Fidel Roig Matons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFidel Roig Matons
Biografia
Naixement 27 de maig de 1887
Girona
Mort 26 de maig de 1977(1977-05-26) (als 89 anys)
Mendoza, Argentina
Activitat
Ocupació Pintor i músic
Art pintor i músic
Modifica les dades a Wikidata

Fidel Enric Jaume Roig i Matons (Girona, 27 de maig del 1887 - Mendoza, Argentina, 26 de maig del 1977) va ser un pintor i músic català. Va fer els primers estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (actualment Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi) sota la direcció de Lluís Perich i Lluís Graner i Arrufí.[1] El 1907 va marxar a l'Argentina i després d'una breu estada a Buenos Aires s'instal·là a Mendoza el 1908. Fins a l'inici de la dècada de 1930, es va dedicar a interpretar música de cambra i a la docència d'arts plàstiques, primer al col·legi Don Bosco (del 1911 al 1925) i després al Colegio Nacional Agustín Álvarez (del 1926 al 1931).

A partir del 1925 comença a abandonar gradualment la interpretació musical per a dedicar-se exclusivament a la pintura. En un principi els seus temes se centraven en la descripció dels trets físics i els costums de les poblacions indígenes huarpes, que habitaven a l'àrea de les Lagunas de Guanacache, a Mendoza. Cap al 1936, dedica la seva obra a plasmar el paisatge de la Serralada dels Andes i a produir una seqüència pictòrica completa de la campanya militar que va portar a terme el general José de San Martín el 1818 en el marc de les Guerres d'independència hispanoamericanes i coneguda com la Travessia dels Andes.

Va ser cofundador de la Sociedad Orquestal de Mendoza, el 1922, i de la Academia Provincial de Bellas Artes de Mendoza (actual Escuela de Bellas Artes),[2] el 1933. La seva prolífica activitat pictòrica es va suspendre a partir del 1952 a conseqüència de la pèrdua gradual de la visió.

És el pare del filòsof argentí Arturo Andrés Roig, i dels naturalistes Fidel Antonio Roig i Virgilio Germán Roig.

El 2012 el Museu d'Art de Girona li va dedicar una exposició.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Manent, A. (1992). "Diccionari dels Catalans d'America", Vol. III, p. 419. Barcelona, Generalitat de Catalunya - ISBN 84-7256-995-0

Enllaços externs[modifica]