jaume Ramon Vila no només incorpora documents en català i llatí, sinó que també tradueix textos del castellà al català. Aquesta pràctica lingüística reflecteix la complexa realitat sociolingüística de la Barcelona de finals del XVI i principis del XVII.[24]
- J.R. Vila va desenvolupar un sistema de referències intern força sofisticat per l'època, emprant referències creuades precises que incloïen tant el número del capítol com l'any d'escriptura.[24]
Treballs de historiografia i heràldica
[modifica]
La seva activitat com a compilador, unida a una llarga nòmina d'obres de caràcter original, com el Tractat d'Armonia, la biografia del canonge Pere Font, i d'altres, donaren com a resultat una de les biblioteques més copioses del seu temps.
Tractat d'Armoria
[modifica]Entre altres obres destaca el Tractat d'Armoria [2] («Heráldica o de las armas y distintivos de las familias, nobles de Cataluña» en la versió castellana), en quatre volums en foli, obra inacabada. Hi va treballar des de 1602 fins a 1623, o possiblement fins a la seva mort. Aquest tractat d'heràldica catalana conté discursos que defensen la preeminència de la Corona d'Aragó sobre la Corona castellana, fet que ha ocasionat un prejudici de parcialitat entre alguns historiadors espanyols.[21]
Serra i Postius en el seu llibre «Finezas de los ángeles» diu, que en els dos toms primers incloïen 2.300 escuts d'armes. Aquests manuscrits i tota la seva voluminosa llibreria que havia ajuntat la va deixar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra al qual va deixar en herència tots els seus béns. Aquesta magnífica obra d'heràldica, afirma Torres i Amat que «és molt sovint consultada no només pels catalans, sinó també per moltes famílies d'altres regnes, és molt admirable la meravella i bellesa, i l'exactitud del dibuix: la qual cosa fa que sigui potser la millor obra d'aquest gènere que hi ha a Espanya». Les digressions històriques del Tractat d'Armonia tenen continues referències a llibres de l'època,[2] indicant que el J.R. Vila en cercava el rigor. Actualment es conserva un exemplar a la Biblioteca nacional de Catalunya.
Digressions històriques sobre la conquesta d'Amèrica
[modifica]Al Tractat d'Armoria, a la Digressió històrica que acompanya l'escut de Las armas de las Indias Orientals i Occidentals, pàg. 266-267 del quart volum, descriu el viatge de Colom.[25] Durant molts anys, nombrosos historiadors han emprat una versió parcial d'aquesta digressió, ometent la part en que en J.R. Vila descriu l'empresa com quelcom menat per la Corona d'Aragó.[26]
Cal considerar la relació especial del monestir amb la descoberta d'Amèrica, atès que els Reis catòlics varen rebre en aquest lloc a Colom, a la tornada del primer viatge, dins un cert secretisme per evitar possible espies portuguesos,[27] i també que el descobridor se'n dugué fra Ramon Pané al seu segon viatge.[28]
Biograria del canonge Pere Font
[modifica]Va deixar també manuscrita la vida del venerable Pere Font, canonge de la catedral de Barcelona a la qual va posar el títol següent: «Vida del ilustre y molt reverent senyor Pere Font, sacerdot doctor en sagrada teología y canonge de la Sta. iglesia catedral de Barcelona composta, y escrita per Jaume Ramón Vila sacerdot. Dirigida al mol Iltre. capitol dels canonges de la mateixa catedral iglesia de Barcelona. En Barcelona en lo any de la nativitat del senyor de 1614», llibre dividit en quatre capítols, que Torras i Amat afirma haver trobat a l'Arxiu Capitular de Barcelona.
Altres obres
[modifica]A la Biblioteca Reial es conservava en temps de Torres i Amat un còdex manuscrit titulat «Genealogía de los condes de Barcelona, y anales de Ripoll en catalán». Va deixar també 4 volums de diferents monuments antics, que havia recollit per formar la història dels reis d'Espanya. Manuscrit molt útil, però que s'ha de llegir amb crítica, diu el pare Caresmar.
Influència posterior
[modifica]La influència del treball del Jaume Ramon Vila fou extensa, la seva tasca de recopilació de fonts i la seva defensa de la història i la cultura catalanes van tenir un impacte durador en la historiografia (Narcís Feliu de la Penya, etc.), l'heràldica (Francesc Martorell, etc.), i la política catalanes.[12]
Obres d'heràldica relacionades amb l'Armoria de Vila
[modifica]Tenint en compte l'ampli estudi sobre heràldica legat a les obres de Jaume Ramon Vila, és important poder comparar-la amb les obres més importants sobre el tema. A continuació hi ha alguns dels tractats més coneguts, disposats en forma cronològica i amb les corresponents referències de consulta.
- 1374. Armorial de Gelre
- 1566. Le imprese illustri con espositioni, et discorsi. Girolamo Ruscelli.[29]
- A la pàgina 441 de l'obra anterior hi ha la Divisa (heràldica) de Gonzalo Pérez.
- 1600. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx. Claude Fauchet.[30]
- 1620. Armoria Catalana, de Jaume Ramon Vila
- 1638. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium. Silvestro Pietrasanta.[31]
- 1725. Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason. José d'Avilés e Iturbide.[32]
- 1753. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón. Francisco Xavier de Garma Duran.[33]
- 1856. Tratado completo de la ciencia del blasón. Modesto Costa y Turell.[34]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 MARIA, Josep, et al. Més dades biogràfiques d'en Jaume Ramon Vila (Apèndix al meu discurs d'entrada). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1928, 163-178.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 BATLLE, Mar. Patriotisme i modernitat a" La fi del comte d'Urgell": una aproximació a les fonts de l'obra, l'anònim autor i l'historiador Jaume Ramon Vila. L'Abadia de Montserrat, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 PUIGDERRAJOLS, Pere F. Jaume Ramon Vila: un heraldista a Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 2018, 3: 74-82.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Llàcer Martorell, Arantxa. “Jaume Ramon Vila i la seva relació amb Jeroni a través dels manuscrits del monestir”. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, no. 3, pp. 58-73, https://raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/401759
- ↑ 5,0 5,1 PUIGDERRAJOLS, Pere F. Jaume Ramon Vila: un heraldista a Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 2018, 3: 74-82.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 DURAN, Eulàlia. Francesc de Borja segons la societat barcelonina coetània. Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, 2013, 463-481.
- ↑ Sala Rusinyol, Gerard. La memòria constitucional a la Catalunya Moderna: El cas de Francesc Gilabert. Paratge, 2008, 20-21: 143-158.
- ↑ MARTORELL, Arantxa Llàcer. La història contada entre prestatges i missives: la correspondència inèdita entre el comte de Guimerà i Jaume Ramon Vila. Revista Valenciana de Filologia, 2021, 5.5: 20-20.
- ↑ DURAN, Eulàlia. Jeroni Pujades i el seu temps. Cloenda. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2011, 405-409.
- ↑ DURAN, Eulàlia. Jeroni Pujades i el seu temps. Cloenda. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2011, 405-409.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Pich Mitjana, Josep Pich; Saumell soler, Antoni. Jaume Ramon Vila i la defensa de la història de Catalunya i del català a principis del segle XVII. Recerques: història, economia, cultura, 1995, 71-77.
- ↑ 12,0 12,1 Serra Puig, Eva. La percepció de Jaume I en els segles moderns. In: Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Institut d'Estudis Catalans, 2011. p. 631-652.
- ↑ Arredondo Sirodey, María Soledad. Literatura y propaganda en tiempo de Quevedo: guerras y plumas contra Francia, Cataluña y Portugal (en castellà). Iberoamericana Editorial Vervuert, 2011, p. 380. ISBN 978-8484895497.
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62, 2000.
- ↑ Simon, Antoni «Els orígens històrics de l’anticatalanisme». L'Espill, nº 24, 2004 i 2007.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Llàcer Martorell, Arantxa. MEMÒRIA PERSONAL: JAUME RAMON VILA I EL SEU DIETARI. EDICIÓ I ESTUDI (tesi). Universitat de València, gener de 2021.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Llàcer Martorell, Arantxa. La història contada entre prestatges i missives: la correspondència inèdita entre el comte de Guimerà i Jaume Ramon Vila. Revista Valenciana de Filologia, 2021, 5: 325-344.
- ↑ Josep Maria Recasens i Comes. La fundació de Tarragona a la historiografia. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 1 febrer 2016, p. 65–. ISBN 978-84-8424-420-2.
- ↑ «Ms. Crònica de cavallers de Catalunya». MCEM - Institut d'estudis catalans.
- ↑ «Diálogo de las armas». MCEM - Institut d'estudis catalans.
- ↑ 21,0 21,1 I PERICAY, Agustí Alcoberro, et al. Batlle, Mar (1999): Patriotisme i modernitat a" La fi del comte d'Urgell". Una aproximació a les fonts de l'obra, l'anònim autor i historiador Jaume Ramon Vila. Barcelona: Curial/PAM, 142 p. Estudis Romànics, 2001, 23: 355-358.
- ↑ MARTORELL, Arantxa Llàcer. Aproximació a les fonts del Dietari de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100). Mirabilia/MedTrans: Mirabilia/Mediterranean and Transatlantic Approaches to the Culture of the Crown of Aragon, 2015, 1: 159-175.
- ↑ MARTORELL, Arantxa Llàcer. El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada. SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2016, 8: 105-115
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 LLÀCER MARTORELL, Arantxa. Aproximació a les fonts del Dietari de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100). Mirabilia/MedTrans: Mirabilia/Mediterranean and Transatlantic Approaches to the Culture of the Crown of Aragon, 2015, 1: 159-175.
- ↑ Vila, Jaume Ramon. «Armes del regne de les Indies occidentals i orientals». Tractat d'Armòria - còpia digitalitzada. Biblioteca de Catalunya.
- ↑ Montesinos, Montse. La ocultació de la història de Catalunya. Llibres de l'Index, 2023. ISBN 978-84-12767-66-7.
- ↑ Aymar Ragolta, Jaume. «https://www.ub.edu/llulldb/docs/10_Aymar%20i%20Ragolta.pdf». Universitat de Barcelona.
- ↑ «Sis segles d’històries». Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
- ↑ Girolamo Ruscelli. Le imprese illustri con espositioni, et discorsi (etc.). Franciscus Rampazetto, 1566.
- ↑ Claude Fauchet. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx: Ensemble de l'Ordonnance, Armes, & Instruments desquels les François ont anciennement usé en leurs Guerres. Chez Ieremie Perier, 1600.
- ↑ Silvestro Pietrasanta. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium descriptae. typis haered. Francisci Corbelletti, 1638.
- ↑ José de Avilés e Iturbide Avilés (Marqués de.). Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason: ilustrada con exemplares de todas las piezas ... de que puede componerse un escudo de armas. en la imprenta de Juan Piferrer, 1725.
- ↑ Francisco Xavier de Garma Duran. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón.... Mauro Marti, 1753.
- ↑ Modesto Costa y Turell. Tratado completo de la ciencia del blason, ó sea, Codigo heráldico-histório. A. Brusi, 1856.
Bibliografia
[modifica]- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 655-659 [Consulta: 9 novembre 2013].
- Pich i Mitjana, Josep; Saumell Soler, Antoni «Jaume Ramon Vila i la defensa de la historia de Catalunya i del català a principis del segle xvii». Recerques: història, economia, cultura, Núm.: 32, 1995, p. 71-77 [Consulta: 9 novembre 2013].
- Llàcer i Martorell, Arantxa «Aproximació a les fonts de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100)», Mirabilia / MedTrans 1, 2015, 159-175.
- Llàcer i Martorell, Arantxa. «El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada», Scripta, 8, 2016, 105-115.
- Llàcer i Martorell, Arantxa. «Traducir noticias en el siglo xvii. Notas sobre fuentes y lenguas de escritura memorialística», Mirabilia/Medtrans 2, 2016, p. 42,62.