Vés al contingut

Jordi d'Àustria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Georg von Österreich Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1504 Modifica el valor a Wikidata
Gant (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1557 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Lieja
16 agost 1544 –
← Corneli de BerghesRobert de Berghes →
Diòcesi: bisbat de Lieja
Arquebisbe de València
8 abril 1539 (Gregorià) –
← Erard de la MarkTomás de Villanueva →
Bisbe de Brixen
9 abril 1526 –
← Sebastian Sperantius (en) Tradueix
Administrador diocesà

Bisbe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversidad Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1539 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFrancisco Estaña Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMaximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida d'Àustria
Corneli d'Àustria
Felip el Bell Modifica el valor a Wikidata

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Era el fill de Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic i d"'una de les seves amants segons les fonts una Salzburguesa o d'una família noble hongaresa. Va créixer a les Disset Províncies sota la tutela de Margarida d'Àustria, junts amb Carles V i Ferran I. Margarida va carregar-lo aviat d'unes prebendes i va obtenir la dispensa papal del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare.

El 1525 va esdevenir bisbe de Brixen on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el protestantisme i els abusos dins l'església catòlica, mentrestant va omplir missions diplomàtiques a Bolonya, a les Disset Províncies, a Hamburg i a Dinamarca, a Nàpols i Brussel·les. De 1539 a 1541 va ser arquebisbe de València. Carles V va cercar un aliat segur a la dimissió del príncep-bisbe de Lieja Corneli de Berghes.

Durant el viatge de València a Lieja, Francesc I de França va captivar-lo prop de Lió. Després de 22 mesos de captivitat i el pagament d'un llarg rescat va poder prendre efectivament el seu càrrec. A Lieja va tenir la reputació d'un sobirà moderat, delerós del benestar dels seus subordinats. En la seva política exterior va romandre totalment sotmès a Carles V.[1]

Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir el 1619, Margarida que va esdevenir una abadessa prop de Charleroi (mort el 1604) i Maria (mort després de 1589).

Referències

[modifica]



Precedit per:
Corneli de Berghes
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
15441557
Succeït per:
Robert de Berghes