Jaume Ventura i Tort

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
«Jaume Ventura» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Jaume Ventura i Andreu».
Infotaula de personaJaume Ventura i Tort
Jaume Ventura Tort.jpg
Biografia
Naixement 12 desembre 1911
l'Hospitalet de Llobregat
Mort 30 juliol 1985 (73 anys)
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Sarsuela, sardana i òpera
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Ventura i Tort (L'Hospitalet de Llobregat, 12 de desembre de 1911 - 30 de juliol de 1985) fou un compositor de sardanes.

Biografia[modifica]

Encara que conreà altres camps de la música, la seva dedicació constant foren les sardanes, a les que dedicà la seva vida. La seva obra està integrada per més de 150 sardanes, moltes amb lletra seva, composicions senzilles i balladores que van fer les delícies dels dansaires dels anys 40. Era fill de Joan Ventura, sagristà i fosser de la ciutat. La seva casa pairal estava adossada al campanar de l’antiga església de la ciutat. Va estudiar primària a les Escoles Catalanes del Dr. Robert fundades pel Foment Autonomista. De petit va patir una greu malaltia que l’afectà les cames i per distreure’l els seus pares el feren estudiar música amb la professora Josefina Coll i Barba, que vivia davant de casa seva i s’oferí a ensenyar-lo. Després, molt motivat per aprendre més música, va cursar estudis d’harmonia, composició i fuga amb Enric Morera al seu domicili i als 18 anys va poder estrenar al Centre Catòlic de l’Hospitalet, Llobregatana, una sardana dedicada als sardanistes del Baix Llobregat, que va ser interpretada per la cobla Catalònia i que va tenir molt bona acollida. Durant la guerra civil el seu pare, que era el sagristà de l’església del barri del centre, fou assassinat pels anticlericals, que van fer enderrocar totalment l’església. Elll va haver de fugir i va tornar en els anys 40 a l'Hospitalet. Es va traslladar a viure llavors a La Torrassa on es va fer càrrec de la delegació de la funerària que regentava el seu germà en aquest barri. Cansat del negoci familiar, al cap d’un temps abandonà la funerària i va muntar, amb el tenor Sebastià Bertran, un negoci d’hoteleria a Andorra. Fou aleshores quan compongué la sardana Les valls d’Andorra que entrà a formar part del repertori de cançons de les escoles públiques andorranes. Tanmateix el negoci no va funcionar i retornà a Catalunya arruïnat. Al cap de poc temps, la seva companya el va abandonar. Tot aquests fets li provocaren una depressió fortíssima que el va afectar profundament en l’aspecte econòmic.

Obra[modifica]

A llarg de la seva carrera com a sardanista va escriure moltes altres sardanes d'èxit com Les noies de la Torrassa, Ma terra plana, amb lletra del també hospitalenc Francesc Marcé, i un llarg etcètera. Durant la Festa Major del 1945, la cobla Principal del Llobregat li va estrenar la seva famosa sardana, amb lletra de l’eminent pratenc d’adopció Ferran Casanovas i Civit, Festa Major d’El Prat. La gran amistat que sempre el va unir amb en Casanovas el va portar, entre els anys 1945 i 1983, a compondre altres sardanes dedicades també al Prat i als seus veïns: Soc d’El Prat, El nostre riu, Els Amics d’El Prat, El vell carrer, Bons amics, L’Aplec d’El Prat, etc. Ja fa uns anys que, a iniciativa de l’Area de Cultura de l’Ajuntament d’El Prat, la sardana “Festa Major d’El Prat”, ha estat versionada en estils ben diferents com el pop, folk, funk, hip-hop etc. fent-la arribar a un públic jove entre el quals s’ha fet molt popular. Així mateix els alumnes de les escoles locals que cada any participen a la Cantata que organitzen el Centre de Recursos Pedagògics dels Serveis Territorials del Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’El Prat canten sempre com a cloenda aquesta sardana, que ha esdevingut una mena d’himne de la ciutat.

El 1953, les entitats culturals del barri de la Torrassa li van retre un homenatge i se li lliurà la “Medalla al Mérito Artístico” que li havia concedit l’Ajuntament de l’Hospitalet. En aquell acte, que va tenir lloc a la sala d’actes del Club Pimpinela de Collblanc, s’estrenà la sardana Sóc del’Hospitalet veí i la sarsuela –en castellà- Dia de Pascua , amb música seva i llibret de Joan Vallès i Vilà. Sense deixar la seva intensa activitat sardanista, els dies 15 i 16 d’abril de 1964 va estrenar La cançó de l'Empordà, sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, al Centre Artesà de El Prat i al desaparegut Teatre Ópera de l’Hospitalet respectivament. Poc més tard es va representar en diferents llocs de Catalunya i el 1967 fou emesa pel circuit català de TVE en el programa Teatre Català amb realització de Jaume Picas i dirigint l’orquestra el propi Ventura Tort. El 1975 va estrenar el que va ser el seu gran èxit al Gran Teatre del Liceu l’opera catalana Rondalla d’Esparvers, basada en l'obra homònima de Josep Mª de Sagarra. Es va representar el 29 de novembre i el 2 de desembre al Liceu, amb la que va ser la millor entrada de la temporada com deia Sempronio en Destino. El crític Roger Alier va escriure: El públic, sorprès davant una obra de la qual esperava evidentment que fos més anodina, aplaudí estentòriament. El 18 de maig del mateix any 1975 es va celebrar en el món sardanista La Diada Ventura Tort. A l’Hospitalet i a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, se li va dedicar tot el programa i, en les altres ballades per tot el país, almenys una de les sardanes era seva. El 6 de novembre de 1977, l’Ajuntament de El Prat de Llobregat, van posar el seu nom a una plaça. L’Hospitalet de Llobregat i a Gavà també tenen carrers dedicats que porten el seu nom. Actualment i des de fa 21 anys, Òmnium Cultural organitza el Concurs Nacional de Colles Sardanistes Memorial Jaume Ventura i Tort. Poc abans de la seva mort diverses entitats de l'Hospitalet Centre a les que sempre va estar estretament vinculat, el Casino del Centre, el Centre Catòlic i l’Ateneu de Cultura Popular i el Foment de la Sardana de l’Hospitalet, van representar la seva sarsuela catalana La Cançó de l’Empordà per fer-li un homenatge al Centre Catòlic de l'Hospitalet, amb la col·laboració de les corals hospitalenques Elisard Sala i Xalesta.

Referències[modifica]

  • Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla Girona: SOM, 2002
  • ABARCA I MÉDICO, Lluís: Ventura Tort, biografia inèdita. AHM
  • MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. l’Hospitalet, 1994.
  • VV AA.: 5 Anys de converses a l’Ateneu, Ateneu de Cultura Popular, l’Hospitalet, 1988, pàg. 56.

Enllaços externs[modifica]