Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joana Enríquez)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoana Enríquez i Fernández de Córdoba
Juana Enríquez.png
modifica
Biografia
Naixement1425 modifica
Torrelobatón modifica
Mort13 febrer 1468 (Gregorià) modifica (42/43 anys)
Tarragona modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer de mama modifica)
Lloc d'enterramentReial Monestir de Santa Maria de Poblet
Tombe de Jeanne Enriquez (fr) Tradueix modifica
Monarca de Navarra
modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Altres
TítolReina consort d'Aragó (1458–1468)
Rei consort de Sicília (1458–1468) modifica
FamíliaEnríquez (en) Tradueix modifica
CònjugeJoan el Sense Fe modifica
FillsFerran el Catòlic
Joana d'Aragó i d'Enríquez modifica
ParesFadrique Enríquez de Mendoza modificaMarina Fernández de Córdoba (en) Tradueix modifica
GermansInés Enríquez, Alonso Enríquez de Quiñones, Pedro Enriquez de Quiñones, Enrique Enríquez de Quiñones i Aldonza Enríquez y Quiñones modifica

Coat of Arms of Juana Enríquez, Queen of Aragon.svg modifica
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).

Orígens familiars[modifica]

Filla de Fadrique Enríquez, almirall de Castella i opositor polític d'Álvaro de Luna, assessor de Joan II de Castella.

Núpcies i descendents[modifica]

L'1 d'abril del 1444 es casà amb Joan II d'Aragó, rei d'Aragó, Navarra i comte de Barcelona, i fou la segona esposa d'aquest. D'aquesta unió en nasqueren:

Lloctinències generals[modifica]

Joana Enríquez va exercir de lloctinenta general del Regne de Navarra juntament amb el seu fillastre Carles de Viana, fill del primer matrimoni de Joan II amb Blanca I de Navarra, i pel qual sentia una gran animadversió pel seu possible matrimoni amb la germana d'Enric IV de Castella, enemic de la seva família. El 1461, fou nomenada lloctinenta de Catalunya, però s'enemistà amb els estaments catalans, i en el context de la Guerra civil catalana fou acusada d'haver enverinat Carles de Viana i va haver de fugir amb el seu fill a Girona buscant la protecció dels remences. Allí, patí el setge de la Força Vella, endegat per les tropes de la Generalitat de Catalunya, fins que fou alliberada per les tropes de Joan II i les tropes franceses que havien entrat a Catalunya en ajuda del rei. Va morir el 13 de febrer del 1468 a Tarragona.

Enllaços externs[modifica]