Mathieu Crickboom
Mathieu Crickboom (Verviers, Lieja, 1871 - Brussel·les, 1947) fou un violinista belga el 1895 establert per uns anys a Barcelona, on influí en la música catalana de l'època.
Va ser membre del "Quatuor Isaye" des de 1884 fins a 1894, any en què funda el seu propi quartet. L'any següent es traslladà a Barcelona amb aquesta formació, i amb ella hi donà a conèixer el repertori romàntic de cambra alhora que influïa poderosament en la música i la pedagogia de la corda a Catalunya. Establert a Barcelona, el 1896 actuà a Mallorca amb la col·laboració d'Enric Granados.[1]
La tardor de 1896 es trobà amb el contratemps que li fallaren els músics que necessitava per complir els compromisos contrets amb la Societat Catalana de Concerts, i aconseguí que el vinguessin a ajudar uns amics de Brussel·les: el violinista Eugène Ysaye, el compositor Ernest Chausson, el director de l'Òpera de Brussel·les, Guillaume Guidé, i el violoncel·lista Henri Gillet. Tots ells, acompanyats per Granados i pel mestre Morera s'aplegaren un dia al Cau Ferrat de Sitges, en una tarda memorable que permeté escoltar autors nous com Gabriel Fauré, Max Bruch, Saint-Saëns i el mateix Chausson. També Granados va obsequiar als amics fent-los escoltar fragments de la sarsuela María del Carmen.[2]
Més tard forma un trio amb Granados i Pau Casals i, l'any 1897, funda la Societat Filharmònica de Barcelona, amb músics procedents de l'anterior "Societat Catalana de Concerts".
A Barcelona interpreta el cicle sencer de les sonates de Beethoven amb el pianista belga Arthur De Greef. El 1905 fou nomenat professor de violí dels conservatoris de Lieja (1910) i de Brussel·les (1919) on tingué, entre altres alumnes, el turc d'origen armeni Haig Gudenian[3] i, els catalans Antoni Brosa i Vives i Vicenç Vellsolà i Aymerich.[4]
És autor d'obres de cambra, d'una col·lecció d'estudis de violí i de dues obres per a l'ensenyament del violí.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Matthieu Crickboom». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Laplana, Josep de C. Santiago Rusiñol. El pintor, l'home. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 978-84-7826-633-3.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 1188 (ISBN 84-239-4575-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 807, pàg. 214-15 (ISBN 84-239-4567-7)
|
||||||
