Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJeanne Agnès Berthelot de Pléneuf
Marquesa de Prié
JeanneAgnesBerthelotdePleneufVanLoo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementagost 1698 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1727 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Courbépine (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEure Modifica el valor a Wikidata
Marie Leczsinska.png Dame du Palais (en) Tradueix Maria Leszczyńska
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósalonnière Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouis de Prie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaLouis IV Henri de Bourbon-Condé Modifica el valor a Wikidata
PareJean Étienne Berthelot de Pléneuf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsSéraphin Rioult d'Ouilly de Cursay (en) Tradueix (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata

Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf (París, 1698 - Courbepine, Alta Normandia, 1727) coneguda com a Marquesa de Prié, fou una cortesana francesa.[1]

Era filla d'Esteve Berthelot, senyor de Pléneuf. Era guapa, intel·ligent, enginyosa, ambiciosa i, a més una virtuosa intèrpret del clavicordi. El 1713 es casà amb el marquès de Prié, d'una família noble normanda, però pobre, i el mateix any acompanyà al seu marit a Itàlia, en ser aquest anomenat ambaixador a Torí, retornant a París el 1719.

Per aquell temps el pare de la marquesa ja s'havia arruïnat, i Agnès, per refer la seva fortuna, es proposà tenir un amant ric i influent, aconseguí entaular relacions amb el duc de Borbó. Des del primer moment exercí un gran ascendent vers el seu amant i quan aquest, el 1723, fou nomenat primer ministre, la marquesa de Prié regnà com reina absoluta, i fins el mateix Voltaire li dirigí versos encomiàstics. Protegí als germans Paris, els famosos banquers, i quan es tractà de casar en Lluís XV de França feu triomfar la candidatura de Maria Leszczyńska, que l'anomenà dama de palau, veient augmentada encara més llur influència.

També conspirà perquè fos destituït el cardenal Fleury en profit del seu amant, i quan aquest es va fer impopular, acusat de monopoli, la marquesa abandonà espontàniament la cort per temor a veure's complicada en els esdeveniments. Desterrat el duc el 1726, la seva amant va rebre l'ordre de retirar-se a les seves terres de Courbepine, i, despitada i inconsolable per la seva desgràcia, se suïcidà malgrat contar només vint-i-nou anys. Malgrat tot, encara avui es qüestiona que potser va morir del tètanus.

Referències[modifica]

  1. Pàgines 371-372, Tom núm. 47 de l'Enciclopèdia Espasa

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeanne Agnès Berthelot de Pléneuf