Josep-Lluís Sotorra i Agramunt

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023)
Infotaula de personaJosep-Lluís Sotorra i Agramunt
Josep Lluís Sotorra (2015)

Josep-Lluís Sotorra i Agramunt (Reus, 1960) és un escriptor català. Graduat en Humanitats, ha exercit de corrector, ha traduït una vuitantena de publicacions i ha desenvolupat el gruix de l’activitat professional en una entitat bancària. Del 2013 ençà manté de manera irregular el blog Ara que hi penso.

Poesia[modifica]

A les darreries de la dècada dels 70 cooperà al grup d’animació cultural reusenc Taronjada Natural,[1] i posteriorment es va dedicar a la poesia experimental, de la qual en publicà una mostra a Proses verticals III. Colors (1979),[2] on, segons Magí Sunyer,“Hi utilitza els recursos formals de la neoavantguarda que seguia l’exemple futuristocubista: collages, cal·ligrames, jocs de tipografia, direccions diverses dels versos, xifres aràbigues, amb tota mena de manipulacions del text.”[3] Durant les dues dècades posteriors persistí en el conreu poètic i obtingué guardons en diferents certàmens literaris. Els anys 2015/16 va participar a recitals organitzats per Terrabastall Poètic de Reus.

Prosa[modifica]

A partir de la dècada dels 80 ha conreat la narrativa, amb preponderància del gènere eròtic. El 1988 fou finalista del premi La Sonrisa Vertical [4] amb la novel·la I demà què, senyora Pobert?[5] (1989), publicada també en castellà amb el títol Istar, Istar[6] (1990). Ha participat a les obres col·lectives Deu claus al pany (1991) i Bibliorelats (2015).

Durant trenta anys, d’ençà dels 80, va col·laborar activament a diversos mitjans de comunicació, entre els quals el diari Mediterráneo, les revistes TZARA, Nou Diari, TGN Magazín, DMODA i Diari del Priorat, o l’emissora Ràdio Premià de Mar, on conjuntament amb Martí Rosselló emeteren el programa La carta sense sobre el 1991.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Testimonis: Taronjada Natural». Apunts de cultura i lliurepensament. Salvador Palomar, 09-07-2023.
  2. ↑ Sotorra, Josep Lluís. Proses verticals III. Colors. Tarragona: Epsilon, 1979 (Quaderns de poesia Foc Nou, 18). 
  3. ↑ Gavaldà, Antoni. Història general de Reus,5. Reus: Ajuntament, 2003, p. 192. 
  4. ↑ M, Ll «Fueron finalistas el brasileño Óscar Calavia Sáez y Josep Lluís Sotorra». La Vanguardia, 02-02-1988, pàg. 41.
  5. ↑ Sotorra, Josep Lluís. I demà què, senyora Pobert?. Pòrtic, 1989 (La Piga, 10). ISBN 84-7306-375-9. 
  6. ↑ Sotorra, Josep Lluís. Istar, Istar (en castellà). Barcelona: Ultramar, 1990 (Venus, 6). ISBN 84-7386-627-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep-Lluís_Sotorra_i_Agramunt&oldid=33218615»