José Suárez Carreño
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1915  Guadalupe (Mèxic) |
| Mort | 20 desembre 2002 (86/87 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | Novel·la |
Premis | |
 | |
José Suárez Carreño (Guadalupe, Monterrey, Mèxic, 1915 - Madrid, Espanya, 20 de desembre de 2002) fou un escriptor i guionista hispà-mexicà.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer a Guadalupe (Mèxic) el 1915, però d'adolescent es va traslladar a viure a Madrid amb la seva família.[2] Es va donar a conèixer amb el premi Adonais de poesia, que va rebre el 1943 per la seva obra Edad del hombre, compartit amb Vicente Gaos per Arcángel de mi noche i Alfonso Moreno per El vuelo de la carne.
El 1949 guanyà el premi Nadal de novel·la amb Las últimas horas.[3] Aquesta novel·la marca, al costat de La colmena de Camilo José Cela i La noria de Luis Romero, el punt de partida per a una nova etapa dins de la novel·la social espanyola.[4] La crítica va ser unànime en el seu elogi a Proceso personal, novel·la publicada el 1955. Amb la seva obra dramàtica Condenados (1951) va rebre el premi Lope de Vega de teatre.
Desenvolupà també la seva activitat creativa com a guionista de cinema, en pel·lícules originals i en altres en què adaptà les seves pròpies novel·les a la gran pantalla.[5]
En l'àmbit polític, el 1956 col·laborà amb Joaquín Ruiz-Giménez en la fundació del Partit d'Acció Democràtica (PADE).
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
- La tierra amenazada, 1943
- Edad del hombre, 1944, premi Adonáis de poesia
Novel·la[modifica]
- Las últimas horas, 1949, premi Nadal
- Proceso personal, 1955
Teatre[modifica]
- Condenados, 1951, premi Lope de Vega
Guió cinematogràfic[modifica]
- Cabaret (1952), dirigida per Eduardo Manzano amb guió de José Suárez Carreño i d'Eduardo Manzano.
- Condenados (1953), dirigida per Manuel Mur Oti, amb el guió de la seva obra teatral homònima.
- Fulano y mengano (1955), dirigida per Joaquín Romero Marchent; adaptació al cine de la seva novel·la Proceso personal, amb guió de José Suárez Carreño i de Jesús Franco.
- Juicio final (1955), dirigida per José Ochoa; adaptació de la seva novel·la Las últimas horas, amb guió de José Suárez Carreño i de José María Ochoa.
- Juanillo, mamá y papá (1957), de José Suárez Carreño i Giovanni d'Eramo.
- Proceso a la conciencia (1964), dirigida per Agustín Navarro, amb guió de José Suárez Carreño i d'Agustín Navarro.
- Llovidos del cielo (1962), dirigida per Arturo Ruiz Castillo i guió de José Suárez Carreño i d'Arturo Ruiz Castillo.
Referències[modifica]
- ↑ País, Ediciones El «José Suárez Carreño, escritor y luchador por la democracia» (en castellà). El País [Madrid], 27-12-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Biografia de José Suárez Carreño». [Consulta: 5 gener 2020].
- ↑ León, Diario de. «La penumbra del triunfador» (en castellà). [Consulta: 5 gener 2020].
- ↑ «José Suárez Carreño comentado por Miguel Delibes | Crítica de Libros». [Consulta: 5 gener 2020].
- ↑ «José Suárez Carreño - Biografía» (en castellà-es). [Consulta: 5 gener 2020].