Jean-Étienne Portalis

Jean-Étienne Portalis

Jean-Étienne Portalis, retrat realitzat per Pierre Gautherot.
Nom original	(fr) Jean-Étienne-Marie Portalis
Biografia
Naixement	1r abril 1746 Lo Baucet (França)
Mort	25 agost 1807 (61 anys) París
Sepultura	Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E
Minister of Religious Affairs (en)
9 juliol 1804 – 25 agost 1807 – Joseph-Marie Portalis →
8è Seient 25 de l'Académie française
28 gener 1803 – 25 agost 1807 ← Marie-Gabriel-Florent-Auguste Choiseul-Gouffier – Pierre Laujon →
Conseller d'Estat de França
1800 – 9 juliol 1804
Président du Conseil des Anciens (fr)
19 juny 1796 – 19 juliol 1796 ← Charles-François Lebrun – Jean Dussaulx →
Dades personals
Formació	Universitat d'Ais-Marsella Universitat Paul Cézanne
Activitat
Ocupació	jurista, polític
Membre de	Acadèmia Francesa (1803–1807) Les Arts et l'Amitié (fr)
Família
Família	Famille Portalis (fr)
Fills	Joseph-Marie Portalis
Germans	Jean-Baptiste-David Portalis
Parents	Paul-Thérèse-David d'Astros, nebot Léon d'Astros, nebot Auguste Portalis, nebot Joseph Ernest Portalis, net Jules Joseph Portalis, net Frédéric Portalis, net Edouard Albert Portalis, besnet
Premis
(1805)  Gran Creu de la Legió d'Honor

Jean-Étienne Portalis (Lo Baucet, Var, Provença 1746 - París 1807) fou un jurista francès. Com a advocat, defensà els drets dels protestants i l'escriptor Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, alhora que va obtenir una sentència de divorci per a l'esposa de Honoré Gabriel Riqueti de Mirabeau, cosa que li va guanyar la seva enemistat.

Tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa quan el 1796 fou nomenat president del Consell dels Cinc-Cents, raó per la qual fou considerat un enemic del Directori francès, havent de fugir cap a Suïssa i Holstein (Alemanya). Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d'État i en la redacció del Codi de Napoleó amb Jean-Jacques de Cambàceres, Félix Julien Jean Bigot de Preameneu, François Denis Tronchet i Jacques de Maleville on defensà el dret escrit i les institucions occitanes. Col·laborà activament amb Napoleó Bonaparte, amb qui fou ministre de cultes el 1804.

Obres

• De l'Usage et de l'abus de l'esprit philosophique durant le XVIIIe siècle (2 volumes, 1820)
• Écrits et discours juridiques et politiques, Aix-en-Provence : Presses universitaires d'Aix-Marseille, 1988
• Discours préliminaire au premier projet de Code civil édité aux éditions confluences et paru le 22 décembre 1998