Vés al contingut

Joaquim Sitjar i Bulcegura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Sitjar i Bulcegura
Biografia
Naixement1820 Modifica el valor a Wikidata
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1885 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, advocat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixença Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Sitjar i Bulcegura Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Sitjar i Bulcegura (la Bisbal d'Empordà, 1820—1885) fou un escriptor, poeta i advocat que va participar de la Renaixença. Estudià filosofia i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1846. Va obrir un despatx a la Bisbal on treballava d'advocat.

El 1867 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. En aquesta època va començar a publicar a les revistes barcelonines Calendari Català i Lo Gay Saber. A Girona, formà part de l'Associació Literària de la ciutat, de la qual va ser nomenat membre del jurat el 1872. A la Bisbal, formà part (juntament amb el seu germà Joan Sitjar, Josep Vancells i altres personalitats locals) del grup que editava el setmanari El Faro Bisbalense, on publicà diversos articles.[1] Va publicar poemes en diferents revistes, de temàtica amorosa, amb influències de Rubió i Ors, d'imitació de la poesia popular (La nina innocent), brindis patriòtics (A la vera llibertat) i d'exaltació dels poetes provençals (Ja són aquí).[2]

Joaquim Sitjar defensava idees polítiques properes al federalisme. En un article aparegut a El Faro el 1868 afirma que Espanya aniria millor si es transformés en una unió iberista, formada per tres estats: Portugal, Castella i Aragó. Els germans Sitjar eren partidaris d'un catalanisme conservador i treballaven per enaltir la llengua i la cultura catalanes. A més, tenien una devoció especial per Rosalía de Castro, que traduïren al català.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Soler, Santi; Vila, Pep «Lletres de bisbalencs de la renaixença a l'escriptor i polític Víctor Balaguer (1867-1871)». Estudis del Baix Empordà, 24, 2005.
  2. «Joaquim Sitjar i Bulcegura». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.