John Barth

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohn Barth
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1930, a Cambridge, Maryland.
Cambridge
Nacionalitat Estats Units.
Alma mater Juilliard School
Universitat Johns Hopkins
Activitat professional
Ocupació Professor i escriptor.
Període en actiu 1950-
Ocupador Universitat Johns Hopkins
Universitat de Boston
Universitat de Buffalo
Universitat Estatal de Pennsilvània
Gènere Conte i novel·la.
Moviment Postmodernitat.
Premis i reconeixements

IMDB: nm0058544
Modifica dades a Wikidata

John Simmons Barth ( Cambridge, 27 de maig de 1930) és un novel·lista i contista estatunidenc conegut per la seva obra d'índole postmoderna i metaficcional.[1] Quant a l'estil, hom usa posar-lo a la mateixa categoria que escriptors tals com Donald Barthelme, Thomas Pynchon, Italo Calvino, Umberto Eco, Vladimir Nabokov o Robert Coover.[1]

Dades biogràfiques[modifica | modifica el codi]

John Barth va néixer a Cambridge, Maryland i estudià al East Cambridge Elementary i al Cambridge High. També estudià breument «Teoria elemental i avançada d'orquestració» a Juilliard, en un intent infructuós de ser baterista i orquestrista de jazz, abans d'entrar a la universitat de Johns Hopkins, on obtingué els títols de Bachelor of Arts i Master of Arts, el 1951, 1952, respectivament. Impartí classes a la universitat de Penn State, a la de Buffalo, i fins al 1995, a la Johns Hopkins, any en què es retirà.[1]

Obra destacada[modifica | modifica el codi]

Ficció[modifica | modifica el codi]

  • The floating opera, 1956.
  • The End of the Road, 1958.
  • Lost in the Funhouse, 1968.
  • Chimera, 1972.
  • Letters, 1979.
  • Sabbatical, 1982.
  • Once upon a time, 1994.[2]

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • La literatura de l'exhauriment, 1967, publicat a la revista Els Marges, traducció de Quim Monzó. És un assaig, considerat un manifest de la postmodernitat, que va tenir un gran influx, en el qual Barth exposa que la literatura convencional és filla dels avanços tècnics del s.XIX i, per tant, a hores d'ara, està exhaurida.[3]
  • La literatura del reompliment, a Els Marges, traducció de Quim Monzó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Frequently Asked Questions». [Consulta: 3 novembre 2014].
  2. «Biography and works». [Consulta: 3 novembre 2014].
  3. «The Literature of Exhaustion». [Consulta: 4 novembre 2014].