Joan de Matera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Joan de Matera, o
de Pulsano
S.Giovanni-da-Matera.jpg
Pintura del sant, s. XVIII
Biografia
Naixement Giovanni Scalcione
ca. 1070
Matera
Mort 20 de juny de 1139
Monestir de Foggia
Lloc d'enterrament Catedral de Matera 
  Abat 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Monjo
Orde religiós Benedictins, Orde de Pulsano
Abat, fundador
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització 30 de gener de 1177 , Abadia de Pulsano nomenat per Papa Alexandre III
Festivitat 20 de juny
Esdeveniment significatiu Fundador de l'Orde de Pulsano
Iconografia Hàbit blanc, bàcul; fent bastonades a un diable que en fuig
Modifica les dades a Wikidata

Joan de Matera, nom seglar Giovanni Scalcione (Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Giovanni Scalcione va néixer a Matera cap al 1070 en el si d'una família noble rica, molt cristiana. L'exemple dels nombrosos eremites que vivien a muntanyes del sud, dels monjos basilians i la presència d'Urbà II a Matera, en 1093, van desvetllar en el jove el desig d'apartar-se del món i fer vida eremítica: va deixar casa seva; segons la tradició, va bescanviar les seves robes amb les d'un mendicant, i marxà a Tàrent, on treballà pasturant els ramats dels monjos basilians d'Isola di San Pietro. Cercant Déu i va voltar per terres de Calàbria, Sicília, Pulla i visqué un temps a Ginosa, prop de Tàrent. Vivia en ermites o coves, sol i amb la màxima austeritat. A Ginosa començà a predicar i va promoure la restauració de l'església, que es convertí en el nucli d'un convent. Acusat falsament, fou empresonat i més tard alliberat, marxant llavors a Monte Laceno, a les muntanyes d'Irpinia, i al Monte Cognato (Basilicata), on trobà sant Guillem de Vercelli, però aviat tornà a marxar-ne.

A Bari fou acusat d'heretge, per l'austeritat que predicava, i fou salvat pel príncep normand Grimoaldo Alfaranita, que l'alliberà i el deixà anar on volgués. Va tornar a Ginosa i, el 1129, va arribar a San Michele Arcangelo, al Monte Sant'Angelo de Gargano (província de Foggia). En 1130, a l'antic monestir de San Gregorio di Pulsano, que va reconstruir, va fundar una congregació monàstica a la qual donà la Regla de Sant Benet, seguida amb el màxim rigor; en poc temps, la comunitat ja tenia cinquanta monjos. En va ésser l'abat durant deu anys.

Va morir a Foggia (Pulla), on havia anat per difondre la congregació, el 20 de juny de 1139.

Veneració[modifica]

Fou canonitzat pel papa Alexandre III el 1177. La seva casa natal, als Sassi di Matera, es transformà en església rupestre, i fou anomenada Purgatori Vell. La seva despulla (els Sacra Ossa, o "sants ossos") es venera a la Catedral de Matera des de 1939, en una urna d'argent. Primer va ésser enterrat al monestir de Pulsano, i el 1830 es va traslladar a una església de Matera.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]