Joan Despuig i Safortesa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1776  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1853 (76/77 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, religiós cristià |
| Família | |
| Parents | Antoni Despuig i Dameto (nebot) Ramon Despuig i Safortesa (germà) |
Joan Despuig i Safortesa (Palma, 1776 - 1853) fou un escriptor i prevere mallorquí nebot d'Antoni Despuig Dameto.[1]
Biografia[modifica]
Estudià a Roma entre els anys 1786 i 1791 amb el jesuïta Bartomeu Pou Puigserver, on s'especialitzà en història, llatí i grec. Quan s'ordenà prevere el 1791, renuncià als títols de comte de Montenegro i de Montoro, al de vescomte de Montetrillo i al de Gran d'Espanya. Aquell mateix any fou nomenat xantre de la Seu de Mallorca, fet pel que tornà a l'illa. Tornà a Roma per ampliar els seus estudis i per promoure la canonització de la beata Catalina Tomàs. Després de viatjar uns anys per Europa, s'instal·là definitivament a Mallorca on va tornar a ocupar la xantria fins al 1809. Fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País i primer president de la seva entitat continuadora, l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. També fou membre de la Junta Suprema de Balears (1808) i diputat provincial (1820).[2]
Tot i tenir una extensa producció literària, gairebé la seva totalitat ha desaparegut.
Patrocinà i tengué cura de la publicació de la traducció al castellà dels nou llibres de la Història d'Herodot de Bartomeu Pou. S'edità a Madrid l'any 1846 amb un preàmbul de de l'editor Josep Maria Quadrado i un pròleg del traductor. Joan Despuig hagué de véncer moltes dificultats i n'assumí totes les despeses d'impressió.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Joan Despuig Safortesa». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 292. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Joan Despuig i Safortesa | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 desembre 2022].
- ↑ Font Jaume, Alexandre «[https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3421658.pdf La publicació de "l'Heròdot" del P. Bartomeu Pou, una llarga odissea�]». Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 66 (2010), pàg. 171-182.