John Barth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohn Barth
Author John Barth (46716317801).jpg
modifica
Biografia
Naixement27 de maig de 1930, a Cambridge, Maryland.
Cambridge (Maryland) modifica
Dades personals
NacionalitatEstats Units.
FormacióJuilliard School
Universitat Johns Hopkins modifica
Activitat
OcupacióProfessor i escriptor.
Activitat1950-
OcupadorUniversitat Johns Hopkins
Universitat de Boston
Universitat de Buffalo
Universitat Estatal de Pennsilvània modifica
GènereConte i novel·la.
MovimentPostmodernitat.
Premis
National Book Award 1973 Chimera.

IMDB: nm0058544 Modifica els identificadors a Wikidata

John Simmons Barth ( Cambridge, 27 de maig de 1930) és un novel·lista i contista estatunidenc conegut per la seva obra d'índole postmoderna i metaficcional.[1] Quant a l'estil, hom usa posar-lo a la mateixa categoria que escriptors tals com Donald Barthelme, Thomas Pynchon, Italo Calvino, Umberto Eco, Vladimir Nabokov o Robert Coover.[1]

Dades biogràfiques[modifica]

John Barth va néixer a Cambridge, Maryland i estudià al East Cambridge Elementary i al Cambridge High. També estudià breument «Teoria elemental i avançada d'orquestració» a Juilliard, en un intent infructuós de ser bateria i orquestrista de jazz, abans d'entrar a la universitat de Johns Hopkins, on obtingué els títols de Bachelor of Arts i Master of Arts, el 1951, 1952, respectivament. Impartí classes a la universitat de Penn State, a la de Buffalo, i fins al 1995, a la Johns Hopkins, any en què es retirà.[1]

Obra destacada[modifica]

Ficció[modifica]

  • The floating opera, 1956.
  • The End of the Road, 1958.
  • Lost in the Funhouse, 1968.
  • Chimera, 1972.
  • Letters, 1979.
  • Sabbatical, 1982.
  • Once upon a time, 1994.[2]

Assaig[modifica]

  • La literatura de l'exhauriment, 1967, publicat a la revista Els Marges, traducció de Quim Monzó. És un assaig, considerat un manifest de la postmodernitat, que va tenir un gran influx, en el qual Barth exposa que la literatura convencional és filla dels avanços tècnics del s.XIX i, per tant, a hores d'ara, està exhaurida.[3]
  • La literatura del reompliment, a Els Marges, traducció de Quim Monzó.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Frequently Asked Questions». [Consulta: 3 novembre 2014].
  2. «Biography and works». [Consulta: 3 novembre 2014].
  3. «The Literature of Exhaustion». [Consulta: 4 novembre 2014].