Joaquín Fonseca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1822  Siero (Astúries) |
| Mort | 18 gener 1890 (67 anys) Àvila (Espanya) |
| Rector Universitat de Sant Tomàs | |
| 1878 – 1880 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Sant Tomàs |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1844–), teòleg, escriptor, filòsof |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Joaquín Fonseca (Aramil, Siero, Astúries, 10 de desembre de 1822 - Àvila, Espanya, 18 de gener de 1890) fou un religiós pertanyent a l'Orde dels Predicadors.
Ingressà al Col·legi dels Dominics Missioners d'Àsia d'Ocaña amb divuit anys, a Toledo, on feu el noviciat, i professà el 6 de desembre del 1841. L'any següent se n'anà a les Filipines, on acabà els estudis. Fou ordenat sacerdot el desembre del 1844 i es graduà en teologia el 1847 i en filosofia el 1851. Tornà a Espanya el 1847 i fou nomenat regent d'estudis i professor de teologia al Col·legi d'Ocaña, tasca que també dugué a terme al convent de Sant Tomàs d'Àvila. Tornà a Manila de nou el 1878, on ocupà el càrrec de rector i canceller de la Universitat Sant Tomàs fins al 1880, any en què tornà definitivament a Espanya. Fou un gran defensor de les tesis de sant Tomàs d'Aquino, del qual defensà una correcta interpretació públicament, en un intens intercanvi de correspondència amb Menéndez Pelayo.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Fernando Hermida de Blas; Pedro Ribas Ribas; José Luis Mora García «La ciencia española». Estudios. Ed. Universidad de Cantabria, 16 novembre 2011, p. 169–. ISBN 978-84-8102-565-1.
- ↑ Ramón Emilio Mandado Gutiérrez; José Luis Abellán; Fernando Hermida de Blas «La ciencia española»: Estudios. Ed. Universidad de Cantabria, 16 novembre 2011, p. 169–. ISBN 978-84-8102-616-0.