Jean Loret

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean Loret

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1595 Modifica el valor a Wikidata
Carentan Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 1665 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Jean Loret (Carentan, 1595[1] ó 1600[2] - París, 1665) fou un escriptor i poeta francès conegut per la publicació de notícies setmanals de la societat parisenca de la seva època a partir del 1650 i en vers, sota el nom de Lettres en vers,[2] en el que es va anomenar gaseta burlesque.[3] Se l'anomena com el «pare del periodisme» pels seus escrits d'actualitat.[4]

De formació autodidàctica,[2] els seus versos, els escrivia a manera de cartes setmanals dirigides a la seva protectora Marie de Hautefort,[2] on feia al·lusions a la política, el teatre, la literatura, l'entreteniment a la cort del rei i a xafarderies de carrer, i les va fer imprimir i publicar en tres volums sota el nom La Muse historique (1650, 1660, 1665).[3] Es creu que el primer volum, dins el capítol «Comme un conte de la Mere Oye» ("com un conte de Mama Oca"), conté la referència escrita més antiga als contes de Mama Oca.[5] Quan el mecenes d'en Loret, Nicolas Fouquet,[2] va ser arrestat i empresonat a la Bastilla, Loret va ser un d'entre els diversos membres de la societat francesa que van acudir a la seva defensa. També Loret va ser el tema central d'un retrat fet pel gravador Robert Nanteuil,[6] l'obra del qual estava centrada en figures de la cort de Lluís XIV de França.[4]

Després de la seva mort, altres escriptors com Boursault, Perdou de Subligny o Robinet, van continuar la tradició de la gaseta burlesque fins a gairebé el final del segle xvii.[3] A una avaluació de la premsa francesa el 1868, Charles Dickens va anomenar el diari de Loret com «el més intel·ligent de tots» dels començats a publicar en el període posterior a la mort de Lluís XIV de França, i va assenyalar que va ser capaç d'escapar de la censura del govern fins al 1652; a partir d'aquesta data el govern va prohibir a en Loret d'escriure sobre assumptes de l'Església o de l'Estat.[7]

Referències[modifica]

  1. «Loret, Jean, 1595-1665». Fichero de Autoridades Virtual Internacional. OCLC. [Consulta: 25 maig 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Jean LORET (1600?-1665)». Dictionnaire des journalistes. Voltaire Foundation/Institut des Sciences de l'Homme.
  3. 3,0 3,1 3,2 Treitler, Leo. Source Readings in Music History (volum V). W. W. Norton & Company, 1998, p. 596. 
  4. 4,0 4,1 «Jean Loret de Carentan' (1595-1665) from volume "Portraits de Nanteuil Tome I" 1658». Hunterian Museum & Art Gallery Collections. The Hunterian Museum and Art Gallery, University of Glasgow 2015. Arxivat de l'original el 25 de maig 2015. [Consulta: 25 maig 2015].
  5. «Mother Goose». Celebrate Boston. CelebrateBoston.com. [Consulta: 25 maig 2015].
  6. «Jean Loret de Carentan en Basse Normandie». Museu Britànic. [Consulta: 25 maig 2015].
  7. Dickens, Charles (1868). The French Press. All the Year Round XIX. p. 128

Bibliografia[modifica]

  • Rothschild, James de. Les Continuateurs de Loret Paris: Damascène Morgand et Charles Fatout (1881).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Loret