Jitsuroku: Rengōsekigun Asama-Sansō e no dōtei
実録・連合赤軍 あさま山荘への道程  | |
|---|---|
.jpg) Cartell de la versió original del Japó | |
| Fitxa | |
| Direcció | Koji Wakamatsu |
| Protagonistes | |
| Guió | Koji Wakamatsu |
| Música | Jim O'Rourke |
| Fotografia | Jim O'Rourke |
| Muntatge | Takeshi Seyama |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 26 agost 2007 |
| Durada | 190 min |
| Idioma original | japonès |
| Versió en català |  No |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
          | |
Jitsuroku: Rengōsekigun Asama-Sansō e no dōtei (títol original en japonès: 実録・連合赤軍 あさま山荘への道程, “Història real: el viatge de l'Exèrcit Roig Unit a Asama Sansō”, també distribuïda internacionalment pel seu nom simplificat en anglès United Red Army) és una pel·lícula de 2007 escrita, dirigida i produïda per Kōji Wakamatsu. Dos dels principals intèrprets del repartiment són Akie Namiki com a Hiroko Nagata i Go Jibiki com a Tsuneo Mori, els líders del grup armat comunista japonès Exèrcit Roig Unit. Namiki va ser nominada a la millor interpretació d'una actriu als premis Asia Pacific Screen de 2008.
Història[modifica]
La pel·lícula s'explica en tres actes, començant amb un rerefons històric del moviment estudiantil japonès dels anys 1960 i principis dels 1970, principalment utilitzant un narrador i imatges d'arxiu. El segon acte segueix la formació del grup als seus camps d'entrenament a les Muntanyes Akaishi, al sud dels Alps Japonesos.[1] Subratlla l'assetjament dogmàtic, a voltes hipòcrita, del grup per part de Mori i Nagata, amb 12 membres assassinats. El tercer acte mostra la divisió del grup després de la fugida de dos membres. L'obra continua amb el seguiment d'un grup de cinc membres a Karuizawa, a la prefectura de Nagano, i una presa d'ostatges amb enfrontament policial conegut com a incident Asama-Sansō.
Producció[modifica]
Per fer la pel·lícula, Wakamatsu va hipotecar la seva casa (que va destruir al mateix film) i la va distribuir ell personalment. Els actors havien d'arribar al plató ja caracteritzats i no se'ls va permetre maquillar-se ni comptar amb la presència dels seus agents ni mànagers durant el rodatge.[2] El pressupost total de la producció va rondar els 200 milions de iens (prop de 1,2 milions d'Euro).[3] La banda sonora va anar a càrrec del compositor i músic estatunidenc Jim O'Rourke.[4]
Recepció[modifica]
La pel·lícula va obtenir un 93% d'aprovació a Rotten Tomatoes, basat en 14 crítiques i, a Metacritic, una mitjana de 67/100.[5] L'obra va ser elegida per Jordan Hoffman a la llista del 2018 d'IndieWire de les millors pel·lícules japoneses del segle xxi.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Schilling, Mark. «The final days of revolutionary struggle in Japan» (en anglès). JapanTimes.co.jp, 20-03-2008. [Consulta: 26 agost 2022].
- ↑ «United Red Army (Japan, 2007)» (en anglès). SubwayCinema.com. Arxivat de l'original el 8 abril 2009. [Consulta: 20 abril 2009].
- ↑ «若松監督私費２億投入「連合赤軍－」初日» (en japonès). NikkanSports.com. [Consulta: 20 abril 2009].
- ↑ Lim, Dennis. «Soft-Core Auteur Turns Attention to Radicals» (en anglès). NYTimes.com, 22-06-2008. [Consulta: 4 gener 2010].
- ↑ «United Red Army» (en anglès). Metacritic.com. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ Ehrlich, David. «The Best Japanese Films of the 21st Century — IndieWire Critics Survey» (en anglès). IndieWire.com, 26-03-2018. [Consulta: 10 gener 2021].
Enllaços externs[modifica]
Tràiler de la pel·lícula a YouTube (japonès) (anglès)
