Vés al contingut

Joan Vilà i Ayats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:24, 23 nov 2014 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Joan Vilà i Ayats (Riumors, 10 de gener del 1886 - Granollers, 1981) va ser músic, fiscornaire, i compositor.

Biografia

Inicià la seva formació musical amb l'Avi Xaxu i s'especialitzà en el fiscorn amb Antoni Agramont, que n'era un gran intèrpret. En l'any 1900 fou admès en la cobla de Tossa de Mar, i mentre hi estigué estudià harmonia i composició amb l'organista de la parròquia de Sant Vicenç.

En l'any 1904 es traslladà a viure a Granollers i hi tocà de fiscornaire en les cobles "Moderna", primer, i "Catalònia" després. Hom el requerí per tocar en la cobla Albert Martí, però s'estimà més incorporar-se a la fundació de "La Principal de Granollers" (anys 20), on també tocaren els seus fills Ramon i Miquel; en aquest període també portà l'"Orquestra Vilà Ayats".[1] En els anys 40-principis dels 50 fundà i dirigí la "Cobla Montseny" de Tona. Tocà el fiscorn fins a vora els vuitanta anys, i en tingué d'alumne el futur intèrpret i compositor Joan Camps i Valentí.[2]

Es començà a dedicar a la composició ja de molt jove, per a l'orquestrina del seu pare. Al llarg de la seva dilatada carrera musical compongué més de dos mil ballables per a orquestrina, cançons, sarsueles, sardanes i altra música per a cobla i orquestra. La seva obra més coneguda, i que hom titlla d'himne de Granollers, és el "galop" (pas-doble) A la festa, per a cobla però versionat per banda, orquestrina... La ciutat de Granollers dedicà un carrer al músic.

Fills seus van ser els músics i compositors Miquel (1909-1974) i Ramon Vilà i Ferrer (1912-2003).

Obres

(selecció)

  • A la festa (1918), galop, enregistrat per la Cobla Sant Jordi al D.C. Esbart Català de Dansaires. Centenari Barcelona: Esbart Català de Dansaires, 2008; n'hi ha versió per a banda de música[3] i adaptació per a flabiol sol (Partitura). N'hi ha versió vocal amb lletra de Antònia Abante Vilalta.
  • Catalunya, pas-doble
  • Espanya (1932), vals-jota
  • Gitaneta hermosa, pas-doble
  • Juana de Arco, marxa de cercavila
  • Música de besos, ballable per a orquestra, enregistrat en disc de 78 r.p.m.[4]
  • Pasqua Triomfant (1975), havanera
  • Toc de festa, galop

Sardanes

  • Amor a la pàtria
  • L'aplec de l'ermita
  • Argentonina (1930)
  • La batuda (1948), obligada de tenora i fiscorn
  • La bona nova
  • El camí del cel (1905), primera sardana
  • Cap a la serra (1929)
  • Comiat de festa (1931)
  • Donzelles del pla
  • Esclats del cor (1931)
  • Escoltem al fiscorn, obligada de fiscorn
  • Feta per mi (1948)
  • Florida d'estels
  • Fulla d'àlbum (1915)
  • Joana, obligada de fiscorn
  • Jorn de festa
  • Lurdes de Tona (1948)
  • Maricel (1909)
  • La modisteta (1909)
  • Moments de felicitat
  • Nit ditxosa
  • Niu d'amors (1906), escrita originalment per a tres gralles,[5] n'hi ha versió per a cobla. Fou enregistrada per la colla Els Vernets en el D.C. Música de gralla d'autors vuitcentistes (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002 ref. DR-002).
  • Pastoreta
  • La puntaire (1931)
  • Retorn a la pàtria
  • Rosella (1906)
  • Troba d'amor
  • Victoriosa, enregistrada en el D.C. Músiques tossenques per la cobla La Flama de Farners (Manresa: CK Music, 2006 ref. CK-40010)
  • El nostre debut i Santa Maria del Corcó, dedicades a la "Cobla Muntanyenca de l'Esquirol, harmonitzades (?) per Joan Vilà[6]

Bibliografia

  • Josep Mas Diálogo abierto con D. Joan Vilà Ayats, article a Vallès 1889 (29.7.72), p. 10-11
  • J.M.Ruera Joan Vilà-Ayats, Plaça Gran 14.3.1981
  • Amador Garrell Soto El pas-doble de l'Ayats, El 9 Nou 393 (20.9.93), p. 15
  • Lluís Tintó Granollerins homenatjats, El 9 Nou 461 (23.5.94), p. 29
  • Enric Pey Joan Vilà i Ayats, El Tot Granollers 218 (3.10.97), p. 38

Enllaços

Referències