Jordi Bosch i Palacios
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Jordi Bosch Palacios  18 desembre 1956 (66 anys)Mataró (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de televisió |
| Activitat | 1981 – |
| Família | |
| Cònjuge | Emma Vilarasau Tomàs (1989–) |
| Lloc web | webjordibosch.com |
 | |
Jordi Bosch i Palacios (Mataró, Maresme, 18 de desembre de 1956) és un actor català de teatre, cinema i televisió.[1]
Procedent del teatre independent, debutà professionalment l'any 1981 amb l'obra de Dario Fo Mort accidental d'un anarquista. Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en nombrosos muntatges dirigits per Lluís Pasqual, Fabià Puigserver o Lluís Homar. D'aquest darrer fou el muntatge que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells de Pirandello (1994), pel qual fou distingit amb el Premio Nacional de Teatro i el premi de la Crítica d'aquella temporada. Altres premis els guanyà per obres com Restauració (1990) i Lo desengany (1992). També ha treballat en televisió i cinema, on cal destacar els papers realitzats a El perquè de tot plegat (1994), La buena vida (1996) o Silencio roto (2000).
Des d'aquell moment, no ha deixat els escenaris, participant, entre moltes altres obres, dels muntatges Les noces de Fígaro (1989), L'hort dels cirerers (2000), Fuente Ovejuna (2005), Els jugadors (2011-2012) i Infàmia (2017). Conegut popularment a Catalunya per les seves incomptables aparicions en sèries de TV3 com ara Nissaga de poder, Jet Lag, Majoria Absoluta o La sagrada família entre d'altres.[2]
Va començar als catorze anys a la Sala Cabanyes de Mataró fent Els Pastorets, un muntatge emblemàtic de la ciutat. Als divuit va saltar a la Sala del Casal, dirigit per Carles Maicas. Poc després va fer teatre independent amb el Grup de Teatre Xaloc i ja als vint-i-dos va fer el pas cap al teatre professional. El primer que va fer va ser el Travessa-deserts, l'any 1979.[2]
Durant els anys vuitanta va continuar desenvolupant la seva carrera teatral, compaginant-la amb cinema i televisió. A principis dels noranta va rebre diversos premis per l'obra Restauració, dirigida per Ariel García Valdés, entre els quals destaca el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. Cal destacar els seus altres treballs premiats com El Barret de Cascavells i El perquè de tot plegat.[3]
Treballs[modifica]
- Televisió
- 1992-1995: Quico, el progre, TV3
- 1993: Agència de viatges, TV3
- 1993: La Lloll, TV3
- 1994: Arnau, TV3
- 1995: Estació d'enllaç, TV3
- 1995: Pedralbes Centre, TV3
- 1996: Nissaga de poder, TV3[4]
- 1999: La memòria dels Cargols, TV3
- 1999: Junts (tv-movie), TV3
- 2000: Nissaga, l'herència, TV3
- 2000: El comisario, T5
- 2000: Crims, TV3
- 2001-2003: Jet Lag, TV3
- 2002: Majoria absoluta, TV3
- 2005: Abuela de verano, TVE
- 2006: Con dos tacones, TVE
- 2007: Després de la pluja (tv-movie), TV3/TVG
- 2007: La Via Augusta, TV3
- 2008: Lex, Antena 3
- 2010-2011: La sagrada família, TV3
- 2010: Més dinamita, TV3
- 2012-2013: Gran Hotel, Antena 3
- 2013: Polònia, TV3
- Cinema
- 1989: Capità Escalaborns de Carles Benpar
- 1991: La febre d'or de Gonzalo Herralde
- 1993: Monturiol, el senyor del mar de Francesc Bellmunt
- 1994: El perquè de tot plegat de Ventura Pons
- 1995: Boca a boca de Manuel Gómez Pereira
- 1996: La buena vida de David Trueba
- 1996: De qué se ríen las mujeres de Joaquim Oristrell
- 2000: Carretera y manta d'Alfonso Arandia
- 2001: Silencio roto de Montxo Armendáriz
- 2001: Deseo de Gerardo Vera
- 2006: La educación de las hadas de José Luis Cuerda
- 2006: Deu ser que ningú és perfecte de Joaquim Oristrell
- 2007: Barcelona (un mapa) de Ventura Pons
- 2010: Tres metros sobre el cielo de Fernando González Molina
- 2011: Mil cretins de Ventura Pons
- 2011: 23-F de Chema de la Peña
- 2012: Tengo ganas de ti de Fernando González Molina
- 2018: Todos lo saben de Asghar Farhadi
Premis[modifica]
- Premi de la crítica teatral de Barcelona temporada 90-91 per l'obra Restauració[5]
- Premi de l'Associació d'Actors i directors professionals de Catalunya. Paper repartiment de teatre Temporada 90-91 per l'obra Restauració
- Premi Nacional de Catalunya de teatre 1994 per l'obra El barret de cascavells
- Premi de la crítica teatral de Barcelona temporada 93-94 per l'obra El barret de cascavells
- Premi de l'Associació d'actors i directors professionals de Catalunya. Millor actor de cinema temporada 93-94 per la pel·lícula El perquè de tot plegat
- Premi Butaca 1995 millor actor de cinema per la pel·lícula El perquè de tot plegat.[6]
- Premi de la crítica teatral de Barcelona temporada 98-99, interpretació per l'obra Cantonada Brossa
- Premi Butaca 2003 millor actor de teatre per l'obra Dissabte, diumenge, dilluns[7]
Referències[modifica]
- ↑ Jordi Bosch Arxivat 2017-03-23 a Wayback Machine. a teatral.net
- ↑ 2,0 2,1 Boixadós, Adriana. «Entrevista». offtherecord.cat. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Biografia» (en castellà). Mesala. [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ 20 anys d'una nissaga de morts entre vinyes elcinefil.cat
- ↑ Premis de Jordi Bosch Arxivat 2017-03-23 a Wayback Machine. a Mesala Films
- ↑ Jordi Bosch a biografias.es
- ↑ Premi butaca 2003