Joan Baptista Bertran i Duran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1911  Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) |
| Mort | 1985 (73/74 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, professor |
Joan Baptista Bertran i Duran (Sant Joan de les Abadesses, 1911 - Sant Cugat del Vallès, 1985) va ser un poeta i professor de literatura català.[1] Pertanyent a l'Ordre dels Jesuïtes, va començar a escriure poesia en català el 1925 i va publicar diversos reculls majoritàriament en castellà. Va ser professor de literatura castellana a Gènova (1935-38), València (1943-59) i Barcelona (1959-70) i va col·laborar amb l'Acadèmia de la Llengua Catalana i el Fòrum Vergés.
Obres destacades[modifica]
Poesia[modifica]
- Arca de fe (1946)
- Del ángel y el ciprés (1950)
- Me canta el mar (1956)
- Me acercaré al fuego (1966)
- Ciudad, afán y cántico (1970)
- Del lienzo al verso (1973)
- Més enllà dels ulls (1984)
- Poesía (1989) (volum antològic, editat pòstumament)
Prosa[modifica]
- Del meu poble, encara (1982)
Referències[modifica]
- ↑ «Joan Baptista Bertran i Duran». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.