Josep Batlle i Carreó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1773  Sitges (Garraf) |
| Mort | 21 desembre 1854 (81 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, cronista |
| Família | |
| Fills | Lorenzo Batlle y Grau |
Josep Batlle i Carreó (Sitges, 1773 - Montevideo, 1854) fou un comerciant i cronista a l'Uruguai, iniciador d'una cèlebre dinastia de prohoms uruguaians amb quatre presidents de la república.[1]
Va viatjar pel Mediterrani i a Mèxic fins que, l'any 1800, es va establir a Montevideo com a comerciant de farina i blat. Va construir un molí a La Aguada, als afores de Montevideo, i com a propietari de vaixells mercants negociava amb Buenos Aires i Espanya.[2]
A la Revolució de Maig del 1810, i durant les lluites d'emancipació del virregnat del Riu de la Plata (1810-1828), va participar amb la Companyia de Minyons Catalans en la defensa de Montevideo al costat de la metròpoli. Entre el 1815 i el 1833 va tornar a Barcelona com a exiliat polític. De nou a Montevideo, va escriure les seves memòries, anomenades Noticia, convertint-se en un cronista de la seva època.
Els seus descendents han constituït una família notable a l'Uruguai:[3]
- Lorenzo Batlle y Grau, el seu fill, fou ministre de Guerra i després president del 1868 al 1872.
- José Batlle y Ordóñez, el seu net, fou president de l'Uruguai (1903-1907 i 1911-1915), i fundador del moviment anomenat batllisme que va quedar reflectit en la Constitució del 1917.
- Luis Batlle y Berres, el seu besnet i nebot de José Batlle, fou president de l'Uruguai (1947-1951 i 1955-1956).
- Jorge Batlle e Ibáñez, el seu rebesnet, fou president del Senat el 1985, i president de la república entre el 2000 i 2005.
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Batlle i Carreó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sandrín, María Emilia «La actividad económica de los asentistas de víveres de la Marina de Montevideo, 1770-1810». América Latina en la historia económica, Vol. 21, Núm. 1, 2014. ISSN: 1405-2253 [Consulta: 23 desembre 2017].
- ↑ «Uruguay: La saga de los Batlle». La Nación, 23-04-2000 [Consulta: 23 desembre 2017].[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Diccionari dels catalans a Amèrica, Barcelona: Curial, 1992. ISBN 84-7256-980-2
- Fernández, Nelson; Machín, Hugo. «Familias políticas que atraviesan la historia». A: Una democracıa únıca: Historia de los partidos políticos y las elecciones del Uruguay. Tomo I. Divisas, ideas y partidos. Uruguay: Fin de Siglo, 2017. ISBN 978-9974-49-863-1.