Antoni Barnés i Gultresa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Barnés i Gultresa
Biografia
Naixement 5 febrer 1910
Sant Feliu de Guíxols
Mort 29 gener 1985 (74 anys)
Girona
Activitat
Ocupació Compositor i músic
Gènere artístic Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Barnés i Gultresa (Sant Feliu de Guíxols, 5 de febrer del 1910 - Girona, 29 de gener del 1985) va ser compositor, especialment de sardanes, i músic de cobla (trombonista i fiscornaire). Ocasionalment signà amb el pseudònim Tonycelly, especialment en els ballables que compongué.[1]

Biografia[modifica]

Als 12 anys es traslladà a viure a Girona. Estudià violí amb el professor Joaquim Vidal i Muní, Vila. Aprengué altres instruments de forma autodidacta: viola, trombó de vares i fiscorn. En els anys 1941 i 1942, Antoni Barnés tocà com a viola en la breu Orquestra Filharmònica de l'"Obra Sindical de Educación y Descanso" de la "Confederación Nacional de Sindicatos".[1] Impulsà i/o dirigí diverses formacions musicals, com les orquestres "Brillant" i "Barnés" (anys 50), i la cobla-orquestra "Selección" (podria ser l'orquestra granollerina que Josep Maria Ruera fundà el 1944, i que existí fins al 1963). En els anys 40 portava la rondalla Harmonia Musical, integrada per un conjunt de joves instrumentistes de corda i a finals de la dècada tenia una petita formació amb el nom de La Principal de Gerona; quan Eliseu Boix i Ramon Perich reconvertiren l'Orquestra Bolero en La Principal de Girona, hagueren de negociar amb el mestre Barnés la cessió del nom.[1] Exercí de professor particular de música a Girona.

Com a compositor fou autor d'un centenar de sardanes, una sarsuela, ballables i motets. El Museu d'Història de Girona rebé la donació del seu fons de partitures i particel·les de mans dels seus fills, Josep Barnés i Ros, Lídia Barnés i Ros i Rita Barnés i Ros, al morir la seva esposa Soledad Ros Molar, Solita, l'any 2003.

Antoni Barnés i Gultresa té un carrer dedicat[2] a la mateixa ciutat de Girona des de l'any 2007.

Obres[modifica]

  • Fang de cabaret (anys 30), sarsuela
  • Terminamos ya, galop, signat Tonycelly

Sardanes[modifica]

  • Alè català, signada Tonycelly
  • Alegria
  • Amàlia
  • Amoreta
  • Angelineta
  • Apa... Güell! (1949)
  • L'avi Llor
  • Banyuls (1948), enregistrada per la cobla Barcelona a l'LP Sardanes de Banyuls (1888-1988) (Barcelona: Música per a Anna, 1988. Ref. 21.1369)
  • Barquejant a Pedret, obligada de tible
  • Benvinguda Magdalena
  • Bonic S'Agaró (1976)
  • La campaneta
  • Cantem tots
  • Contrapunt (1947)
  • Cors alegres
  • De Lourdes a Montserrat
  • Dinàmic Joan (1976)
  • Dindinel·la
  • Dintre el galliner (1950), enregistrada en els CD L'Audició 2 i Sardaxou 1 per la Cobla Contemporània (Barcelona: PICAP, 2005 i 2006, ref. ? i 91.0469.02, respectivament)
  • Dolç idil·li (1941)
  • En Cid petit (1958)
  • Encarna
  • Entremaliada
  • Enyorança
  • Esclat de joia
  • Fent caramboles
  • Festejant
  • Fires de Girona (1950)
  • Florinda
  • Francisca
  • La gata i el belitre
  • Gentil Maria Dolors
  • Gentil Maria Mercè (1976)
  • Gentil parella
  • Germanes Solà
  • Guixolenca
  • El gust dels teus llavis
  • Joana gentil (1962)
  • Juganera
  • Lídia
  • Lidieta o Lydieta, a la seva filla Lídia Barnés i Ros
  • Maig gentil (1949)
  • Mainadeta (1941)
  • La Margarida i la Nuri (1949)
  • Maria bonica (1949)
  • Marilena
  • La més formosa
  • La meva Rita, a la seva filla Rita Barnés i Ros
  • Montserrat, obligada de tenora
  • La nena que no sap plorar
  • Noies de Farners (1949)
  • Noies gironines
  • Onze de setembre, signada Tonycelly
  • Pepita
  • Per tu Girona
  • Petit i eixerit
  • El petit timbaler
  • La puntaire (1950)
  • Quanta pleitesia!
  • La Quica (1949)
  • Recordant la infantesa
  • Recordant Olot (1970)
  • Riallera
  • Saltirona (1977), la darrera sardana
  • Sempre junts
  • Solita, dedicada a la seva esposa Soledad Ros Molar, Solita
  • Sota l'arbreda
  • Tot per tu
  • Els trucaires
  • Un record
  • Volguda Maria
  • Xamosa Paquita
  • Xitoria
  • Sardana revessa: Difícil o no?

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Brugués i Agustí, Lluís. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 1998. ISBN 9788469291603. 
  2. «Carrers de Girona». [Consulta: 12 octubre 2012].