Jordi Boixadós i Bisbal

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Boixadós i Bisbal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
Veu de Jordi Boixadós i Bisbal Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjordiboixados.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm11219144 Facebook: jordi.boixados Twitter (X): jordi_boixados Instagram: boixadosjordi Discogs: 6087544 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Boixadós i Bisbal (Barcelona, 6 de març 1958), és un escriptor,[1] traductor literari[2] i músic.[3] Poliglota i polifacètic, té publicats deu llibres de narrativa, principalment novel·les, i sis CD com a cantautor.

L'any 2022 torna als escenaris amb el seu nou disc Vuitanta mil segons[4] i publica nova novel·la: Mentre la neu sigui blanca.

Va presentar la seva novel·la L'home que comptava diners (2015)[5][6] al BCNegra el 2015,[7] al Festival Tiana Negra 2016[8] i al festival Vespres Negres: Jornades sobre narrativa negra a Sant Feliu de Llobregat, el 2017.[9]

Entre la seva obra com a cantautor destaquen els CD Europa (2005), escrit i interpretat en sis idiomes, i Cuques de llum (2014)[10] on va col·laborar amb diversos músics francesos i el més recent Vuitanta mil segons. El videoclip Enemigues del primer senzill de l’àlbum Vuitanta mil segons va ser seleccionat per inaugurar la 4a Mostra Internacional d'Audiovisuals d'Artesania, impulsada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) de la Generalitat.[11]

També ha col·laborat com a actor en els llargmetratges Your Lost Memories (2012), codirigit per Alejandro Marzoa i Miguel Ángel Blanca i El dulce sabor del limón (2017),[12] dirigit per David Aymerich.

Recepció[modifica]

L’escriptora i crítica literària Anna Carreras, en una crítica a Núvol, es refereix a en Jordi Boixadós com “el Tarkovski de les lletres catalanes” i destaca que, a la novel·la Mentre la neu sigui blanca, “el que importa, més que l’acumulació de fets, és la mirada interior i els efectes deterministes del paisatge i dels espais sobre els protagonistes. Boixadós, com Tarkovski, activa la lògica del poètic […] com si segellés moments en el temps. […]. L’infinit concentrat en el concret.”[13]

L'escriptor i crític literari Vicenç Llorca, en una crítica a Serra d’Or, escriu que “Jordi Boixadós ha anat confegint una trajectòria narrativa molt suggeridora” i que Mentre la neu sigui blanca “és una novel·la excel·lent que corrobora una trajectòria literària coherent i rigorosa”.[14]

En un article a El Punt Avui, l’escriptor i periodista Lluis Llort assenyala el caràcter “detallista” de la novel·la Mentre la neu sigui blanca i també “la sensibilitat lingüística de l’autor”. El mateix dia, l’autor apareix a la secció Les cares de la notícia on es destaca que “Boixadós ha convertit la seva vuitena novel·la, Mentre la neu sigui blanca, no només en una sòlida trama de secrets, sinó en tot un cant a la natura i ens alerta també sobre la seva destrucció per l’acció irreflexiva dels humans.”[15]

D'altra banda, el diari El Nacional, a l'article 5 llibres recomanats per començar aquest desembre, ha destacat Mentre la neu sigui blanca com la primera de cinc "novetats literàries recents que s'han fet un forat rellevant en les llibreries".[16]

Obra escrita[modifica]

Novel·la[modifica]

  • Mentre la neu sigui blanca – Columna, setembre 2022. Novel·la.[17]
  • L'home que comptava diners – RBA-La Magrana, gener 2015. Novel·la.[18]
  • Àngels a l'andana – Columna, 2011. Novel·la.
  • Mirades de dona – Columna, 2000. Relats curts.
  • El meu rival – Columna, 1998. Novel·la.
  • Retrat de família – Columna, 1995. Novel·la.
  • Morir a Tel Aviv – Pòrtic, 1993. Novel·la.
  • El carrer Dachau – Pòrtic, 1991. Novel·la.

Teatre[modifica]

  • Popocatépetl – Lleonard Muntaner, editor, 2019. Obra de teatre escrita conjuntament amb Elies Barberà, guanyadora del Premi de Teatre Pare Colom.[19] [20]

No ficció[modifica]

  • To Dream Omelettes/Somiar Truites – RBA-La Magrana, 2006, coautor: Oriol Comas. Joc lingüístic bilingüe català/anglès.

Obra traduïda[modifica]

Ha traduït gairebé 80 títols al català i al castellà d'autors com: Jo Nesbo, Niklas Natt och Dag, Hervé Le Tellier, JG Ballard, Franck Thilliez, Gabriel Tallent, Mari Jungstedt, Jessie Burton, Naomi Klein, Federico Moccia, Alex Michaelides[21] o el Papa Francesc.[22]

Discografia (CD editats)[modifica]

  • Vuitanta mil segons – 2022. La catenària.[4]
  • Cuques de llum – 2014. Right Here Right Now.[23]
  • Jocs de rol – 2011. Temps Record.
  • El cel aquí – 2008. Picap/Actual.
  • Europa – 2005. Picap/Actual.[24]
  • Electrorgànic – 2002. Picap/Actual.

Premis literaris[modifica]

  • Premi Goleta de poesia 1984 atorgat per l'ajuntament de El Masnou.
  • Premi Pare Colom 2019[19] atorgat per l'ajuntament d'Inca, Illes Balears, en la modalitat de teatre per l'obra Popocatépetl escrita conjuntament amb Elies Barberà.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Pòrtic Jordi Boixadós i Bisbal». AELC. [Consulta: 19 desembre 2022].
  2. ↑ «Traductors». AELC. [Consulta: 29 setembre 2022].
  3. ↑ «Jordi Boixadós: “Tots aquests anys he intentat combatre la por”». Núvol.com, 01-04-2014. [Consulta: 29 setembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Jordi Boixadós estrena 'Vuitanta mil segons'». Viasona. [Consulta: 6 juny 2022].
  5. ↑ «Catalunya, terra de crims». Núvol.com, 04-02-2015. [Consulta: 29 setembre 2021].
  6. ↑ «L'home que comptava diners». Arxivat de l'original el 30 d’abril 2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  7. ↑ «BCNegra 2015». [Consulta: 23 setembre 2019].
  8. ↑ «Festival Tiana Negra 2016». [Consulta: 23 setembre 2019].
  9. ↑ «Tu vecino es un criminal» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2019].
  10. ↑ «Cuques de llum». [Consulta: 23 setembre 2019].
  11. ↑ «4a Mostra Internacional d'Audiovisuals d'Artesania». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2022].
  12. ↑ «Academia del cinema català. El dulce sabor del limón.». [Consulta: 23 setembre 2019].
  13. ↑ «Jordi Boixadós, el Tarkovski de les lletres catalanes». Núvol, 27-10-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
  14. ↑ Llorca, Vicenç «Tria personal». Serra d'Or, desembre 2022, pàg. 68.
  15. ↑ «La família i la natura». El Punt Avui +, 08-11-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
  16. ↑ «5 llibres recomanats per començar aquest desembre». ELNACIONAL.CAT, 30-11-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
  17. ↑ «Mentre la neu sigui blanca - Jordi Boixadós». Columna. [Consulta: 5 setembre 2022].
  18. ↑ «Comptant diners amb Jordi Boixadós». CCMA, SA, 26-05-2015. [Consulta: 29 setembre 2021].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Premi Pare Colom narrativa». [Consulta: 23 setembre 2019].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Xavier Zambrano, Víctor Gayà y Elies Barberà y Jordi Boixadós, ganadores de los Premios Literarios Pare Colom 2019». [Consulta: 15 gener 2022].
  21. ↑ «Cazarabet conversa con... Jordi Boixadós, traductor de “Les donzelles” (Amsterdam) de Alex Michaelides». Cazabaret. [Consulta: 30 gener 2022].
  22. ↑ «Libros de Jordi Boixadós» (en castellà). Agapea. [Consulta: 4 octubre 2022].
  23. ↑ «Jordi Boxiadós». Timeout. [Consulta: 29 setembre 2021].
  24. ↑ «Jordi Boixadós canta a en sis idiomes». Enderrock, 08-10-2005. [Consulta: 29 setembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Boixadós_i_Bisbal&oldid=32972291»