Jaume Ramon Vila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1570 Barcelona |
| Mort | 1638 Barcelona |
| Sepultura | Sant Jeroni de la Murtra |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, prevere de la Catedral de Barcelona, historiador |
| Família | |
| Pares | Jaume Vila i Joana d'Hortís |
| Germans | Jeroni Vila i Violant Vila |
Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista, sacerdot, i prevere de la catedral de Barcelona. Natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès.
Morí a Barcelona i fou enterrat, segons la seva voluntat, a l'església del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra on havia fet donació dels seus treballs. Sobre la làpida del sepulcre Torres i Amat esmenta el següent epitafi inscrit en llatí: Hic requiescit corpus Jacobi Raymundi Vila presbyteri: qui obiit die VI mensis januarii M DCXXXVIII, Cujus anima requiescat in pace. [1][2]
La seva bilioteca fou destruïda en els turbulents anys de 1804 a 1823, tanmateix la seva "Armoria" es conserva a la BNC.
Obra[modifica]
Entre altres obres destaca el Tractat d'Armoria [3] («Heráldica o de las armas y distintivos de las familias, nobles de Cataluña» en la versió castellana), en quatre volums en foli, obra inacabada. Serra i Postius en el seu llibre «Finezas de los ángeles» diu, que en els dos toms primers incloïen 2.300 escuts d'armes. Aquests manuscrits i tota la seva voluminosa llibreria que havia ajuntat la va deixar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra al qual va deixar en herència tots els seus béns. Aquesta magnífica obra d'heràldica, afirma Torres i Amat que «és molt sovint consultada no només pels catalans, sinó també per moltes famílies d'altres regnes, és molt admirable la meravella i bellesa, i l'exactitud del dibuix: la qual cosa fa que sigui potser la millor obra d'aquest gènere que hi ha a Espanya». Les digressions històriques del Tractat d'Armonia tenen continues referències a llibres de l'època,[3] indicant que el J.R. Vila en cercava el rigor. Actualment es conserva un exemplar a la Biblioteca nacional de Catalunya.
A la Biblioteca Reial es conservava en temps de Torres i Amat un còdex manuscrit titulat «Genealogía de los condes de Barcelona, y anales de Ripoll en catalán». Va deixar també 4 volums de diferents monuments antics, que havia recollit per formar la història dels reis d'Espanya. Manuscrit molt útil, però que s'ha de llegir amb crítica, diu el Pare Caresmar.
Va deixar també manuscrita la vida del venerable Pere Font, canonge de la catedral de Barcelona a la qual va posar el títol següent: «Vida del ilustre y molt reverent senyor Pere Font, sacerdot doctor en sagrada teología y canonge de la Sta. iglesia catedral de Barcelona composta, y escrita per Jaume Ramón Vila sacerdot. Dirigida al mol Iltre. capitol dels canonges de la mateixa catedral iglesia de Barcelona. En Barcelona en lo any de la nativitat del senyor de 1614», llibre dividit en quatre capítols, que Torras i Amat afirma haver trobat a l'Arxiu Capitular de Barcelona.
També va escriure un dietari, fragmentat i encara inèdit, que comprén els anys 1596 -1601 (AHCB, ms. B-100), i que recull els esdeveniments més importants de la ciutat de Barcelona i del Principat, afegint nombroses fonts documentals que en recolzen el discurs.[4][5] La temàtica de les notícies és ben diversa: la canonització de sant Ramon de Penyafort (1596), el relat d'unes obres a la Diputació (1597), la disputa per la fundació d'un hospital a mans dels germans de Joan de Déu (1598), la visita de Felip II a Barcelona (1599), l'entrada del bisbe Alfonso Coloma (1599), el canvi de la moneda (1600), etc.
Una altra de les activitats més importants d'aquest historiador va ser la còpia d'obres que, habitualment, recollien esdeveniments històrics, com la fundació de Tarragona,[6] o altres tractats heràldics, com les Cròniques de Desclot, la Crònica de Jaume I o l'obra heràldica de Francesc Tarafa, la Crònica de cavallers catalans, de la qual s'ha perdut l'original.[1] La seua activitat com a compilador, unida a una llarga nòmina d'obres de caràcter original, com el Tractat d'Armonia, l'obra sobre Pere Font, i d'altres, donaren com a resultat una de les biblioteques més copioses del seu temps.
Context polític[modifica]
En Jaume Ramon Vila fou una de les personalitats d'un cercle erudit català interessades en textos històrics, i que estudiaren i reescrigueren els orígens del territori en els anys previs a l’esclat de la Guerra dels Segadors. En el cas del J.R. Vila, tenia al seu abast una enorme biblioteca personal,[2] que mercès a la fortuna familiar no parava d'engrandir, també amb còpies manuscrites de volums pertanyents a biblioteques particulars.[3]
Altres membres destacats del cercle erudit foren el comte de Guimerà, i l'Esteve de Corbera, amb els qui en Jaume Ramon Vila mantingué nombrosa correspondència.[7]
En l'època d'en J.R. Vila, a Europa treien el cap uns protonacionalismes del que posteriorment esdevindrien estats-nació, encetant-se una guerra cultural per a fixar les respectives històries. En el cas espanyol, després de la guerra dels segadors, romania un conflicte entre la Corona Castellana i la Corona d'Aragó, i era el temps en què el Comte-duc d'Olivares va marcar l'inici de la catalanofòbia moderna, encarregant al Francisco de Quevedo, que també escrivia propaganda per al millor postor,[8] la primera propaganda en aquest sentit.[9][10] Gent com el J.R. Vila no foren aliens a aquest conflicte i per exemple, al pròleg de la còpia de la Crònica de Jaume I, en Vila indicà que s' estaven publicant Llibres d'historia amb «falcedats», i acusa l' E. de Garibay de «malícia» quan tracta de la nació i els reis catalans.[11]
En mig d'aquesta situació política, els historiadors de cada territori tendien a engrandir la propia història i menysprear l'aliena. Si bé en J.R. Vila fou un intel·lectual rigorós,[3] alhora esdevé precedent de la historia que posteriorment desenvoluparen els «historiadors romàntics» catalans del segle xix.[11] Alhora, a la mateixa època, hi hagué publicacions poc rigoroses amb la intenció d'enaltiment històric català, com ara "Llibre deis feyts d'armes de Catalunya", atribuit a en J. Gaspar Roig.[11] Tot plegat ha causat que els treballs del J.R. Vila hagin sigut progressivament arraconats pels historiadors espanyols.
Obres d'heràldica relacionades amb l'Armoria de Vila[modifica]
Tenint en compte l'ampli estudi sobre heràldica legat a les obres de Jaume Ramon Vila, és important poder comparar-la amb les obres més importants sobre el tema. A continuació hi ha alguns dels tractats més coneguts, disposats en forma cronològica i amb les corresponents referències de consulta.
- 1374. Armorial de Gelre
- 1566. Le imprese illustri con espositioni, et discorsi. Girolamo Ruscelli.[12]
- A la pàgina 441 de l'obra anterior hi ha la Divisa (heràldica) de Gonzalo Pérez.
- 1600. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx. Claude Fauchet.[13]
- 1620. Armoria Catalana, de Jaume Ramon Vila
- 1638. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium. Silvestro Pietrasanta.[14]
- 1725. Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason. José d'Avilés e Iturbide.[15]
- 1753. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón. Francisco Xavier de Garma Duran .[16]
- 1856. Tratado completo de la ciencia del blasón. Modesto Costa y Turell.[17]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 PUIGDERRAJOLS, Pere F. Jaume Ramon Vila: un heraldista a Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 2018, 3: 74-82.
- ↑ 2,0 2,1 MARIA, Josep, et al. Més dades biogràfiques d'en Jaume Ramon Vila (Apèndix al meu discurs d'entrada). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1928, 163-178.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 BATLLE, Mar. Patriotisme i modernitat a" La fi del comte d'Urgell": una aproximació a les fonts de l'obra, l'anònim autor i l'historiador Jaume Ramon Vila. L'Abadia de Montserrat, 1999.
- ↑ MARTORELL, Arantxa Llàcer. Aproximació a les fonts del Dietari de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100). Mirabilia/MedTrans: Mirabilia/Mediterranean and Transatlantic Approaches to the Culture of the Crown of Aragon, 2015, 1: 159-175.
- ↑ MARTORELL, Arantxa Llàcer. El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada. SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2016, 8: 105-115
- ↑ Josep Maria Recasens i Comes. La fundació de Tarragona a la historiografia. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 1 febrer 2016, p. 65–. ISBN 978-84-8424-420-2.
- ↑ MARTORELL, Arantxa Llàcer. La història contada entre prestatges i missives: la correspondència inèdita entre el comte de Guimerà i Jaume Ramon Vila. Revista Valenciana de Filologia, 2021, 5.5: 20-20.
- ↑ Arredondo Sirodey, María Soledad. Literatura y propaganda en tiempo de Quevedo: guerras y plumas contra Francia, Cataluña y Portugal (en castellà). 1a edició. Iberoamericana Editorial Vervuert, 2011, p. 380. ISBN 978-8484895497.
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62, 2000.
- ↑ Simon, Antoni «Els orígens històrics de l’anticatalanisme». L'Espill, nº 24, 2004 i 2007.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 I MITJANA, Josep Pich; SOLER, Antoni Saumell. Jaume Ramon Vila i la defensa de la història de Catalunya i del català a principis del segle XVII. Recerques: història, economia, cultura, 1995, 71-77.
- ↑ Girolamo Ruscelli. Le imprese illustri con espositioni, et discorsi (etc.). Franciscus Rampazetto, 1566.
- ↑ Claude Fauchet. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx: Ensemble de l'Ordonnance, Armes, & Instruments desquels les François ont anciennement usé en leurs Guerres. Chez Ieremie Perier, 1600.
- ↑ Silvestro Pietrasanta. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium descriptae. typis haered. Francisci Corbelletti, 1638.
- ↑ José de Avilés e Iturbide Avilés (Marqués de.). Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason: ilustrada con exemplares de todas las piezas ... de que puede componerse un escudo de armas. en la imprenta de Juan Piferrer, 1725.
- ↑ Francisco Xavier de Garma Duran. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón.... Mauro Marti, 1753.
- ↑ Modesto Costa y Turell. Tratado completo de la ciencia del blason, ó sea, Codigo heráldico-histório. A. Brusi, 1856.
Bibliografia[modifica]
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 655-659 [Consulta: 9 novembre 2013].
- Pich i Mitjana, Josep; Saumell Soler, Antoni «Jaume Ramon Vila i la defensa de la historia de Catalunya i del català a principis del segle xvii». Recerques: història, economia, cultura, Núm.: 32, 1995, p. 71-77 [Consulta: 9 novembre 2013].
- Llàcer i Martorell, Arantxa «Aproximació a les fonts de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100)», Mirabilia / MedTrans 1, 2015, 159-175.
- Llàcer i Martorell, Arantxa. «El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada», Scripta, 8, 2016, 105-115.
- Llàcer i Martorell, Arantxa. «Traducir noticias en el siglo xvii. Notas sobre fuentes y lenguas de escritura memorialística», Mirabilia/Medtrans 2, 2016, p. 42,62.