Vés al contingut

Josep Cristófol i Rovira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Cristófol i Rovira
Biografia
Naixement30 juliol 1885 Modifica el valor a Wikidata
la Pobla de Lillet (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Josep Cristófol i Rovira (La Pobla de Lillet, 30 juliol 1885; La Pobla de Lillet, 12 desembre 1955) fou un compositor, instrumentista i director.[1]

Biografia[modifica]

Josep Cristófol inicià la seva carrera musical als 14 anys tocant en una orquestra la que fou la primera orquesta poblatana dirigida per Joan Casanovas.[2] Posteriorment, tocà en La Moderna Poblatana la qual s'anomenà com La Joventut Poblatana l'any 1911. En La Joventut Poblatana, en Josep tocà el clarinet II.[3] Anys més tard, s'incorporà en Nova Harmonia la qual també tingué un canvi de nom; finalment s'anomenà com La Principal del Berguedà. Al mateix moment també hagué el moment de transformació d'orquestra a cobla.

Fou molt probable que Josep Cristófol es dedicà a ensenyar als seus companys a tocar instruments de cobla. A més a més, també és possible que Josep fos el principal motiu perquè l'orquestra es canviés a cobla. La seva influència fou notable en la introducció de la sardana a Berga i possiblement també a la Catalunya Nord. Fou un impulsor de la renovació sardanística que va experimentar a Catalunya a principis del segle XX.

Durant la Guerra Civil s'exilià a França i s'estigué en una companyia d'avions. Després de l'alliberació, Josep tornà a l'escena musical sardanística tocant amb la Cobla Perpinyà.

En Josep deixà un llegat de sardanes, vals i massurques. Entre les seves obres destaquen La Queraltina i La Reina de la Vall de Lillet. Aquestes dues obres s'estrenaren de la mà de la cobla Montgrins.[4]

Obra[modifica]

En els arxius de Musics per la Cobla tenen enregistrades obres sardanístiques de Josep Cristófol encara que hi ha obres que no se saben amb certesa la datació.[5]

  • Fadrinalla. Sardana per a cobla. 1909?
  • La Font del Pla. Sardana per a piano.
  • La futbolística. Sardana per a piano.
  • La Jove del Mas. Sardana per a cobla.
  • Joventut. Sardana per a cobla. 1909?
  • Les nenes de La Pobla de Lillet. Sardana per a cobla. 1926.
  • La paraire. Sardana per a cobla.
  • La Queraltina. Sardana per a cobla. 1924.
  • Reina de la Vall de Llillet. Sardana per a cobla.
  • La Reina de la Vall de Lillet. Sardana per a cor a cappella.
  • Repics de glòria. Sardana per a cobla. 1910?
  • Roses i clavells. Sardana per a cobla. 1910?

Referències[modifica]

  1. Vilar i Torrens, Josep Mª. Cristófol i Rovira, Josep. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Volum 3. Madrid: Sociedad de Autores y Editores, p. 168. 
  2. Ferrer i Olagorta, Gregori. «Anàlisi de l’obra “La reina de la Vall de Lillet”, de Josep Cristòfol.». Erol, L’: revista cultural del Berguedà, 2022, Núm. 152, p.44-48. [Consulta: 12 desembre 2023].
  3. «Cobla-Orquestra Juventud Poblatana». La Pobla de Lillet. Tempus Fugit. [Consulta: 14 desembre 2023].
  4. «La Pobla de Lillet». Mapes de Patrimoni Cultural. [Consulta: 12 desembre 2023].
  5. «Crsitòfol i Rovira, Josep». Músics per la cobla. [Consulta: 12 desembre 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Vilar i Torrens, Josep Mª. Cristófol i Rovira, Josep. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Volum 3. Madrid: Sociedad de Autores y Editores, p.168.