Joaquim Sitjar i Bulcegura
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1820  la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Mort | 1885 (64/65 anys) la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, advocat |
| Moviment | Renaixença |
| Família | |
| Germans | Joan Sitjar i Bulcegura |
Joaquim Sitjar i Bulcegura (la Bisbal d'Empordà, 1820—1885) fou un escriptor, poeta i advocat que va participar de la Renaixença. Estudià filosofia i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1846. Va obrir un despatx a la Bisbal on treballava d'advocat.
El 1867 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. En aquesta època va començar a publicar a les revistes barcelonines Calendari Català i Lo Gay Saber. A Girona, formà part de l'Associació Literària de la ciutat, de la qual va ser nomenat membre del jurat el 1872. A la Bisbal, formà part (juntament amb el seu germà Joan Sitjar, Josep Vancells i altres personalitats locals) del grup que editava el setmanari El Faro Bisbalense, on publicà diversos articles.[1] Va publicar poemes en diferents revistes, de temàtica amorosa, amb influències de Rubió i Ors, d'imitació de la poesia popular (La nina innocent), brindis patriòtics (A la vera llibertat) i d'exaltació dels poetes provençals (Ja són aquí).[2]
Joaquim Sitjar defensava idees polítiques properes al federalisme. En un article aparegut a El Faro el 1868 afirma que Espanya aniria millor si es transformés en una unió iberista, formada per tres estats: Portugal, Castella i Aragó. Els germans Sitjar eren partidaris d'un catalanisme conservador i treballaven per enaltir la llengua i la cultura catalanes. A més, tenien una devoció especial per Rosalía de Castro, que traduïren al català.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Soler, Santi; Vila, Pep «Lletres de bisbalencs de la renaixença a l'escriptor i polític Víctor Balaguer (1867-1871)». Estudis del Baix Empordà, 24, 2005.
- ↑ «Joaquim Sitjar i Bulcegura». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.