Miquel Oliva i Vilar
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1880 Girona |
Mort | 9 gener 1922 (41/42 anys) |
Activitat | |
Ocupació | pianista |
Miquel Oliva i Vilar (Roses, 1880 - Girona, 9 de gener del 1922) va ser un pianista i compositor gironí.
Biografia
[modifica]Estudià piano al Conservatori del Liceu de Barcelona amb el mestre Costa i Nogueras, i es graduà amb el Diploma d'Honor del primer premi el 1897. Establert a Girona (com la resta de la seva família), tingué gran anomenada per la interpretació pianística i per la formació de gran nombre de futurs músics.
Formà part d'un gran nombre de conjunts musicals, com el Trio Gerió[Notes 1] i molts d'altres. Pels voltants del 1900 formà part del "Sexteto[Notes 2] Artístico Gerundense" (integrat pels mestres[Notes 3] Vidal, Saló[Notes 4] i Mollera[Notes 5] -violins-, Serra[Notes 6] -viola-, Sobrequés -violoncel- i Oliva -piano-). El 1908[1] alguns d'aquests músics tocaven en un conjunt format per en Serra, l'Oliva, en Sobrequés i en Casademunt.
Dirigí la Banda de l'Hospici gironí (des dels 1904, quan guanyà la plaça, fins almenys el 1920). En Miquel Oliva també va ser un dels músics que més tocà en els cafès gironins, com ho acredita aquest vers popular referent al Cafè Vila:
« | Al vespre anem a Can Vila que'ns donan música ab Moka lo nostre company Oliva ja sabs tú lo be que toca |
» |
.
Com a compositor fou autor de força peces musicals, com cançons per a piano, música sacra, sardanes… Un dels alumnes de música que tingué fou el saltenc Josep Comalada i Culubret (1902-1983). En Prudenci Bertrana feu el 1907 un retrat a l'oli del músic, i l'escultor Ricard Guinó una escultureta de guix de cos sencer (Museu d'Art de Girona).
El seu germà Enric Oliva i Vilar (1882-1931) va ser també instrumentista i compositor.
Obres
[modifica]- Cansó (1902), per a piano i veu, amb lletra de Francesc Balari i Galí
- Murmure, vals boston (1904), [1]
- Trisagi, a tres veus
Notes
[modifica]- ↑ El Trio Gerió estava integrat per en Miquel Oliva -piano-, Sants Sagrera - violoncel- i Rafael Serra -violí-. El trio es va desfer quan Serra es traslladà a Olot perquè n'havia guanyat la plaça de director de la banda municipal i el càrrec de professor de violí a l'Escola Municipal de Música.
- ↑ Sexteto, o Quinteto, o Septeto, segons els músics que hi toquessin en un moment determinat.
- ↑ Joaquim Vidal i Muní, Vila, (Girona, 31 d'agost del 1865 - 1948) va ser un músic, violinista i trompetista, que es dedicà especialment a l'ensenyament del violí i tingué Lluis Moreno, Cassià Casademont i Antoni Barnés i Gultresa per deixebles. Dirigí la Banda de l'Hospici fins al 1891. Fou secretari del Sindicat de Músics de Girona des que es va fundar el 1920, i fins que el trobà la mort.
- ↑ Josep Saló i Bos (Girona, 14 d'abril del 1883-1969) aprengué música amb mossèn Miquel Rué a l'escolania de la catedral de Girona. Tocà a la cobla l'"Art Gironí" (1906, fiscorn solista), dirigí l'"Orquestra Muixins" de Sabadell (1907-1908), va ser violinista i director de La Principal de la Bisbal (1910-1912) i tocà a la cobla "Catalònia" de Girona (1915). Fou primer violí de la breu (1929-1937) Orquestra Simfònica de Girona i al 1932 formà part del Trio Civil (amb Francesc Civil al piano i Josep Serra (Serra i Oliva?) al violí. També fou mestre de l'"Academia Musical Gerundense" (1911, al 1912 es convertí en Acadèmia Municipal) i de l'Escola Normal de Girona a partir del 1929. Va ser professor, d'entre altres futurs músics, del violinista Francesc Puntonet
- ↑ Tomàs Mollera i Marés (Girona, 1878 - 1949) estudià violí al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Domingo Sànchez i Deyà i composició amb Antoni Nicolau i Parera. De tornada a Girona feu de violinista i, especialment, de pianista, per una banda; i per l'altra es dedicà a l'ensenyament de la música en l'"Acadèmia Mollera", de la família. Entre els seus alumnes tingué Fidel Roig i Matons
- ↑ Aquest Serra era possiblement Josep Serra i Oliva
Referències
[modifica]- ↑ Brugués i Agustí, Lluís. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 1998.
Bibliografia
[modifica]- Joan Gay i Puigbert Miquel Oliva i Vilar, un personatge emblemàtic, un músic a retrobar, article a Revista de Girona 185 (1997), p. 46-49 ISSN 0211-2663 «Enllaç».