Joan Morosini

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBeat Joan Morosini
Venise - S Giorgio Maggiore depuis le campanile St Marc.JPG
Illa de San Giorgio Maggiore, amb el monestir benedictí fundat pel Morosini
 Abat 

Dades biogràfiques
Naixement Giovanni Morosini
Vers 950
Venècia (Itàlia)
Mort Vers 1012
San Giorgio Maggiore (Venècia)
Sepultura San Giorgio Maggiore
Activitat professional
Ocupació Monjo
Orde Benedictins
Abat
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació Venerat des de poc després de la seva mort
Festivitat 5 de febrer
Fets destacables Company de Pere Orsèol i Romuald de Ravenna
Iconografia Hàbit benedictí
Modifica dades a Wikidata

Joan o Giovanni Morosini (Venècia, mitjan segle X - a l'entorn del 1012), fou un noble venecià, després monjo benedictí i fundador del monestir de San Giorgio Maggiore. És venerat com a beat per l'Església catòlica.[1]

De la noble família veneciana dels Morosini, es crià a Venècia i es casà amb una de les filles del dux Pere I Orsèol. Arran de la visita a Venècia del monjo Garí, abat de Sant Miquel de Cuixà, va formar part del grup de nobles que, en una crisi espiritual, va fer-se monjos anacoretes. Així, una nit del 961, Morosini, amb el dux Pere Orsèol, Giovanni Gradenigo, Romuald de Ravenna i l'eremita Marí van abandonar Venècia, deixant-ho tot, per fer-se monjos. Van anar al monestir de Cuixà, al Conflent català, on vestiren l'hàbit benedictí i, després d'un any de noviciat, es retiraren a un eremitori, on van viure sota la direcció espiritual de Romuald.

Monestir de Cuixà

El 982 va tornar a Venècia amb la intenció de fundar-hi un monestir de l'orde benedictí. Demanà a la ciutat i al dux Tribuno Memmo l'illa de Sant Jordi (Isola San Giorgio), on llavors només hi havia pantans, i la hi cediren. Morosini va fer assecar i sanejar els terrenys i hi instal·là el cenobi. Va convertir-se en el primer abat del monestir nou. Molts joves venecians s'uniren a la comunitat i hi anà també el mateix dux Memmo. La fundació d'aquest monestir no posà fi als conflictes interns de Venècia. Domenico Moresini va ser assassinat pels Coloprini. Els Morosini van venjar-se amb el saqueig dels palaus dels Coloprini.[1]

Entre els seus deixebles hi ha Gerard Sagredo, després evangelitzador d'Hongria. Queden molt pocs els fons documentaris quant a la seva gestió del monestir, i per això només es pot estimar la seva mort a l'entorn de l'any 1012.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Marco Stoffella, «MOROSINI, Giovanni» (italià), Dizionario Biografico degli Italiani, 2012 [Consulta l'1 de desembre del 2013]