Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 juny 1697  Auxerre (França) | ||
| Mort | 1r març 1781 (83 anys) París | ||
| 6è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa | |||
| 22 maig 1758 – 1r març 1781 ← Louis de Boissy – Nicolas Chamfort → | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | M. de S. P. | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | lexicògraf, compilador, historiador, lingüista, erudit clàssic | ||
| Membre de | Acadèmia Francesa (1758–1781) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (pensionnaire (fr)  ) (1748–1781)Accademia della Crusca | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye (Auxerre, 6 de juny de 1697 - París, 1 de març de 1781) fou un historiador, filòleg i lexicògraf francès.
Biografia
[modifica]Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye nasqué a Auxerre el 1697, com ho indica el seu cognom, al si d'una família de la noblesa francesa. El seu pare era un cavaller del duc d'Orleans.[1] Tenia un germà bessó amb qui mantingué una relació fusional que feu que no se separaven gairebé mai.
Per mor de la seva salut malaltissa, Sainte-Palaye només començà els estudis clàssics quan tenia 15 anys. Malgrat això s'hi dedicà amb tanta empenta i energia que obtingué gran èxit i notorietat, i així el 1724 esdevingué membre de l'Acadèmia d'Inscripcions i belles lletres, després de dur a terme un estudi dels cronistes medievals, que el portà a buscar els orígens de la cavalleria.[2]
Feu un viatge a Polònia el 1725 i romangué un any a la cort del rei Estanislau I com a encarregat de la correspondència entre el sobirà polonès i la cort reial francesa. Va mantenir vincles especials amb Stanislaus, assessorant-lo durant la fundació de la Royal Society of Nancy el 1752.[3]
Després d'aquesta estada, tornà a França i escrigué una memòria sobre dos extractes de Tit Livi i Dionís d'Halicarnàs el 1727 i alhora diverses obres sobre història de Roma i més endavant historiografia francesa. Fou elegit membre de l'Académie française el 1758.
Obres
[modifica]- Dictionnaire historique de l'ancien langage françois (1749?)[4]
- Lettre de divers auteurs sur le projet d'une place devant la colonnade du Louvre, pour y mettre la statue équestre du Roy (1749)
- Lettre à M. de B. [Bachaumont] sur le bon goût dans les arts et dans les lettres (1751)
- Histoire ou romance d'Aucassin et de Nicolette, tirée d'un ancien manuscrit composé vers le temps de S. Louis, et mise en langage moderne (1752)
- Mémoires sur l'ancienne chevalerie, considérée comme un établissement politique et militaire (1753)
- Mémoires sur l'ancienne chevalerie, nova edició augmentada (1781)
- Les Amours du bon vieux temps. On n'aime plus comme on aimoit jadis (1756)
- Projet d'un glossaire françois (1756)
- Discours prononcé dans l'Académie françoise, le lundi 26 juin MDCCLVIII, à la réception de M. de La Curne de Sainte-Palaye (1758)
- Dictionnaire de la langue romane, ou du vieux langage françois (1768)
- Histoire littéraire des troubadours, contenant leurs vies, les extraits de leurs pièces, et plusieurs particularités sur les mœurs, les usages et l'histoire du douzième et du treizième siècles, 3 vol. (1774)
Referències
[modifica]- ↑ G. Vignat, "La Curne de Sainte-Palaye et Le Clerc de Douy, procureur du Roi et Duc au siège présidial d'Orléans", extrait du Bulletin de la Société archéologique et historique de l'Orléanais, 1876
- ↑ Notice BNF
- ↑ P. Marot : Les origines de la Société royale des sciences et des belles-lettres de Nancy ; La Curne de Sainte-Palaye et le Roi Stanislas, in La Lorraine dans l'Europe des Lumières, Nancy, 1968
- ↑ Dictionnaire historique de l’ancien langage françois, premier volume.
