Jahvè (nom propi de Déu)
|
No s'ha de confondre amb Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà). |
יְהֹוָה  | |
|---|---|
| Tipus | teònim Noms de Déu en el judaisme deïtat |
| Context | |
| Basat en | Jahvè |
| Altres | |
| Equivalent | Sabaot, Déu, Déu en el judaisme, Jahvè, Tianzhu (en)  i Shangdi |
Jahvè és una transliteració llatinitzada de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres. La paraula hebrea està continguda en els textos bíblics, per referir-se a Déu d'Israel a la Bíblia hebrea / Antic Testament.[1][2][3] A aquesta paraula hebrea se l'anomena tetragrama o tetragràmmaton i corresponen aproximadament a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH. Tenint en compte que les vocals no s'escriuen en hebreu antic, s'havia transliterat al voltant del segle xii com a Jehovà[4] i actualment com a Jahvè,[5] El tetragrama és considerat un dels set noms de Déu en el judaïsme i una forma d'anomenar Déu en el cristianisme.[6][7][8]
El consens entre els estudiosos és que la vocalització històrica del Tetragramaton en el moment de la redacció de la Torà (segle VI aC) és més probable que Jahvè. La vocalització històrica es va perdre perquè en el judaisme del Segon Temple, durant els segles III-II, es va evitar la pronunciació del Tetragramaton, substituint-se per Adonai ('el meu Senyor'). Els masoretes van afegir les vocals hebrees d'Adonai al Tetragramaton, i la forma resultant va ser transliterada cap al segle XII dC com Yehowah.[9] Les formes derivades Iehouah i Jehovà van aparèixer per primera vegada al segle XVI.
William Tyndale va introduir per primera vegada la vocalització Jehovà per al Tetragramaton a la seva traducció d'Èxode 6:3, i apareix en algunes altres traduccions primerenques a l'anglès, com ara la Bíblia de Ginebra i la bíblia del rei Jaume.[10] La Conferència dels Bisbes Catòlics dels Estats Units afirma que per pronunciar el Tetragrama "cal introduir vocals que alterin les formes escrites i parlades del nom (és a dir, 'Yahvé' o 'Jehovà')".[11] Jehovà apareix a l'Antic Testament d'algunes traduccions àmpliament utilitzades, com ara la American Standard Version (1901) i Young's Literal Translation (1862, 1899); la Traducció del Nou Món (1961, 2013) utilitza Jehovà tant a l'Antic com al Nou Testament. Jehovà no apareix a la majoria de les traduccions angleses convencionals, algunes de les quals utilitzen Yahvé L per representar el Tetragrama.[12][13]
Significat
[modifica]Segons la tradició jueva, el tetragrama està relacionat amb la forma causativa de l'imperfectiu del verb hebreu הוה (ha·wah, "ser, esdevenir"), i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que s'esdevingui".
Algunes tradicions li donen el significat de "Ésser Immutable". Segons la Bíblia, així es va revelar a Moisès (Èxode 3:14 i 6:2-8). Aquestes ho justifiquen amb l'argument que el tetragrama vindria de tres formes verbals amb la mateixa arrel YWH: les paraules HYH haya [היה]: "ell era", HWH howê [הוה]: "ell és", i YHYH yihiyê [יהיה]: "ell serà" es combinarien per donar la idea d'atemporalitat.
Transcripcions
[modifica]La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה [4] (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts a posteriori, per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Els diacrítics corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" (
? i escolteu-ne la pronunciació en hebreu).[14][15][16] Els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle iii per evitar el risc de pronunciar-lo en va. Per això jueus devots van començar a posar la paraula 'ǎdōnā(i) en lloc del nom propi mateix. Tot i que els masoretes van deixar les quatre consonants originals en el text, han afegit les vocals ē (en lloc de ă per altres raons) i ā per recordar al lector que pronunciés ǎdōnā(i) sense tenir en compte les consonants.
Ús de Jahvè i de Jehovà
[modifica]L'ús de Jahvè o Jehovà en les traduccions de la Bíblia varien segons el moment històric, i el rigor i el context cultural/religiós al qual van dirigides (vegi's hermenèutica i exegesi).
Jehovà va ser introduït per primera vegada per William Tyndale en la seva traducció d'Èxode 6:3, i apareix en algunes altres traduccions en anglès primerenques, com ara la Bíblia de Ginebra i la Bíblia del rei Jaume.[17]
Jehovà apareix a l'Antic Testament d'algunes traduccions a l'anglès àmpliament utilitzades, com ara l'American Standard Version (1901) i Young's Literal Translation (1862, 1899); la New World Translation of the Holy Scriptures (1961, 2013) utilitza Jehovà tant a l'Antic com al Nou Testament. Jehovà no apareix a la majoria de traduccions a l'anglès convencionals, algunes de les quals utilitzen Jahvè, però la majoria continuen utilitzant "Lord" ("SENYOR") per representar el tetragrama.[12][13]
En l'àmbit català, l'Enciclopèdia Catalana comenta: «La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d'autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover. Una de les referències més antigues es troba a la Biblioteca Pública de Tarragona, en un manuscrit de l'any 1438 del Pugio Fidei de Ramon Martí, en el qual el tetragrama (יהוה) apareix transcrit com Yohova». Ja al segle xx, en la versió dels Monjos de Montserrat del 1926 apareix el nom diví en la forma Yahuè i la versió del 1928 de la Fundació Bíblica Catalana utilitza la forma Jahvè.
Així algunes congregacions substitueixen en les seves traduccions de la Bíblia el terme "Senyor" per "Jehovà".[a] o, al revés, el tetragrama per el Senyor.[b]
Pronunciació
[modifica]Malgrat que la pronunciació del nom de Déu no està clara, sí que és possible d'esbrinar-la fins a cert punt segons els compostos hebreus. Tot seguit es mostren en aquesta taula alguns exemples.
| Nom en Hebreu | transcripció | Forma del nom en català | Significat |
|---|---|---|---|
| יאזניהוּ | ya'ăzanyâh | Jaazanies | Jah escolta |
| יאשׁיּהו | yô'shîyâh | Josies | Aquell guarit per Jah |
| יאתרי | ye'âtheray | Jeaterai | Guiat per Jah |
| יבחר | yibchar | Ibhar | Jah tria |
| יבניה | yibneyâh | Ibneies | Jah construeix |
| יבניּה | yibnîyâh | Ibnijes | Aquell a qui Jah edifica |
| יברכיהוּ | yeberekyâhû | Jeberequies | Jah beneeix |
| יגדּליהוּ | yigdalyâhû | Igdalies | Jah és gran |
| ידידיה | yedîydeyâh | Jedidies | Estimat per Jah |
| ידיה | yedâdâh | Jedaies | Alabat per Jah |
| ידעיה | yeda'yâh | Jedaies | Jah ha sabut |
| יהּ | yâhh | Jah | Jah (forma curta del nom diví) |
| יהוּא | yêhû' | Jehu | Jah és Ell |
| יהואחז | yehô'âchâz | Jehoacaz | Jahvè ha mesurat |
| יהואשׁ | yehô'âsh | Jehoas | Donat per Jah |
| יהוה | yehôvâh | Jehovah | Jahvè o Yavé (forma llarga del nom diví) |
| יהוזבד | yehôzâbâd | Jehozabad | Jahvè ha proveït |
| יהוחנן | yehôchânân | Jehohanan | Jahvè ha donat |
| יהוידע | yehôyâdâ‛ | Jehoiadà | Jahvè sap |
| יהויכין | yehôyâkîyn | Jehoiaquin | Jahvè estableix |
| יהויקים | yehôyâqîym | Jehoiaquim | Jahvè aixeca |
| יהויריב | yehôyârîyb | Jehoiarib | Jahvè lluita |
| יהונדב | yehônâdâb | Jehonadab | Jahvè ho vol |
| יהונתן | yehônâthân | Jonatàs o Jehonathan | Jahvè ha donat |
| יהוסף | yehôsêph | Josep | Jahvè ha afegit |
| יהועדּה | yehô‛addâh | Jehoadà | Jahvè ha engalanat |
| יהועדּן | yehô‛addân | Jehoaddan | Jahvè s'alegra |
| יהוצדק | yehôtsâdâq | Jehozadac o Josedec | Jahvè és just |
| יהורם | yehôrâm | Jehoram o Joram | Jahvè és exaltat |
| יהושׁבע | yehôsheba‛ | Jehoseba | Jahvè ha jurat |
| יהושׁבעת | yehôshab‛ath | Jehosabeat | Jahvè és una promesa |
| יהושׁע | yehôshûa‛ | Josuè o Jehosuè | Jahvè és salvació |
| יהושׁפט | yehôshâphâṭ | Jehosafat | Jahvè ha jutjat |
Al·leluia
[modifica]L'expressió 'Al·leluia' significa lloeu Jah, on Jah, és una forma abreujada de YHWH.
Notes
[modifica]- ↑ Per exemple on el text original diu Senyor [1]:
- en la Bíblia de la Societat Bíblica de Catalunya, a Mt 1:20 diu "...se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor..."
- en la Bíblia de Montserrat diu "...se li aparegué en un somni un àngel del Senyor..."
- en la Bíblia dels testimonis de Jehovà es canvia Senyor per Jehovà, així "...l’àngel de Jehovà se li va aparèixer en un somni..."
- ↑ Per exemple on el text original utilitza el tetragrama [2]:
- en la Bíblia de la Societat Bíblica de Catalunya, a Salms 100:3 diu "Reconeixeu que el Senyor és Déu, ..."
- en la Bíblia de Montserrat diu "Reconeixeu que Jahvè és Déu,..."
- en la Bíblia dels testimonis de Jehovà es canvia Senyor per Jehovà, així "Sepan que Jehovà es Dios ..."
Referències
[modifica]- ↑ Stahl, Michael J. «The 'God of Israel' and the Politics of Divinity in Ancient Israel». A: The "God of Israel" in History and Tradition. 187. Leiden: Brill, 2021, p. 52–144 (Vetus Testamentum: Supplements). DOI 10.1163/9789004447721_003. ISBN 978-90-04-44772-1.
- ↑ The Imperial Bible-Dictionary, Volume 1, p. 856. "Jehovah, on the other hand, the personality of the Supreme is more distinctly expressed. It is every where a proper name, denoting the personal God and him only; whereas Elohim partakes more of the character of a common noun, denoting usually, indeed, but not necessarily nor uniformly, the Supreme. Elohim may be grammatically defined by the article, or by having a suffix attached to it, or by being in construction with a following noun. The Hebrew may say the Elohim, the true God, in opposition to all false gods; but he never says the Jehovah, for Jehovah is the name of the true God only. He says again and again my God; but never my Jehovah, for when he says my God, he means Jehovah. He speaks of the God of Israel, but never of the Jehovah of Israel, for there is no other Jehovah. He speaks of the living God, but never of the living Jehovah, for he cannot conceive of Jehovah as other than living. It is obvious, therefore, that the name Elohim is the name of more general import, seeing that it admits of definition and limitation in these various ways; whereas Jehovah is the more specific and personal name, altogether incapable of limitation."
- ↑ Bromiley. . 5, p. 823–824. ISBN 9789-00-41-45962-.
- ↑ 4,0 4,1 Schaff, Philip -Yahweh The New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge Volume XII, Paper Book House, Grand Rapids, Michigan, 1950, page 480.
- ↑ Robert Alter, The Hebrew Bible: A Translation with Commentary (W. W. Norton & Company 2018), vol. 3, Exodus, capítulo 3, nota 14
- ↑ Parke-Taylor, G. H.. Yahweh: The Divine Name in the Bible. Waterloo: Wilfrid Laurier University Press, 2006, p. 4. ISBN 978-0-88920-652-6.
- ↑ Pfatteicher, Philip H. Commentary on the Lutheran Book of Worship: Lutheran Liturgy in Its Ecumenical Context. Augsburg Fortress, 1990, p. 384. ISBN 978-0-8006-0392-2.
- ↑ Krasovec, Joze. The Transformation of Biblical Proper Names. A&C Black, 2010, p. 57. ISBN 978-0-567-45224-5.
- ↑ Schaff, Philip. «Schaff-Herzog Encyclopedia Vol. : 0494=470 – Christian Classics Ethereal Library». Christian Classics Ethereal Library. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ In the 7th paragraph of Introduction to the Old Testament of the New English Bible, Sir Godfrey Driver wrote, "The early translators generally substituted 'Lord' for [YHWH]. [...] The Reformers preferred Jehovah, which first appeared as Iehouah in 1530 A.D., in Tyndale's translation of the Pentateuch (Exodus 6.3), from which it passed into other Protestant Bibles."
- ↑ «The Name of God in the Liturgy». United States Conference of Catholic Bishops.
- ↑ 12,0 12,1 English Standard Version Translation Oversight Committee Preface to the English Standard Version Quote: "Quan les vocals de la paraula adonai es col·loquen amb les consonants de YHWH, això resulta en la paraula familiar Jehovà que es va utilitzar en algunes traduccions anteriors de la Bíblia anglesa. Com és comú entre les traduccions a l'anglès d'avui, l'English Standard Version sol representar el nom personal de Déu (YHWH) amb la paraula Senyor (impresa en majúscules petites)."
- ↑ 13,0 13,1 Bruce M. Metzger for the New Revised Standard Version Committee. To the Reader, p. 5
- ↑ R. Kendall Soulen, Handbook of Biblical Criticism (Westminster John Knox Press 2001), p. 94
- ↑ G.H. Parke-Taylor, Yahweh: The Divine Name in the Bible (Wilfrid Laurier Univ. Press, 2016), p. 9)
- ↑ Orlando O. Espín, James B. Nickoloff, An Introductory Dictionary of Theology and Religious Studies (Liturgical Press 2007), p. 1505
- ↑ En el 7è paràgraf de Introduction to the Old Testament of the New English Bible, Sir Godfrey Driver wrote, "Els primers traductors generalment substituïen 'Senyor' per [YHWH]. [...] Els reformadors preferien Jehovà, que va aparèixer per primera vegada com a Iehouah l'any 1530 d.C., en la traducció de Tyndale del Pentateuc (Èxode 6.3), del qual va passar a altres Bíblies protestants."
Bibliografia
[modifica]- W. G. Dever. «Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud». Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. (anglès)
Vegeu també
[modifica]