José Luis Corral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Luis Corral

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Daroca (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdat mitjana Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata

José Luis Corral Lafuente (Daroca, 13 de juliol de 1957) és un historiador, catedràtic d'universitat i escriptor espanyol.[1]

És un dels escriptors aragonesos més llegits a nivell nacional.[2]

Va ser assessor històric de la pel·lícula 1492: La conquesta del paradís de Ridley Scott.[3][4]

Biografia[modifica]

José Luis Corral és catedràtic d'Història Medieval en la Universitat de Saragossa des de l'any 2020 i anteriorment va ser professor titular d'Història d'Aragó i d'Història de l'Islam en la mateixa Universitat.[5] Com a medievalista, ha centrat la seva labor investigadora a l'Espanya musulmana i en la història d'Aragó. És també autor de novel·les històriques.[6]

Ha dirigit diversos programes de ràdio i televisió de divulgació històrica. És col·laborador regular en premsa i en programes de ràdio i televisió.

Va ser president de l'Associació Aragonesa d'Escriptors (AAE) des de la seva fundació fins a novembre de 2016.[7]

Premis i reconeixements[modifica]

En 1992 va obtenir la medalla de plata en el XXXIV Festival Internacional de Vídeo i Televisió de Nova York com a director històric de la sèrie Història d'Aragó en vídeo.[8]

En 2015 va ser triat "Aragonés de l'any" pels lectors d'El Periódico d'Aragó en la secció de Cultura.[9]

En 2017 va obtenir el Premi de les Lletres Aragoneses.[10]

Novel·les[modifica]

  • El salón dorado (1996)
  • El amuleto de bronce (1998)
  • El corazón rojo (1998)
  • El invierno de la corona (1999)
  • El Cid (2000)
  • Trafalgar (2001)
  • Numancia (2003)
  • El número de Dios (2004)
  • ¡Independencia! (2005)
  • El caballero del templo (2006)
  • Fulcanelli, el dueño del secreto (2008)
  • El rey felón (2009)
  • El espejo griego (2009) (reedición)
  • Los tres amigos (2009)
  • Fátima, el enigma de las apariciones (2009)
  • El amor y la muerte (2010)
  • La prisionera de Roma (2011)
  • El Códice del Peregrino (2012)
  • El médico hereje (2013)
  • El trono maldito (2014)
  • Los Austrias. El vuelo del Águila (2016)
  • Los Austrias II. El tiempo en sus manos (2017)
  • Batallador, con Alejandro Corral (2018)

Obres historiogràfiques[modifica]

  • Historia de Daroca (1983)
  • Las ferias de Daroca (1984)
  • La formación territorial. Historia de Aragón (1985)
  • La cultura islámica en Aragón (1986)
  • La Comunidad de aldeas de Daroca en los siglos XIII y XIV (1987)
  • Guía de Daroca (1987)
  • Historia de Aragón (1992)
  • Zaragoza musulmana. Historia de Zaragoza (1998)
  • La seo del Salvador. Catedral de Zaragoza (2000)
  • Historia contada de Aragón (2000)
  • Mitos y leyendas de Aragón (2002)
  • La torre y el caballero. El ocaso de los feudales (2002)
  • Historia universal de la pena de muerte (2005)
  • Taller de historia. El oficio que amamos (2006)
  • Breve historia de la Orden del Temple (2006)
  • Una historia de España (2008)
  • Abdarrahman III y el califato de Córdoba (2008)
  • ¿Qué fue la Corona de Aragón? (2010)
  • El enigma de las catedrales (2012)
  • La Comunidad de aldeas de Calatayud en la Baja Edad Media (2012)
  • La Corona de Aragón: Manipulación, mito e historia (2014)
  • Aragón. Reyes, reino y Corona (2014)
  • Jesucristo y familia. Una visión histórica (2015)
  • Los Austrias. Retrato de familia (2016)
  • Historia y Arte de Aragón (2017)
  • Misterios, secretos y enigmas de la Edad Media (2017)
  • La Corona de Aragón (dtor) (2018)

Referències[modifica]

  1. ↑ «José Luis Corral: "La historia debe utilizarse para mejorar el futuro si es posible"» (en espanyol). Maribel Tena, 26-05-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].
  2. ↑ «Aragón se convierte en una potencia literaria: diez autores aragoneses que arrasan en ventas» (en espanyol). Nacho Viñau, 23-04-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].
  3. ↑ «Full Cast & Crew - 1492: La conquista del paraíso». IMDb. [Consulta: 9 gener 2019].
  4. ↑ «About José Luis Corral». Scenic Rights. [Consulta: 9 gener 2019].
  5. ↑ «José Luis Corral Lafuente». Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos, Universidad de Zaragoza. [Consulta: 19 octubre 2021].
  6. ↑ «José Luis Corral anuncia en Chiclana de Segura que abandona la novela histórica» (en espanyol). José Antonio García Márquez, 05-04-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].
  7. ↑ «Javier Fernández sustituye a José Luis Corral en la Asociación Aragonesa Escritores». Heraldo de Aragón. [Consulta: 9 gener 2019].
  8. ↑ «Una serie sobre Aragón, premiada en el festival de Nueva York». El País. [Consulta: 9 gener 2019].
  9. ↑ «Los Aragoneses del Año de El Periódico de Aragón premian a Urbaser». Ebropolis. Arxivat de l'original el 2022-01-26. [Consulta: 9 gener 2019].
  10. ↑ «José Luis Corral, Premio de las Letras Aragonesas 2017». Europa Press. [Consulta: 9 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Luis_Corral&oldid=32903480»