Vés al contingut

Jordina Sales i Carbonell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:25, 13 feb 2022 amb l'última edició de Pere prlpz (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJordina Sales i Carbonell
Biografia
Naixement(ca) Jordina Sales Carbonell Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (–2011) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, arqueòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Geografia i Història (UB) (2022–)
Fundació Bosch i Gimpera (2018–2022)
Universitat de Barcelona (2013–2014) Modifica el valor a Wikidata

Jordina Sales Carbonell (Igualada, 2 d'octubre de 1971) és una historiadora i arqueòloga catalana especialista en cristianisme antic. És coneguda pels seus treballs d'investigació que han permès sustentar que Bàrcino, la Barcelona romana, tenia una arena o amfiteatre a l'indret on actualment s'emplaça l'església de Santa Maria del Mar.[1][2][3]

Jordina Sales es va llicenciar l'any 1995 en Geografia i Història, especialitat Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, per la Universitat de Barcelona. La seva tesi de llicenciatura, Edilícia cristiana a la Tarraconensis oriental durant l'Antiguitat Tardana va ser llegida el setembre de 1998. La seva tesi doctoral fou Arquitectura cristiana en Hispania durante la Antigüedad Tardía. Fuentes literarias y arqueológicas.[4]

És membre del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la Universitat de Barcelona, institució de referència a Catalunya pel que fa a la Història del Cristianisme Antic en tots els seus aspectes,[5] des d'on realitza la seva recerca principal centrada en la identificació i l'estudi de l'edilícia cristiana dels segles IV-VIII que abasta el conjunt d'Hispania.

L'any 2011 la Societat Catalana d'Arqueologia li atorgà el Premi Josep Barberà i Farràs pel seu assaig Arqueologia de les seus episcopals tardoantigues al territori català (259-713).[6]

Referències

Enllaços externs