Jefimija
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1349 (Gregorià)  Drama (Imperi Serbi) | ||
| Mort | 1405 (Gregorià) (55/56 anys) | ||
| Sepultura | Ljubostinja (en)  44° 39′ 05″ N, 20° 59′ 51″ E / 44.6514°N,20.9975°E | ||
| Abadessa | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia i vida de monjo | ||
| Ocupació | poetessa, pintora, escriptora, monjo ortodox | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jovan Uglješa | ||
| Pare | Vojihna | ||
Jefimija (Drama, 1349 (Gregorià) - 1405 (Gregorià)), que va néixer amb el nom Jelena Mrnjavčević (ciríl·lic serbi: Јелена Мрњавчевић,sro [ mr̩ɲǎːʋ- ]), filla de Vojihna i vídua de Jovan Uglješa Mrnjavčević, és considerada la primera dona poeta sèrbia. El seu Lament for a Dead Son i l'Encomium del príncep Lazar són famosos en el cànon de la literatura sèrbia medieval.[1][2]
Jefimija també va ser una hàbil cosidora i gravadora. El seu lament pel seu estimat fill va ser gravat al dors del díptic, (icona de dos panells que representa una verge i un nen) que Teodosije, bisbe de Serres, havia presentat com a obsequi a l'infant Uglješa en el seu bateig. L'obra té gravat al dors el lament de Jefemija.[3]
Lloança del príncep Lazar
[modifica]-
creu bordada -
iconografia bordada -
Poema
Llegat
[modifica]Està inclosa a els 100 serbis més destacats.
Referències
[modifica]- ↑ Gavrilović, 2006, p. 78-79.
- ↑ Hawkesworth, Celia. Voices in the Shadows: Women and Verbal Art in Serbia and Bosnia. Central European University Press, 2000, p. 80.
- ↑ Pavlikianov, Cyril. The Medieval Aristocracy on Mount Athos: Philological and Documentary Evidence for the Activity of Byzantine, Georgian and Slav Aristocrats and Eminent Churchmen in the Monasteries of Mount Athos from the 10th to the 15th Century. Sofia: Center for Slavo-Byzantine Studies, 2001. ISBN 9789540715957.
Bibliografia
[modifica]- Ćirković, Sima. The Serbs. Malden: Blackwell Publishing, 2004.
- Gavrilović, Zaga. «Women in Serbian politics, diplomacy and art at the beginning of Ottoman rule». A: Jeffreys. Byzantine Style, Religion and Civilization: In Honour of Sir Steven Runciman. Cambridge University Press, 2006, p. 72–90.
- Pavlikianov, Cyril. The Medieval Aristocracy on Mount Athos: Philological and Documentary Evidence for the Activity of Byzantine, Georgian and Slav Aristocrats and Eminent Churchmen in the Monasteries of Mount Athos from the 10th to the 15th Century. Sofia: Center for Slavo-Byzantine Studies, 2001.