Josep-Víctor Solà i Andreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1878  Barcelona |
| Mort | 1960 (81/82 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Professors | Francesc Miralles i Galaup i Pere Borrell del Caso |
| Família | |
| Parents | Salvador Andreu i Grau (oncle) |
Signatura  | |
Josep-Víctor Solà i Andreu (Barcelona, 1878 - 1960) fou un pintor català conegut amb el nom de Solà Andreu, forma amb què signava les seves obres.[1][2] Erròniament també ha estat citat com a Josep-Vicenç Sola Andreu.
Biografia[modifica]
Nascut a Barcelona el 1878, fou deixeble del pintor Francesc Miralles i alumne de Pere Borrell del Caso a l'Acadèmia Borrell. El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts de Barcelona, però no es dedicà plenament a la pintura fins als anys trenta del segle XX, quan participà a les exposicions de primavera del Saló de Montjuïc (1933-36). Posteriorment va fer diverses exposicions individuals a les galeries Faianç Català, Argos i Franquesa de Barcelona.[1]
Juntament amb Marià Pidelaserra, Pere Ysern i Alié, Gaietà Cornet, Emili Fontbona, Xavier Nogués i Ramon Borrell entre d'altres, fou membre del grup artístic El Rovell de l'Ou, anomenat així perquè a finals del segle XIX es reunia a la taverna del carrer Hospital de Barcelona que duia aquest nom. També fou membre de l'equip editorial de la revista artística Il Tiberio (1896-98), impusada pels membres del mateix grup.[3]
Ubicat en la generació postmodernista, Solà Andreu va pintar, principalment, paisatges catalans i natures mortes, amb un estil a cavall entre el realisme i l'impressionisme figuratiu.[1][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Josep Víctor Solà i Andreu» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Josep Víctor Solà i Andreu (1878-1960)» (en anglès). Barnebys.fr, 02-06-2019. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Entorn del grup El Rovell de l'Ou» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 setembre 2023].