Joan II d'Arle
| Nom original | (fr) Jean II d'Arles  |
|---|---|
| Biografia | |
| Mort | 819 |
| Arquebisbe | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | prelat |
Joan II (? - † 819) fou arquebisbe d'Arle que exercia ja el 811 i fins a la seva mort el 819. La darrera menció del seu antecessor Rústic és del 806 i la primera de Joan del 811.
Va ser testimoni en el testament de Carlemany (811) i l'emperador li va encomanar diverses missions entre les quals la de missus dominicus a Septimània on va presidir el concili d'Arle del 813. Fou el representant del centralisme carolingi contra l'autonomia regional de Borgonya. En el seu episcopat i davant els atacs de pirates[1] va fortificar l'església de Saintes-Maries-de-la-Mer (vers 812).
Després de la mort de Carlemany el 28 de gener del 814, va mantenir la seva influència amb Lluís el Pietós. La ciutat d'Arle li pertanyia en plena jurisdicció. El 815 fou enviat a Ravenna per l'emperador a fi i efecte de reconciliar l'arquebisbe de Ravenna amb el Papa. El mateix any va anar de Roma a Aquisgrà com a missatger del papa Lleó II.[2] El mes d'agost del 816 Joan II era a Reims amb Teodulf, bisbe d'Orleans, a la cort de Lluís, que va enviar als dos bisbes a acollir al nou papa Esteve IV.[3]
Va morir segurament el 819[4][5] el primer any en què figura sobre un document el seu successor Notó d'Arle.
Notes i referències[modifica]
- ↑ probablement sarraïns encara que a vegades s'esmenten normands
- ↑ L'Astrònom a la Vita Hludivici diu: "durant el curs de l'any 815 es va anunciar al emperador que alguns romans poderosos havien entrar en un detestable conspiració contra el papa Lleó i que descoberts i vençuts havien estat executats per orde del pontífex, amb l'autoritat d'una llei dels romans; l'emperador va rebre amb disgust el relat de la conspiració i va aprovar les mesures del papa, però enviant a Roma aL rei Bernat d'Itàlia, a fi d'informar-se per ell mateix del que les notícies havien difós de veritat o de fals en tot l'afer, i ho comuniqués a l'emperador per mitjà de Gerold. El rei Bernat va anar efectivament a Roma i va enviar a l'emperador, per mig de l'esmentat missatger, tot el que va saber; al mateix temps uns missatgers del papa Lleó, el bisbe Joan - segurament Joan II d'Arle-, el nomenclàtor Teodor i el duc Sergi, es van presentar a Bernat per justificar al Papa de les acusacions que se li feien per crims.
- ↑ L'Astrònom a Vita Hludowici imperatoris diu: Mentre passava tot això l'emperador va saber la mort del papa Lleó el 25 de maig, el 21è any del seu pontificat -la mort fou segon el calendari actual l'11 de juny del 816- i el nomenament al seu lloc del diaca Esteve, que després de la seva exaltació es va reunir sense demora amb l'emperador, doncs només havien passat dos meses d'ençà que havia estat nomenat -fou nomenat el 12 de juny del 816 així que la trobada seria el mes d'agost- quan es van trobar; el papa es va fer precedir pels seus llegats encarregats de satisfer a l'emperador sobre el fet del seu nomenament; l'emperador assabentat de l'arribada d'Esteve, es va fer acompanyar del seu nebot Bernat rei d'Itàlia; a més va enviar davant seu a uns diputats que van rebre al pontífex amb els honors deguts; llavors l'emperador i Bernat van decidir anar a Reims per fer allí la rebuda formal, però va ordenar a Teodulf bisbe d'Orleans, a Joan II arquebisbe d'Arle, i a tots els altres ministres de l'església, de sortir a rebre al papa revestits de tots els ornaments sacerdotals.
- ↑ Charles-Louis Richard, Bibliothèque sacrée, ou Dictionnaire universel historique, dogmatique, canonique, géographique et chronologique des sciences ecclésiastiques, 1827 – pàgina 70 ici
- ↑ Jean-Pierre Papon. Histoire générale de Provence (en francès). 1, 1777, p. 306.