Xantre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Xantre amb el bastó cantoral

El xantre o cabiscol, dins de l'Església catòlica, és el nom d'una dignitat eclesiàstica donada dins d'alguns capítols de col·legiates. És un càrrec que designava al mestre cantor o del cor en els temples principals, especialment en les catedrals.[1] En alguns llocs, aquest terme feia igualment referencia al sotsxantre que regia el cor governant el cant pla.

Aquest càrrec també existia dins d'alguns monestirs, encarregant-se a més d'organitzar les processions dels clergues i conservar els llibres en absència de bibliotecari.[2] Havia de vestir amb capa i indumentària especial i portar la batuta o bastó cantoral de mestre durant el compliment de les seves funcions. El seu equivalent a la sinagoga seria el hazàn.[3]

Aquesta dignitat eclesial, que ocupava el quart lloc després del degà, de l'arxipreste i de l'ardiaca, està en desús i sense ofici determinat des del Concordat de 1851.[4]

Origen del nom[modifica]

Taburet de xantre

El nom xantre prové del francès «chanteur», que es traduiria com a «cantor». La primera aparició del terme en castellà és recollida en la Primera de les Siete Partidas d'Alfons X el Savi:[5]

« «chantre tanto quiere decir como cantor, et pertenesce á su oficio de comenzar los responsos, et los himnos et los otros cantos que hobieren á cantar también en las procesiones que fecieren como en el coro» »

Sotsxantre[modifica]

El Sotsxantre (prové de "Sota" sota i "xantre") o sotscabiscol[6] seria el següent càrrec per sota del xantre i aquest últim seria el responsable de triar-lo, nomenar-lo i remunerar-lo.

A més de com a auxiliar del xantre, solia encarregar-se de l'ensenyament del cant a nens i capellans.

Origen de la dignitat[modifica]

Els canonistes no convenen sobre el seu origen. Uns la confonen amb la de primicier i uns altres presumeixen que el cabiscol era antigament un individu del cabildo que cuidava dels ornaments i vestits sacerdotals i dels ministres de l'altar, segons l'opinió dels benedictins.

Sant Gregori el Gran li atribueix una espècie de jurisdicció en el cor a fi de vetllar perquè es guardi la major decència en el servei diví. També sembla que tenia dret d'imposar penes als clergues que cometien alguna falta i denunciar-los al bisbe si no mudaven de conducta. Com el dret que tenen les dignitats s'arregla pel costum particular dels cabildos, no es poden determinar exactament els diversos privilegis que gaudeixen els cabiscols a les esglésies on n'hi ha. Diversos canonistes afirmen que les seves funcions eren en l'antic les de recollir els imposts personals, però en el dia d'avui ja no tenen atribucions semblants.

Referències[modifica]

  1. Xantre al Diccionari de l'IEC
  2. [1]. La vida dels Monjos de Piedra. Apartat de Càrrecs del monestir cistercenc.
  3. Hitos de Nuestro Sistema Musical
  4. «Xantre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Las siete partidas del rey Alfonso X el Sabio, según la edición de la Academia de la Historia. Madrid 1807, reimpr. en Madrid, Atlas, 1972, 3 vols. tit. VI, ley V, p. 254. Según la Aportación al estudio de los préstamos galorromances en las partidas de Alfonso X
  6. «Sotscabiscol». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]