José Luis Roberto Navarro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosé Luis Roberto Navarro
Biografia
Naixement 20 desembre 1953 (64 anys)
València
 Secretari general Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne

Activitat
Ocupació Polític i empresari
Modifica les dades a Wikidata

José Luis Roberto Navarro, conegut també pel malnom "El Cojo"[1][2] (València, 20 de desembre de 1953) és un polític i empresari espanyol. És Secretari General Tècnic i advocat de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA, la major associació de proxenetes d'Espanya), líder del partit extraparlamentari i ultradretà España 2000, autodefinit com un "partit patriòtic social i populista", i propietari entre altres de l'empresa Levantina de Seguridad, empresa amb centenars de denúncies i condemnes als seus treballadors per lesions.[3]

Amo del despatx d'advocats Roberto & Salazar, present a Madrid, Barcelona, La Corunya i València, amb més de 30 advocats en plantilla. A més posseeix diversos gimnasos en València, Andalusia i Catalunya, entre les quals es compta el valencià Gym Levantina investigat fa temps[3] per organitzar campionats de Valetudo, i empreses de comercialització de roba militar que comercialitzen gran part de la roba de les policies locals de Madrid. També té, juntament amb diversos empresaris russos l'empresa Siluet, dedicada a comercialitzar roba de luxe. És secretari de la patronal valenciana de la seguretat.

Conflictes[modifica]

José Luis Roberto va ser detingut durant la transició per la col·locació de dues bombes en uns encontres independentistes en València,[4] fets pels quals mai no va ser condemnat.[3] Ha estat acusat per diversos sectors de fundar i finançar els grups Acción Radical (actiu entre 1990 i 1995) i Frente Antisistema (FAS), encara que no ha estat jutjat ni condemnat per aquestos fets.[3]

La seua faceta de representant a nivell estatal de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA), ha provocat enfrontaments i distanciaments amb altres sectors ultradretans més tradicionalistes i catòlics, arran d'unes declaracions en les quals afirmava que eren necessàries dones immigrants per treballar en locals d'alterne malgrat trobar-se ell en plena campanya política en contra de la immigració.[5]

Ha publicat diversos articles d'opinió en la premsa valenciana (Las Provincias, Diario de Valencia i Levante, com per exemple un anomenat "Yo también tengo libros nazis", on criticava la censura que alguns països (com Alemanya) exercien sobre llibres que incitaren a l'odi.

Ha estat denunciat per diverses organitzacions, com SOS Racisme, per incitar a l'odi racial, la violència i la discriminació, permetent que en les seues manifestacions siguen corejats lemes xenòfobs i racistes i visques a Hitler, així com per l'exhibició d'emblemes nazis i feixistes.[6] Roberto va ser tanmateix absolt en considerar el jutge que les expressions racistes i xenòfobes proferides en la manifestació constituïen «meres desqualificacions genèriques»,[7] sentenciant que les organitzacions denunciants havien de pagar les costes del judici, i 9000 euros a Roberto.

El maig de 2004, l'Audiència de València va condemnar Roberto en un judici de faltes, per presentar un testimoni fals.[3][8]

Referències[modifica]