Joan Pallarès-Personat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Pallarès-Personat
Naixement 1953 (63/64 anys)
Caldes de Montbui
Ocupació historiador, periodista, sindicalista, escriptor i polític
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Joan Pallarès i Personat, que signa com a Joan Pallarès-Personat, (Caldes de Montbui, 1953) és un escriptor, historiador i periodista català.[1][2]

Es formà en el camp d'excursionista i espeleològic, posteriorment cursà arqueologia a la UB (Universitat de Barcelona), havia començat a publicar els seus primers articles als 14 anys en revistes locals i de caràcter excursionista.

Fora del camp literari, Joan Pallarès ha treballat en el món social, tant dins d'organitzacions veïnals, polítiques, com sindicals dins de la UGT. L'any 1971 inicià la seva militància política dins la lluita antifranquista, sent represaliat. Entre 1996 i fins a 2011 fou Conseller de Districte a l'Ajuntament de Barcelona, i durant 10 anys Conseller de Cultura al districte de Sant Andreu. El juny de 2011 cessà de tot càrrec públic i militància política dedicant-se des de llavors a activitats dins del món cultural.

Activitat periodística[modifica | modifica el codi]

Col·laborador regular i habitual d'una vintena de publicacions com: 20 Minutos,Tot Caldes, El Ninot, Foment Sardanista, La Veu, El Pedrís, Finestrelles, Catalunya Cristiana, Forat del Vent, L'Estel de les Terres de l'Ebre, Excursionisme, Sport9, de la que és Director de Cultura, Tota La Sagrera El Montferrienc i d'altres. També col·labora en mitjans digitals con el Fan News Club.

També ha publicat col·laboracions a El País, La Vanguardia, El Periódico, l'Avui, Ciutat Nord, Sant Andreu de Cap a Peus i ha presentat comunicacions a totes les dinou edicions de les Jornades de Literatura Excursionista celebrades, ensems de Jornades d'Estudis Penedesencs i d'altres congressos i simposis de caràcter arqueològic, històric o excursionista, com el Congrés Internacional d'Història dels Pirineus, Jornades d'Arqueologia Industrial, Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos, etc. En total ha superat els tres mil cinc-cents articles publicats.

A la seva activitat literària també cal afegir-hi la radiofònica. Ha col·laborat amb Onda Cero-Onda Rambla, i també amb altres emissores, actualment està a Ràdio Estel des de la fundació de l'emissora el 1994, ensems del Santoral diari i falques culturals, fa des del 2015, amb Maria-Rosa Monferrer el programa Momenti della canzone italiana. A aquesta activitat cal afegir la d'impartir anualment un centenar de xerrades, conferències i cursets, així com guiatges en viatges i visites culturals, molt especialment a l'entorn de Sant Andreu, la Sagrera i territoris veíns.

Activitat literària[modifica | modifica el codi]

Ha publicat mes de 3.600 articles, la majoria en llengua catalana, sent coautor o col·laborador de diversos llibres, com Les Esteles funeràries discoïdals dels Països Catalans (1993), Itineraris en el Parc Natural de Garraf (1993), Miscel·lània Salvador Miralda i Oliva (1994), Homes del Catalanisme. Diccionari Biogràfic de les Bases de Manresa (1995), XIX Ronda Vallesana (1998), Sant Andreu de Palomar, més que un poble (1998), Ruta de la Pau - Batalla de l'Ebre (1999), Can Fabra: de fàbrica tèxtil a factoria cultural (2002), o també del volum IV d'Els Barris de Barcelona, d'Enciclopèdia Catalana (2000).

Ha publicat Els Molins Hidràulics del Moianès i la Riera de Caldes (1994) (amb Genar Aymamí), Deu anys Historiant Bot (1995), Ignasi Iglésias. Apunts biogràfics (1996), La Lluita d'un poble. 25 anys de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar (1997) (amb Pau Vinyes), Visió de la Terra Alta (1998), Escac Andreuenc (2001), Josep Verdaguer, pintor de Sant Andreu (2002), Calendari d'efemèrides del Districte de Sant Andreu (2002), El Noi Baliarda, trabucaire andreuenc (2003), Balada Sagrerenca (2004), Ebre Pàndols 1938 (2004)Víctimes i Botxins (2007), Odon de Buen, el mar i la llibertat (2010), "Ninfa" (2011), "El Quilòmetre Sagrat. Una història de La Sagrera a través dels seus carrers" (2012) i "Poemes per a l'oblit" (2013), "L'Abans de Barcelona. Barris de la Sagrera i Navas", de 824 pàgines i més de mil fotografíes antigues (Maig de 2015) i Una passejada històrica per Sant Andreu de Palomar (amb Josep M. Vilarrúbia-Estrany) (Desembre 2015); La Mundeta, la Califòrnia dels estafadors i altres històries de sang i fetge a Sant Andreu i la Sagrera entre 1914 i 1932 (Abril 2016);.Els Catas, segle i mig-Del Casino la Ilustración al Centre Cultural Els Catalanistes (desembre 2016); .Félix Romero Vicente ¿Como aconseguí un cuadro de Salvador Dalí (juny 2017)

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Ha rebut els premis següents:

  • Amb Els Molins hidràulics del Moianès i la Riera de Caldes va guanyar el XXVI Premi Sant Bernat (1994), de l'ABE de la UEC, a Barcelona.
  • Per un relat anomenat Maria li fou atorgat el XVIII Premi Joan Cid i Mulet, a Certamen Jesús-Catalònia, de Tortosa (2001).
  • Amb Ebre-Pàndols 1938 va ser finalista del XLVII Premi Joan Santamaria, a Barcelona, el més antic dels existents en llengua catalana.
  • Amb la narració Viatge a l'Infinit va ser finalista dels Premis Literaris Constantí 2003.
  • Ha estat Pregoner de la Festa Major de Navas (2013) i de Bot (2016).
  • Igualment ha rebut diversos homenatges i guardons per la seva activitat de promoció cultural i social, entre elles, l'ensenya d'or del Centre Cultural Els Catalanistes (2016) o la Gran Creu de Donants de Sang atorgada a Madrid, al Ministerio de Sanidad el 2008, sent des de 2011 Delegat Representant a Catalunya de la Federación Española de Donantes de Sangre i de FUNDASPE.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Biblioteques de Barcelona, PALLARÈS-PERSONAT, Joan
  2. «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 25 juliol 2014].