John Barth
 John Barth | |
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
27 de maig de 1930, a Cambridge, Maryland. Cambridge |
| Nacionalitat | Estats Units. |
| Alma mater |
Juilliard School Universitat Johns Hopkins |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Professor i escriptor. |
| Període en actiu | 1950- |
| Ocupador |
Universitat Johns Hopkins Universitat de Boston Universitat de Buffalo Universitat Estatal de Pennsilvània |
| Gènere | Conte i novel·la. |
| Moviment | Postmodernitat. |
| Altres dades | |
| Membre de | |
| Premis i reconeixements | |
|
National Book Award
1973 Chimera. | |
|
| |
 | |
 | |
John Simmons Barth ( Cambridge, 27 de maig de 1930) és un novel·lista i contista estatunidenc conegut per la seva obra d'índole postmoderna i metaficcional.[1] Quant a l'estil, hom usa posar-lo a la mateixa categoria que escriptors tals com Donald Barthelme, Thomas Pynchon, Italo Calvino, Umberto Eco, Vladimir Nabokov o Robert Coover.[1]
Dades biogràfiques[modifica]
John Barth va néixer a Cambridge, Maryland i estudià al East Cambridge Elementary i al Cambridge High. També estudià breument «Teoria elemental i avançada d'orquestració» a Juilliard, en un intent infructuós de ser bateria i orquestrista de jazz, abans d'entrar a la universitat de Johns Hopkins, on obtingué els títols de Bachelor of Arts i Master of Arts, el 1951, 1952, respectivament. Impartí classes a la universitat de Penn State, a la de Buffalo, i fins al 1995, a la Johns Hopkins, any en què es retirà.[1]
Obra destacada[modifica]
Ficció[modifica]
- The floating opera, 1956.
- The End of the Road, 1958.
- Lost in the Funhouse, 1968.
- Chimera, 1972.
- Letters, 1979.
- Sabbatical, 1982.
- Once upon a time, 1994.[2]
Assaig[modifica]
- La literatura de l'exhauriment, 1967, publicat a la revista Els Marges, traducció de Quim Monzó. És un assaig, considerat un manifest de la postmodernitat, que va tenir un gran influx, en el qual Barth exposa que la literatura convencional és filla dels avanços tècnics del s.XIX i, per tant, a hores d'ara, està exhaurida.[3]
- La literatura del reompliment, a Els Marges, traducció de Quim Monzó.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Frequently Asked Questions». [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ «Biography and works». [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ «The Literature of Exhaustion». [Consulta: 4 novembre 2014].
| ||||||
