Vés al contingut

Josep Castanyer i Fons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Castanyer)
Plantilla:Infotaula personaJosep Castanyer i Fons
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1951 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Regidor de l'Ajuntament de València
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Josep Castanyer i Fons (València, 1900 - París, 1951) va ser un polític i home de teatre valencià, president del Partit Valencianista d'Esquerra. El seu germà va ser el també militant del PVE, Angelí Castanyer i Fons.[1]

Biografia

[modifica]

Amb dotze obres de teatre estrenades, va col·laborar amb les publicacions Teatre Valencià, Galeria d'Obres Valencianes, Nostre Teatre, Taula de Lletres Valencianes, Nostres Comèdies, Lo Rat Penat[2] i va ser director d'El País Valencià on va escriure sota el pseudònim de Batiste Conca.[1]

Va ser un dels fundadors de la Societat d'Autors Valencians, abolida per decret el 1941 per ser una “organización federalista embebida de separatismo”. El 1934 succeeix a Joaquim Reig a la presidència del Centre d'Actuació Valencianista, passant a ser responsable de relacions posteriorment.[1]

Dedicatòria escrita per Manuel Uribarri a l'exili, per a Josep Castanyer.

Amb la fundació el 1935 del Partit Valencianista d'Esquerra, n'ocupa la presidència i quan el 1936 el PVE obté 5 regidors a l'ajuntament de València, n'és Tinent d'Alcalde i president de la Comissió d'Instrucció Pública. Durant la guerra, presideix el Consell d'Administració de la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) a València, va president del sindicat d'Autors i Compositors, delegat en el Front Popular, delegat al Comitè Executiu Popular i subdelegat de Cultura. Va ser comissari de la 46 Brigada Mixta comandada pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Manuel Uribarri Barutell, i cap del S.I.M de la província de Castelló i front de Llevant. Va ser ferit en dos ocasions.[1]

En acabar la guerra civil, els germans Castanyer marxen a l'exili en el vaixell Stanbrook, que va salpar del Port d'Alacant el 28 de març de 1939.[1] Les autoritats franceses el confinaren a una companyia que treballava en la realització de línies de ferrocarril, on va emmalaltir de tuberculosi.[2] Va establir-se a París, on va ser cofundador i primer president de la Casa Regional Valenciana, el 1947.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 La Baula Perduda escrit a d'un temps d'un país el 23 de desembre de 2010. Inclou conferència realitzada per Angelí Castanyer (fill) a la XXXVIII edició dels Premis Octubre
  2. 2,0 2,1 2,2 Exiliats Il·lustrats. Manises: Fundación Movimiento Ciudadano, 2016, p. 22-23 (Catàleg de l'exposició editada per la Universitat de València). ISBN 978-84-945291-3-9.