Josep Lleonart i Maragall
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1880 Barcelona |
| Mort | 26 gener 1951 (70 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, traductor, literat |
| Premis | |
| |
Josep Lleonart i Maragall (Barcelona, 5 de maig de 1880 - Barcelona, 26 de gener de 1951[1]) fou un poeta, escriptor, traductor i literat barceloní.
Se l'ha considerat tradicionalment com un poeta del modernisme, si bé alhora assenyalant la seva participació en diverses iniciatives del noucentisme, tot i que tradicionalment el que s'ha destacat és el seu maragallisme (amb la circumstància afegida de ser nebot del poeta), amb una influència inconcreta, però profunda, de Goethe i dels literats alemanys.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer al carrer Trafalgar de Barcelona, fill de Joan Lleonart i Llumell, natural de Cornellà de Llobregat, i d'Eulàlia Maragall i Gorina (1853-1930), natural de Barcelona, germana del poeta Joan Maragall i Gorina.[3]
Activitat literària
[modifica]En la seva producció poètica hi destaquen els volums Elegies germàniques (1910), Tres poemes (1920) i Les elegies i els jardins (1938).[4]
Començà la seva tasca de traductor a l'inici del segle xx, amb la publicació en català de diverses obres de Richard Wagner, en versions en vers i adaptades a la música, amb la col·laboració del músic Antoni Ribera, i amb les versions al català de l'obra de Goethe, seguint els passos del seu oncle Joan Maragall.[4] Traduí de l'obra dramàtica en vers Torquato Tasso (1906) i, aproximadament una dècada després, publicà una àmplia mostra de l'obra poètica de Goethe sota el títol Herman i Dorotea i altres obres.[4] Entre altres autors alemanys per ell traduïts hi ha Richard Dehmel (en publicà un tast el 1918) i el premi Nobel Paul Heyse (Dos ànimes, 1925).[4] En aquest moment Lleonart ja havia conclòs la traducció completa del Faust, Per encàrrec de Joan Puig i Ferreter, director literari d'Edicions Proa, traduí el Faust de Goethe, que es publicà l'any 1938, com a commemoració dels deu anys del primer títol de la biblioteca “A Tot Vent” de l'editorial.[4]
També versionà obres de la literatura italiana clàssica, com alguns poemes esparsos del Dant o de Miquel Àngel.[4] Abans de la guerra ja havia traduït alguna obra de narrativa al castellà, com Calidoscopio (1937) de Stefan Zweig o La carrera Doris Hart (1938) de Vicki Baum, activitat que incrementà notablement en la postguerra.[4] També en aquest període publicà nombrosos treballs de caràcter biogràfic, en especial sobre autors que havia traduït.[4]
Obres
[modifica]Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[5]
- Oda a Eugènia (1923)
- Elegia tardoral (1932)
- Elegia del passat (1933)
- Tres cançons de muntanya (1933), 1r accèssit a la Flor Natural
- Vall del Fresser (1934)
- Nit de Pirineu (1934)
Referències
[modifica]- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 02-02-1951, pàg. 12.
- ↑ Aritzeta - 1985, pàg. 245.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1880, número de registre 2602.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Ramon Farrés - Diccionari de la traducció catalana
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Bibliografia
[modifica]- Bou, Enric. Història de la Literatura Catalana. Volum II. pàg. 30 -32: diari AVUI. ISBN 84-7530-937-2.
- Aritzeta, Margarida. «Aportacions de Josep Lleonart a una definició noucentista». A: Nathanael B. Smith, Josep M. Solà-Solé, Mercè Vidal Tibbits i Josep Massot i Muntaner. Actes del quart col·loqui d'estudis catalans a Nord-amèrica. Washington, D.C., 1984. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 245-256 [Consulta: 11 febrer 2019].
- Farrés, Ramon (autor de l'entrada); Bacardí, Montserrat (direcció diccionari); Godayol, Pilar (direcció diccionari). «Lleonart i Maragall, Josep». A: Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011. ISBN 9788497663960 [Consulta: 11 febrer 2019].